Historia de la UGT : la reconstrucción del sindicalismo en democracia, 1976 - 1994
Vega, Rubén

Madrid : Siglo XXI, 2011 (Volumen VI de la història de la UGT)
ISBN 9788432313844

La UGT recobrà en la Transició el paper de central majoritària que havia desenvolupat en el passat. Per tal de reconquerir aquesta centralitat hagué d'afirmar-se davant de noves opcions sorgides en el moviment obrer antifranquista, especialment CC.OO. Les seves sòlides arrels històriques, els seus vincles internacionals, l'estreta relació amb el PSOE i la defensa d'una proposta sindical moderada li permeteren obrir-se pas amb èxit des de la seva dèbil situació de partida. L'accés del PSOE al govern generà, paradoxalment, una nova situació de conflicte, fins al punt de desembocar en el trencament del model històric de relacions entre partit i sindicat propi de la Socialdemocràcia. El traumàtic camí d'afirmació de l'autonomia sindical trobarà la seva fita fonamental en la vaga general del 14 de desembre de 1988. Acabat aquest recorregut, la UGT ha mantingut la seva condició de central majoritària i la seva definició socialista. Caracteritzar els canvis que això ha exigit i les bases en què tot plegat s'assenta constitueix un dels propòsits d'aquest volum#.

Estructura social : Relaciones laborales y huelgas
Soto Carmona, Álvaro

En: Historia de la España actual: 1939 - 2000 : autoritarismo y democracia. Madrid ; Barcelona : Marcial Pons, 2001. p. 193-225
ISBN 8472488993

El capítol explica els importants canvis que s'experimentaren en l'estructura social com a conseqüència del pas de l'agricultura a la indústria. Així, l'urbanització, l'educació i el consum van implicar una Ruptura amb les formes de vida tradicionals, quelcom que anà naturalment seguit del sorgiment de nous conflictes socials. Així, les associacions de veïns van esdevenir, juntament amb els estudiants un instrument actiu de lluita social, en un marc de secularització i de puixança del moviment obrer. Es detalla igualment al document la millora del nivell de vida (sense redistribució de la renda) i el debat sobre el moment en què es creà a Espanya l'Estat de Benestar, que a parer de l'autor se situaria a finals de la dècada de 1970.

PSOE, PCE, UGT y CCOO durante la transición en Galicia (1975 - 1981)
Santidrián Arias, Víctor Manuel

Historia del Presente. (Madrid. Núm 25 (2015) p. 63-80)

Quan el 20 de novembre de 1975 morí Franco, les forces de l'oposició antifranquista d'àmbit estatal mostraven un desenvolupament molt diferent entre elles. La implantació i institucionalització d'aquestes organitzacions polítiques i sindicals es produí en el marc d'una estructura d'oportunitats polítiques en transformació. L'existència de cultures polítiques diferents al si de les forces "estatals" (generació de la guerra i nova militància nascuda als seixanta; militància de l'Exili enfront de la militància de l'interior, etc.) i, sobretot, la competència amb organitzacions nacionalistes serveixen per a explicar el panorama polític i sindical nascut amb l'aprovació de l'Estat d'Autonomia i les primeres eleccions gallegues de 1981.

El Moviment obrer durant la transició democràtica al País Valencià
Santacreu Soler, Josep Maria

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 295-314
ISBN 9788437086804

Aquest capítol de llibre exposa i defensa tres tesis sobre el moviment obrer al País Valencià durant la transició. La primera, que el sindicalisme no va tenir exclusivament una línia d'acció centrada en les reivindicacions obreres durant la transició democràtica al País Valencià, sinó que també va assumir responsabilitats polítiques i socials. La segona, que les responsabilitats polítiques, laborals i socials assumides pels sindicats, la repressió que van patir els dirigents i militants dels Sindicats i la dinàmica negociadora oberta per la legalitat del règim van facilitar que s'hi desenvolupessin polítics destacats de l'esquerra, sobretot advocats laboralistes. Molts d'ells van aconseguir ser dirigents de partits polítics d'esquerres i diputats. I la tercera, que els Sindicats d'esquerra no van plantejar un projecte d'organització social alternativa al capitalisme liberal durant la transició com ho havien fet els sindicats d'abans de l'arribada de la dictadura de Franco el 1939 al País Valencià.

Sindicalismo y transición política en España
Rodero San Román, Manuel

Ayer. (Madrid. Núm 15 (1994), p. 189-222)

El document analitza la tasca exercida pels Sindicats democràtics -i d'una manera especial per CCOO i la UGT- des de la fi del franquisme fins a la consolidació de la Democràcia espanyola. Igualment, també s'hi estudia l'articulació del model sindical que aparegué en aquells anys i la configuració del nou sistema de relacions laborals. Totes aquestes qüestions s'aborden, com no pot ser d'altra manera, en referència a la situació política i a les relacions establertes pels Sindicats amb l'Estat i les seves institucions, sense oblidar tampoc les forces polítiques i patronals i la conjuntura econòmica general damunt de la qual s'actua. Metodològicament, el text evita l'anàlisi exclusiva de la dinàmica generada pels mateixos Sindicats i en prioritza la integració en un context més general, en el qual es tenen en consideració les influències de factors més diversos i de vegades aliens a l'entramat estrictament sindical.

Los Sindicatos en la democracia : de la movilización a la gestión
Rodero San Román, Manuel

Historia y Política. (Madrid. Núm 20 (2008) p. 129-158)

Comissions Obreres, l'organització de major implantació social en la lluita antifranquista, va adquirir un gran protagonisme en els mesos posteriors a la mort de Franco però no va aconseguir imposar el seu projecte de construir una central sindical unitària en la que estiguéssin representats tots els treballadors. Un sindicalisme plural i bipolaritzat, a mesura que la Unió General de Treballadors recobrava força, es va anar desenvolupant, a la vegada que el model autoritari i estatalment intervingut de relacions laborals de la dictadura era substituit per un altre de caràcter democràtic. Ambdós processos van tenir lloc en una conjuntura de profunda crisi econòmica, en estreta connexió amb l'evolució de la transició política i amb una àmplia mobilització sociolaboral. Els Sindicats, en especial la UGT, van explorar des de 1979 la via de la concertació social i dels pactes neocorporatius, però el 1986 dita via va quedar abandonada. Emprengueren a partir de llavors una estratègia unitària, molt polititzada, que estava destinada a assolir importants reivindicacions socials i un canvi en la política econòmica i que va generar una gran conflictivitat. Però el pols que els Sindicats no van poder guanyar al Govern va acabar per portar-los a un terreny en el què la gestió dels interessos dels treballadors en el marc de l'Estat del Benestar va acabar per predominar sobre les qüestions de major dimensió político-ideològica.

Nuevas formas de sindicalismo en un tiempo de contestación : CGIL i CC.OO, 1966 - 1976
Molinero Ruiz, Carme

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 72 (2012) p. 133-153)

L'objectiu d'aquest article és abordar l'acció sindical observant l'emergència d'un nou tipus de sindicalisme a Espanya i a Itàlia en la dècada dels seixanta que va tenir molts punts de contacte. Ambdós països tenien situacions polítiques tan diferents com les que comporten la dictadura i la Democràcia; però aquesta diferència radical no va impedir que des de la dècada dels seixanta s'establissin relacions sindicals cada vegada més estretes, essent possible adoptar una perspectiva comparada. En benefici de la síntesi pot afirmar-se que, si bé el marc polític era molt diferent, existien, per una banda, unes bases per al conflicte amb molts punts en comú i, per l'altra, referents culturals i polítics que van afavorir l'impuls d'un nou tipus de sindicalisme que no es troba en altres països tan propers a ambdós com França.

Del "laberinto" socialista al "partido de la transición"
Mateos López, Abdón

En: Los partidos en la Transición : las organizaciones políticas en la construcción de la democracia española. Madrid : Biblioteca Nueva, 2013. p. 221-234
ISBN 9788499406299

Aquest capítol és un elaborat seguiment de l'evolució del PSOE durant els últims anys del franquisme i el començament de la transició en el seu camí cap a l'ocupació de l'espai socialista estatal, fragmentat en un inici en diversos grups que s'anomenaven socialistes o socialdemòcrates. Un camí que pogué ser transitable gràcies al seu reconeixement per part de la Internacional Socialista (amb importants partits de govern al seu si), a l'associació a un sindicat com UGT i a la seva capacitat per incorporar grups socialistes i socialdemòcrates sota una mateixa direcció. Amb l'assoliment d'aquesta unitat, el PSOE va esdevenir un partit protagonista i decisiu en el procés de transició democràtica a Espanya, però encara tenia un camí de transformació interior per recórrer.

Los Sindicatos y la reconversión industrial durante la transición : 1976 - 1982
Marín Arce, José María

Madrid : Consejo Económico y Social, 1997
ISBN 8481880612

Aquest llibre analitza el difícil atzar de les organitzacions sindicals espanyoles durant el període de transició a la Democràcia. Transició que, a banda de no tenir sota cap circumstància un final preestablert, sinó que l'evolució de la qual fou contingent i en bona mesura fruit de l'acció col·lectiva i la seua relació dialèctica amb sectors del règim, estigué marcada per un dur procés de crisi que s'allargaria fins 1986. Unes central que havien acabat de conquerir la seua legalitat, que tractaven d'adaptar-se al nou marc institucional alhora que pretenien modificar-lo per estendre també la democràcia als llocs de treball, llastrats per dèficits orgànics importants i immersos en una creixent competència intersindical per consolidar-se com l'opció hegemònica al moviment obrer espanyol, van haver de fer front a tot el seguit de canvis socio-econòmics que minarien les seues bases. Especialment, el procés de reconversió industrial que, iniciat tímidament sota els governs de la UCD, assetjaria els bastions de classe ja acorralats pels efectes de la crisi industrial.

Gewerkschaftsorganisationen und Gewerkschaftspolitik in Spanien in den Jahren 1975 - 1994 : Eine organisationssoziologische Studie
Loos, Roland

Frankfurt : Peter Lang, 1995
ISBN 3631479980

El present llibre té com a objecte les organitzacions sindicals espanyoles entre 1975 i 1994; abastant, per tant, el període de la transició així com bona part de les legislatures socialistes. Al primer capítol s'analitza la constitució dels sindicats després de la mort de Franco. Als dos següents s'aborda la constitució del marc de relacions laborals a l'Espanya democràtica i com les noves centrals sindicals s'encabiren en aquest tot tractant, alhora, de modificar-lo i d'eixamplar la seua capacitat d'incidència. El capítol quart, en canvi, es centra en l'anàlisi de la relació entre direccions sindicals i les seues bases. Per últim, l'autor s'aproxima a la qüestió de la legitimitat i representativitat dels sindicats espanyols.

El Moviment obrer a Catalunya en la transició : 1975 - 1982
Ibarz Gelbert, Jordi

En: La transició democràtica als Països Catalans : història i memòria / Pelai Pagès (dir.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2005. p. 281-293
ISBN 8437062934

Aquest capítol tracta sobre alguns dels canvis més importants ocorreguts a Catalunya en paral·lel amb el procés de transició democràtica, i també dels canvis produïts en el moviment obrer i en la dinàmica sindical. En pocs anys es passà d'una situació de gran agitació a una altra de pau social, s'evolucionà d'un sindicalisme de confrontació a un de representació. En aquest treball es tracta de resseguir tot aquest procés i alhora es pretenen assenyalar les especificitats del context català i també quines interpretacions de tot això s'han donat en la història de la transició.

El Movimiento obrero en Vizcaya, 1967 - 1977 : ideología, organización y conflictividad
Ibarra Güell, Pedro

Bilbao : Universidad del País Vasco, 1987
ISBN 8475850820

En aquesta obra l'autor realitza un ampli repàs de la trajectòria del moviment obrer a Biscaia entre 1967, any en el qual es declara l'estat d'excepció, i 1977, quan la conflictivitat assoleix unes quotes inusitades. El llibre es troba dividit en deu capítols. El primer realitza una aproximació al marc històric i als antecedents immediats del "nou" moviment obrer a la primera meitat dels anys seixanta. Un segon abasta el període entre 1967 i 1969, moment de crisi i recomposició del moviment obrer a la província. El tercer aprofundeix en la relació entre nacionalisme i moviment obrer, amb el rerefons dels processos de Burgos de desembre de 1970. El quart analitza la representativitat del moviment obrer a través de les eleccions sindicals de 1971. El cinquè, en canvi, abasta el trienni 1971-1973. Realitza un succint repàs a les organitzacions obreres i els conflictes en allò que l'autor anomena una fase de transició. El sisè analitza el moviment obrer l'any 1974, any en el què recupera el seu protagonisme. El setè es troba consagrat a la conflictivitat el mateix any. El vuitè analitza les eleccions sindicals, així com la conflictivitat laboral, l'any 1975. El novè analitza la conjuntura crítica entre gener de 1976 i maig de 1977, tot incidint en les estratègies de les distintes organitzacions. Finalment, el darrer capítol abasta la mateix conjuntura, tanmateix des de la perspectiva i analitzant les tendències de "l'altre" moviment obrer, és a dir, l'organització assembleària directa dels treballadors i el seu declivi.

La Construcción de la democracia en el campo (1975 - 1988) : el sindicalismo agrario socialista en la Transición española
Herrera González de Molina, Antonio

Madrid : Centro de publicaciones del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Sec. Gral. Técnica, 2007
ISBN 9788449107993

L'alternança política realitzada de forma pacífica sol considerar-se un punt d'inflexió en qualsevol procés de consolidació democràtica. A l'Estat espanyol, aprendre a exercir la llibertat un cop aquesta va ser conquerida va ser un procés costós i conflictiu que, a l'igual que en el món urbà, va haver de produir-se al món rural. Tot això va succeir en un context, a més, socioeconòmicament particular per a l'agricultura espanyola, en el procés de modernització de la qual -entesa com una industrialització- els sindicats agraris van minimitzar els costos socials que el procés de convergència europea va comportar.

La Otra transición : Nicolás Redondo : el sindicalismo socialista
Guindal, Mariano

Madrid : Unión Editorial, 1986
ISBN 8472091945

Nicolás Redondo és un nom indissociable de la història de la UGT. Aquesta és precisament una llarga conversa dels autors amb el líder sindical, que retrata la seva visió de la transició i diversos aspectes insòlits del temps de la dictadura. El llibre constitueix un lament de Redondo sobre una transició que pogué haver estat i no va ésser. El dirigent sindical reivindica el paper dels agents socials en aquest tros d'història contemporània, especialment el de l'organització que ell mateix era dirigent: els Sindicats com a grans sacrificats del canvi polític. És precisament aquest sacrifici, segons Redondo, el que hauria subministrat el protagonisme als partits polítics i, en alguns casos, a les personalitats polítiques. La transició com a esforç col·lectiu. Aquest és el missatge principal del llibre. I els que més van renunciar per a poder fer aquest camí van ser els representants dels treballadors, doncs si bé es va produir una renovació de les estructures polítiques, Redondo es lamentava que les estructures de poder econòmic haguessin romàs gairebé intactes.

The Spanish Socialist Party : a History of Factionalism
Gillespie, Richard

Oxford University Press, 1989
ISBN 0198227981

Mitjançant l'ús d'arxius públics i privats, així com d'entrevistes amb més de setanta socialistes, Richard Gillespie examina tots els aspectes significatius de la vida del PSOE (estratègies, posicions ideològiques i aliances), no de manera aïllada, sinó també en relació amb altres organitzacions germanes com la UGT o la Federació Nacional de Joventuts Socialistes d'Espanya (FNJSE). L'edició conté, a més, uns interessants apèndixs que inclouen les executives socialistes des de la guerra civil, els pseudònims emprats pels seus militants durant la clandestinitat, les estructures organitzatives del partit o els resultats electorals que s'han produït des de la transició a la democràcia ençà.

Minería y huelga general : una década de huelgas generales en la minería del carbón. España, 1982 - 1991
García Piñeiro, Ramón

Ayer. (Madrid. Núm 4 (1991) p. 213-234)

L'article analitza l'ús de la vaga general en el sector miner com a forma de combatre la desertització industrial de la mineria que s'experimentà a partir de la dècada de 1980. En aquest sentit, l'autor fa referència a la història complexa i conflictiva de l'activitat minera, amb precedents de lluita laboral fonamentalment defensiva que es manifestaren durant bona part del franquisme. Davant la crisi progressiva a les conques mineres i l'amenaça somorta de reconversió, el 1985 se celebrà una primera vaga que demostrà el dinamisme de l'activitat sindical minera i que reuní CCOO i UGT en protesta per la incertesa del sector i la inseguretat laboral que encara s'experimentava. A partir d'aquest punt de partida, l'article narra l'evolució posterior fins a les grans agitacions de 1990 i 1991, així com les negociacions que s'esdevingueren en l'endemig i l'aparició de tendències diferents dins del mateix govern en un moment marcat per la dimissió d'Alfonso Guerra. A mode de conclusió, el document analitza finalment també la conveniència de les Vagues generals mineres, d'acord amb l'experiència històrica, tant per a conservar com per a millorar les condicions de treball.

Los Sindicatos en España : de la lucha de clases a estrategias de cooperacion
Führer, Ilse Marie

Madrid : Consejo Económico y Social, 1996
ISBN 8481880272

Publicat originalment en alemany el 1991 i traduït posteriorment al castellà, el llibre analitza l'evolució del sindicalisme espanyol, amb una atenció especial al rol de la UGT i de CCOO. Centrat en el rumb que els esdeveniments prengueren després de la mort del dictador, el document fa referència a la "política de concertació" seguida pels governs en un intent d'arranjar la qüestió sindical, que l'autora analitza des de l'òptica del neocorporativisme: un model teòric emprat en ciència política per a explicar certes formes de mediació interessada de l'Estat davant de Vagues o aldarulls que puguin posar en perill la política econòmica. D'acord amb aquest focus d'atenció, Führer estudia els Sindicats espanyols i les seves estratègies, sense oblidar les condicions de la patronal i el comerç intern del país com a elements igualment determinants.

20 años avanzando en libertad : 1976 - 1996
Franco Fernández, Nuria

Madrid : UGT Secretaría de Comunicación e Imagen Confederal : Fundación F. Largo Caballero, 1996

La UGT és una organització sindical obrera espanyola fundada el 1888. Compartí origen històric amb el PSOE i evolucionà des del clàssic Marxisme cap a una organització d'orientació socialdemòcrata. La UGT, després d'haver estat un dels principals referents sindicals durant el primer terç del segle XX, va estar sotmesa a la Repressió franquista i hagué de passar a operar en la clandestinitat. El seu ressorgiment tingué lloc en el marc de la transició democràtica, en competència amb CCOO, i es va constituir com una de les opcions amb major afiliació a l'Espanya democràtica. La seua aposta per una línia moderada, el capital simbòlic que suposaren les seues sigles històriques, la vinculació al PSOE, etc, van ser els factors explicatius d'aquest sobtat auge que, alhora, la consoliden, fins avui, com un dels grans Sindicats espanyols.

Working-Class Organization and the Return to Democracy in Spain
Fishman, Robert

Ithaca ; London : Cornell University Press, 1990
ISBN 080142061X

En aquesta obra l'autor aborda una de les qüestions fonamentals sobre la transició a la democràcia: les actituds polítiques de la classe obrera espanyola, la seua suposada moderació o radicalitat. Tanmateix, Fishman no comparteix el focus habitual centrat en els indicadors que abasten el gruix de treballadors i treballadores, sinó que eleva parcialment el llistó als líders sindicals de tallers i fàbriques. A través d'una sèrie d'entrevistes a dirigents de Madrid i Barcelona, l'autor ens ofereix una aproximació a les actituds polítiques d'aquest estrat fonamental de la classe per tal de copsar les relacions entre treballadors i les estratègies sindicals i polítiques. Amb aquest exercici aconseguirà, a més a més, remarcar el caràcter relativament autònom i no de simple corretja de transmissió d'aquest col·lectiu específic de treballadors i dirigents del moviment obrer.

Les Syndicats espagnols face a l'Europe 1975 - 1989
Fabre, Isabelle

Provence : Universite, 1994

El treball pretén realitzar una anàlisi profunda sobre el rol dels Sindicats -particularment les CCOO i la UGT- durant el tardofranquisme, la transició democràtica i els primers deu anys de vigència de la Constitució de 1978. Així, partint de les convulsions que precediren a la mort de Franco i fins a la vaga general convocada contra el govern de Felipe González, l'autora fa un esbós del panorama sindical, de l'organització interna d'una oposició al franquisme que reivindicava millores laborals i heretava una tradició política d'esquerres amb una gran importància social i intel·lectual, i com aquesta realitat, que havia ajudat a portar el PSOE a La Moncloa amb àmplies majories electorals, acabà provocant una fractura entre la branca sindical i la política del moviment socialista. A més, Fabre planteja la reflexió des d'una òptica europea, i no manquen en l'obra les comparacions amb altres realitats de l'esquerra política i sindical del continent i, en particular, del cas francès.