Unidad y diversidad en la oposición comunista al franquismo
Solé Tura, Jordi

En: España bajo el franquismo. Barcelona : Crítica, 1986
ISBN 848432057X

Segons l'autor, parlar d'"unitat" i "diversitat" en l'oposició comunista al franquisme vol dir fugir d'algunes interpretacions simplificadores que veuen la trajectòria del PCE-PSUC (el conjunt dels comunistes de l'Estat) sota el franquisme com un tot homogeni en l'espai i en el temps. La trajectòria és llegida més aviat com una combinació de moments d'uniformitat i de diversitat, podent-se distingir clarament diverses fases en l'elaboració de la política comunista, amb una aplicació d'aquesta política que no va ser uniforme i amb una implantació del propi partit comunista en tot moment caracteritzada per la diversitat i la desigualtat. La implantació organitzativa dels comunistes es va centrar a Catalunya, Madrid, Andalusia, Astúries i el País Valencià. A la resta d'Espanya hi va haver nuclis dispersos, que en alguns moments van adquirir importància però que no van arribar a estabilitzar-se com a tals. I va haver àmplies zones de l'Estat en què el comunisme amb prou feines va penetrar. L'autor considera important reflexionar sobre aquesta qüestió perquè, en realitat, sota el franquisme es va forjar la identitat política i orgànica del comunisme espanyol i perquè els avatars del PCE-PSUC permeten entendre la debilitat i la força de l'oposició al franquisme. Solé Tura opina indubtablement que el PCE-PSUC va constituir el nucli essencial -i en alguns moments, únic- d'aquesta oposició i que, per aquesta mateixa raó, la seva força i la seva debilitat expressen i resumeixen la força i la debilitat del conjunt de l'oposició antifranquista. L'autor segueix les línies generals d'aquesta unitat i d'aquesta diversitat dels comunistes sota el franquisme.

El PSUC : l'antifranquisme i la política d'aliances a Catalunya (1956 - 1977)
Pala, Giaime

Barcelona : Editorial La Base, 2011
ISBN 9788415267324

El present llibre analitza el paper que va desenvolupar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en l'àmbit de les polítiques unitàries catalana i espanyola sota el franquisme quan, passats els anys de major Repressió, la resistència al franquisme intentà estructurar-se sota uns paràmetres comuns. L'argument que vertebra l'obra és la teoria i la pràctica militant dutes a terme pel PSUC per crear una unió entre totes les forces democràtiques i aconseguir la Ruptura amb el franquisme. El PSUC va ser el principal partit de l'oposició i el seu veritable motor, si bé les seves posicions no sempre van ser acceptades. Giaime Pala no es limita a narrar els fets, sinó que els interpreta i se'n qüestiona el perquè, tot tractant de donar una resposta a les següents preguntes: quina mena de política unitària volia construir el partit? Com i per què van néixer la Comissió de Forces Polítiques, l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques? I com van influir l'actuació del govern d'Adolfo Suárez i la reaparició del president de la Generalitat en l'Exili, Josep Tarradellas, en la crisi de la política unitària tal com s'havia estructurat fins al 1976? En uns temps com els actuals, de desafecció per la política i de fort abstencionisme electoral, l'autor copsa el sentit d'aquella experiència unitària i dels valors bàsics que la van nodrir. Una experiència el llegat polític de la qual convindria recuperar per augmentar la qualitat democràtica de la nostra societat.

El PSU de Catalunya, 70 anys de lluita pel socialisme : materials per a la història
Pala, Giaime

Barcelona : Ediciones de Intervención Cultural ; Associació Catalana d'Investigacions Marxistes, 2008
ISBN 9788496831711

El juliol de 2006 es van complir setanta anys de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), un dels protagonistes, indiscutiblement, de la història catalana des de llavors fins que a la dècada dels vuitanta entrés en una crisi autodestructiva, de causes i característiques múltiples l'anàlisi de les quals resulta encara més difícil des del punt de vista històric. L'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes es va plantejar celebrar l'aniversari amb la realització d'un congrés d'història, amb la voluntat que fos el primer d'una sèrie de futures trobades periòdiques, objectiu per al qual va comptar amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. La trobada va tenir lloc al Museu d'Història de Catalunya, els dies 5, 6 i 7 d'octubre de 2006, i la present publicació recull la conferència inaugural, les ponències i subponències a través de les quals va desenvolupar-se aquest primer Congrés que va adoptar com a lema "setanta anys de socialisme comunista". El conjunt de les intervencions van dibuixar una imatge general del PSUC, centrat fonamentalment en les seves estratègies polítiques.

El Inicio del fin del mito soviético : los comunistas occidentales ante la Primavera de Praga
Pala, Giaime

Manresa : El Viejo Tipo, 2008
ISBN 9788496831780

El 20 d'agost de 1968 les tropes soviètiques, amb el suport de cinc països membres del Pacte de Varsòvia, van entrar en Txecoslovàquia, restablint una administració afí a Moscou i avortant un moviment democratitzador guiat per la idea d'un "socialisme amb rostre humà" que podria haver-se estès a d'altres països del bloc de l'Est. El període de renovació en el socialisme que protagonitzà el Partit Comunista txecoslovac ha quedat registrat com la "Primavera de Praga". Aquells fets van desencadenar en Occident una forta condemna de la invasió de l'exèrcit soviètic i un intens debat al si dels partits comunistes europeus que a la llarga comportaren conseqüències tant en les relacions entre aquests partits com amb es seus vincles amb el PCUS. Aquest llibre se centra en els debats desenvolupats en el PCI, en el PCF i en l'àmbit del comunisme espanyol (PCE i PSUC) davant la invasió de Praga. És aquesta una visió comparada que permetrà al lector aproximar-se a les dinàmiques internes d'aquests partits, mentre es posen de manifest les diferències i similituds que es donaren en aquestes organitzacions hereves de la comú tradició política que es remunta a la Revolució d'Octubre de 1917. La decisió d'analitzar les actituds d'aquests quatre partits no és casual: es tracta dels partits que el març de 1977 es reuniren a Madrid per tal de discutir sobre l'anomenat "eurocomunisme", una proposta -patrocinada pels comunistes italians- dirigida a crear un socialisme europeu no alineat amb els dictàmens de Moscou i compatible amb la democràcia parlamentària i el pluralisme polític.

Cultura clandestina : los intelectuales del PSUC bajo el franquismo
Pala, Giaime

Granada : Comares, 2016.
ISBN 9788490453940

El present llibre analitza la història dels intel·lectuals que operaren en la clandestinitat per la seua adscripció al Partit Socialista Unificat de Catalunya, és a dir, l'organització política catalana més forta en els anys de la dictadura franquista. A partir de 1956, confluïren en el PSUC desenes de joves llicenciats i estudiosos fins a formar el més nodrit grup d'intel·lectuals militants operants a Catalunya, alguns dels quals (Manuel Sacristán, Jordi Solé Tura, Josep Fontana, Francesc Vicens, Francesc Vallverdú, etc.) es convertirien, amb el pas del temps, en figures de reconegut prestigi sociocultural. A través de l'estudi de fonts d'arxiu i premsa d'època, l'autor ens descriu tant la tasca cultural com la pràctica política d'aquests intel·lectuals. Ens presenta, en definitiva, un enfocament interpretatiu fonamentat en la història cultural i la sociologia històrica de l'intel·lectual mitjançant el qual retrata un col·lectiu polític la trajectòria del qual fou tant intensa com agitada dintre d'un partit obligat a operar en condicions difícils. Es tracta, per tant, d'un estudi que també es preocupa de com operava la cultura en condicions de clandestinitat i de la gènesi d'una cultura marxista hegemònica fins a la fi de la transició.

La Revolución y el deseo : memorias
Núñez, Miguel

Barcelona : Península, 2002
ISBN 9788483075319

La present obra ens presenta les memòries de Miguel Núñez (Madrid, 1920- Barcelona 2008). Hi trobem el relat de vida que s'inicia quan fou combatent en la Guerra Civil i s'afilià al Partit Comunista. Empresonat a la fi del conflicte, complí condemna a les presons d'Atocha, Yeserías, Ocaña i Aranjuez - on va conèixer Miguel Hernández. Un cop en llibertat, es traslladà a Barcelona, on treballà per a l'editor Josep Janés alhora que era responsable polític de l'agrupació guerrillera de Catalunya. Així mateix, fou un dels artífexs de la reorganització del PSUC a Barcelona. Tot i la repressió, que va patir personalment, no deixà la seua activitat militant, que, en els anys de la transició, li va valer un ampli reconeixement en el camp de l'antifranquisme. Finalment, fou diputat del PSUC per Barcelona i, més endavant, es va dedicar a qüestions de cooperació internacional amb Amèrica Llatina.

"Por la democracia y el socialismo" : el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
Molinero Ruiz, Carme

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977). Valéncia : PUV, 2012 . p. 135-145
ISBN 9788437090146

Aquest capítol fa una síntesi completa de la història de l'organització que acabaria esdevenint la més important de l'antifranquisme a Catalunya durant el tardofranquisme i a la transició, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). A diferència d'altres formacions polítiques antifranquistes, el PSUC (i el seu homòleg estatal PCE) va realitzar un esforç constant per assegurar i estendre l'organització clandestina i per impulsar i participar en qualsevol manifestació de protesta i reivindicació de caràcter social.

Els Anys del PSUC : el partit de l'antifranquisme, 1956 - 1981
Molinero Ruiz, Carme

Barcelona : LïAvenç : RBA, 2010
ISBN 9788488839466

El PSUC va tenir un paper determinant en la història de Catalunya sota el franquisme. El llibre explica la trajectòria d'aquest partit des del seu primer congrés, l'any 1956, fins al cinquè, celebrat l'any 1981; o, dit d'una altra manera, des de l'adopció d'una nova política de reconciliació en ple franquisme fins la crisi i la Ruptura de l'organització al final del procés de transició a la Democràcia. De fet, s'estudien els factors que permeten comprendre el paper que va conquistar el partit dels comunistes de Catalunya -amb la seva singular relació amb el PCE- en la societat catalana durant els anys 1960 i 1970, quan es va convertir en la principal formació política antifranquista, i com el va exercir. En els 25 anys que van de 1956 a 1981 no és possible explicar la història de la societat catalana sense considerar el paper d'un partit que va agrupar milers d'homes i dones decidides a fer possible la Democràcia a Espanya i l'autonomia a Catalunya. Però si els objectius del "partit de l'antifranquisme" van ser bàsicament aconseguits, els del partit comunista, que eren també el PSUC, es van esfumar amb l'autodestrucció del partit.

Para la historia del PSUC : la salida a la superficie y la conquista de la democracia
López Raimundo, Gregori

Barcelona : Península, 2006
ISBN 8483077191

Aquesta obra constitueix la continuació de les seves memòries de dos volums intitulades Primera clandestinitat. En aquest llibre, però, trobem una intencionalitat distinta que el mateix autor explicita declarant que "Vaig considerar que havia de reunir algun escrits meus no publicats o d'escassa difusió, i editar un llibre amb texts referents, en la seua majoria, a esdeveniments posteriors a 1954". En aquest sentit, el volum recull tota una sèrie de documents que abasten des de temàtiques relacionades a la igualtat entre sexes, els posicionaments i reflexions -sovint crítiques- respecte a la URSS, fins a d'altres referents a les diferents crisis al si del partit dels comunistes catalans. Així mateix, s'hi troben escrits referits als problemes de creixement i organitzatius, al desenvolupament i implantació social del partit, autocrítiques i propostes de resolució d'alguns dels problemes esmentats. També inclou documents referents a la tasca del partit en àmbits com ara l'Església o la judicatura entre d'altres.

El PSUC a les terres de Lleida, 1936 - 1986
Jarne, Antonieta

Lleida : Pagès, 2014
ISBN 9788499755069

Força política capdavantera durant la guerra civil, en els anys del franquisme el PSUC va ser el partit polític de major implantació social a Lleida. Anotnieta Jarne i Pau Juvillà ressegueixen en aquesta monografia la història del partit dels comunistes catalans, des de la seva fundació el juliol de 1936, fins a la creació d'Izquierda Unida el 1986. L'objectiu explícit d'aquest llibre ha estat fer la història social d'una part important de catalans i catalanes del segle XX a través de la trajectòria del PSUC, ja que la cultura política que aglutinà anà molt més enllà del socialisme i el comunisme en sentit estricte.

El Moviment obrer a Catalunya en la transició : 1975 - 1982
Ibarz Gelbert, Jordi

En: La transició democràtica als Països Catalans : història i memòria / Pelai Pagès (dir.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2005. p. 281-293
ISBN 8437062934

Aquest capítol tracta sobre alguns dels canvis més importants ocorreguts a Catalunya en paral·lel amb el procés de transició democràtica, i també dels canvis produïts en el moviment obrer i en la dinàmica sindical. En pocs anys es passà d'una situació de gran agitació a una altra de pau social, s'evolucionà d'un sindicalisme de confrontació a un de representació. En aquest treball es tracta de resseguir tot aquest procés i alhora es pretenen assenyalar les especificitats del context català i també quines interpretacions de tot això s'han donat en la història de la transició.

Els Anònims de la transició : història oral del moviment obrer a Lleida i a Balaguer (1960 - 1979)
Gallego, Gregori

Lleida : Pagès, 1996
ISBN 8479353260

Els anònims de la transició recull un conjunt de converses de l'autor amb alguns dels principals protagonistes de l'arrelament del moviment obrer a les comarques de Lleida durant els darrers anys de la dictadura franquista. Aquestes converses permeten a l'autor -tan protagonista com els entrevistats, en els fets que es narren- de construir la memòria històrica d'un període en què el PSUC i CCOO constituïen el pal de paller del moviment polític i sindical de resistència que, en la seva justa mesura, accelerà la desintegració de l'aparell franquista a les comarques de Lleida.