Crisis económica y transición política
Serrano Sanz, José María

Ayer. (Madrid. Núm 15 (1994) p. 135-164)

L'article exposa la conjunció a Espanya d'aquestes dues realitats durant la dècada de 1970, com a conseqüència de la crisi mundial del petroli i la seva particular afectació a l'economia espanyola, i a la debilitat del sistema franquista, en aquell moment ja desbordat per la pressió popular i la mala salut del dictador. Igualment, el document detalla també la relativa estabilització econòmica que emprèn el govern de Suárez després de la victòria electoral de 1977 i el recrudiment de la crisi a partir de 1979, amb la seva traducció política en el clima d'erosió que s'apoderà de la UCD a partir d'aquell moment. Finalment, l'autor estudia la victòria electoral socialista de 1982 i l'estabilització de la situació que conduí, quatre anys més tard, a la integració d'Espanya al dedins de la CEE. Metodològicament, tot plegat es manifesta a través de dos apartats cronològics (1973-1977 i 1977-1985) i un balanç comparatiu final.

One Hundred Years of Socialism : The West European Left in the Twentieth Century
Sassoon, Donald

London ; New York : Tauris, 2014
ISBN 9781780767611

En aquesta obra, Sassoon traça el recorregut dels partits d'esquerra a Europa Occidental a través de 14 països, des de la fundació de la II Internacional el 1889 fins a la caiguda del Mur de Berlín el 1989. Cal especificar, però, que el seu objecte preferent són els partits socialdemòcrates, tot i que també presta atenció als partits comunistes més forts, com ara el francès i l'italià. L'obra està dividida en tres blocs i vint-i-quatre capítols. Al primer, format per quatre capítols, s'hi analitza el socialisme previ a 1914, el del període comprès entre 1914-1940 i els casos concrets que van des de l'SPD i el Labour fins als austro-marxistes i els comunistes italians. El darrer capítol d'aquest bloc se centra en el context de la Segona Guerra Mundial, la resistència i la postguerra. Un segon bloc, d'onze capítols, aborda la consolidació. El primer capítol tracta els socialistes després de 1945. Un segon, en canvi, analitza la construcció d'un "capitalisme social" entre 1945 i 1950. El tercer se centra en les polítiques exteriors. El tres capítols següents analitzen l'esquerra en el context de l'època daurada del capitalisme, entre la neutralitat i l'atlantisme i els fonaments d'allò que l'autor anomena un "nou revisionisme". Els dos següents se centren en la conjuntura dels seixanta, marcat pel "retorn de l'esquerra" i l'establiment d'un consens en matèria internacional. Els tres capítols finals abasten la nova conjuntura oberta des del 1973 fins la caiguda del mur de Berlín. S'hi analitza la crisi de l'esquerra; la Socialdemocràcia en Àustria, Suècia, els Països Baixos i Bèlgica; l'SPD i el Labour en el govern; l'experiència del PSF; la crisi del comunisme italià i la fi dels règims dictatorials a Portugal, Grècia i Espanya. Finalment, els tres darrers capítols analitzen la relació amb el moviment obrer, de dones i ecologistes, i, tot seguit la nova conjuntura dels vuitanta, en un context d'hegemonia neoliberal i de crisi generalitzada d'una esquerra que aprofundeix en el seu "revisionisme" i les perspectives de la qual apareixen incertes.

Las Culturas políticas socialista y comunista ante la Ruptura pactada : acción colectiva, consenso y desencanto en la transición española : 1975 - 1979
Sabio, Alberto

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons ; Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015. p. 327-360
ISBN 8415963769

El present capítol analitza les cultures polítiques socialista i comunista en una primera fase de la transició espanyola. En aquest sentit, pretén ajudar a aprofundir l'anàlisi de les bases militants socialistes i comunistes durant la transició, i no només de les elits dirigents, de manera que amplia la dimensió de la cosa política més enllà de la seua vessant estrictament orgànica i institucional. L'autor cerca, a través del concepte de cultura política, emplenar el buit entre la interpretació psicològica del comportament individual i la visió macrosociològica de la comunitat política en tant que identitat col·lectiva. Així, analitza la cultura política socialista, tot assenyalant el seu viratge cap a posicions més pragmàtiques i moderades. Així mateix, analitza la relació entre la cultura política comunista i la impossibilitat d'implementar la "Ruptura democràtica" tal i com s'havia plantejat des d'aquesta opció. En aquest sentit, aprofundeix, per tant, també en els efectes dels límits del procés de transició i els fenòmens de desencís associats.

Coyunturas críticas : la izquierda y la idea de España durante la Transición
Quiroga Fernández de Soto, Alejandro

Historia del Presente. (Madrid. Núm 13 (2009) p. 21-40)

L'article se centra en l'anàlisi dels posicionaments de l'esquerra espanyola en l'àmbit estatal durant el període de la transició democràtica, particularment dels socialistes i comunistes, tot abordant d'un mode empíric la calculada "renúncia" al dret d'autodeterminació de les nacionalitats i al federalisme que figurava en els seus textos congressuals des del tardofranquisme, així com les tensions que aquella renúncia va provocar, particularment en les seccions catalana i basca dels principals partits de l'esquerra espanyola, que van bascular d'un mode constant entre la idea d'autogovern i la defensa de la solidaritat entre els pobles d'Espanya.

Il Peso della storia : identità, rimozione dal PCI al PDS (1970 - 1991)
Possieri, Andrea

Bologna : Il Mulino, 2007
ISBN 8815118802

Quin significat ha tingut ésser comunista a Itàlia? Com es definiria la identitat del major partit comunista d'Occident? El volum pren en consideració els darrers vint anys del PCI, des de Berlinguer fins al PDS, concentrant-se en dos aspectes encara no aprofundits per la historiografia: l'anàlisi de la litúrgia política i l'estudi de les escoles de partit. Al capdavall, entre 1970 i 1989 s'assisteix a un continu de remodelacions de la identitat comunista sense que aquesta arribi a ésser totalment desbordada, fins que a la fi dels anys vuitanta el PCI es va transformar en el partit reformista i modern que aspirava a partit de masses i que englobava en la seva identitat política valors i símbols que pertanyien en realitat a altres cultures polítiques.

El PSUC : l'antifranquisme i la política d'aliances a Catalunya (1956 - 1977)
Pala, Giaime

Barcelona : Editorial La Base, 2011
ISBN 9788415267324

El present llibre analitza el paper que va desenvolupar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en l'àmbit de les polítiques unitàries catalana i espanyola sota el franquisme quan, passats els anys de major Repressió, la resistència al franquisme intentà estructurar-se sota uns paràmetres comuns. L'argument que vertebra l'obra és la teoria i la pràctica militant dutes a terme pel PSUC per crear una unió entre totes les forces democràtiques i aconseguir la Ruptura amb el franquisme. El PSUC va ser el principal partit de l'oposició i el seu veritable motor, si bé les seves posicions no sempre van ser acceptades. Giaime Pala no es limita a narrar els fets, sinó que els interpreta i se'n qüestiona el perquè, tot tractant de donar una resposta a les següents preguntes: quina mena de política unitària volia construir el partit? Com i per què van néixer la Comissió de Forces Polítiques, l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques? I com van influir l'actuació del govern d'Adolfo Suárez i la reaparició del president de la Generalitat en l'Exili, Josep Tarradellas, en la crisi de la política unitària tal com s'havia estructurat fins al 1976? En uns temps com els actuals, de desafecció per la política i de fort abstencionisme electoral, l'autor copsa el sentit d'aquella experiència unitària i dels valors bàsics que la van nodrir. Una experiència el llegat polític de la qual convindria recuperar per augmentar la qualitat democràtica de la nostra societat.

El PSU de Catalunya, 70 anys de lluita pel socialisme : materials per a la història
Pala, Giaime

Barcelona : Ediciones de Intervención Cultural ; Associació Catalana d'Investigacions Marxistes, 2008
ISBN 9788496831711

El juliol de 2006 es van complir setanta anys de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), un dels protagonistes, indiscutiblement, de la història catalana des de llavors fins que a la dècada dels vuitanta entrés en una crisi autodestructiva, de causes i característiques múltiples l'anàlisi de les quals resulta encara més difícil des del punt de vista històric. L'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes es va plantejar celebrar l'aniversari amb la realització d'un congrés d'història, amb la voluntat que fos el primer d'una sèrie de futures trobades periòdiques, objectiu per al qual va comptar amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. La trobada va tenir lloc al Museu d'Història de Catalunya, els dies 5, 6 i 7 d'octubre de 2006, i la present publicació recull la conferència inaugural, les ponències i subponències a través de les quals va desenvolupar-se aquest primer Congrés que va adoptar com a lema "setanta anys de socialisme comunista". El conjunt de les intervencions van dibuixar una imatge general del PSUC, centrat fonamentalment en les seves estratègies polítiques.

Los Socialistas europeos y la Transición española
Ortuño, Pilar

Madrid : Marcial Pons, 2005
ISBN 8495379880

La principal aportació del llibre radica en la seva anàlisi de la importància que van tenir les organitzacions sindicals i els partits socialistes europeus en el procés cap a la Democràcia d'Espanya. Així doncs, tracta d'aprofundir en qüestions de primer nivell com les dimensions internacionals de la transició espanyola cap a la Democràcia o quins suports va tenir aquesta i com els va rebre. L'autora contextualitza el procés històric com un fenomen menys aïllat del que sovint s'ha plantejat.

Europeizar es democratizar : el SPD y la España del tardofranquismo
Muñoz Sánchez, Antonio

Historia del Presente. (Madrid. Núm 17 (2011) p. 93-107)

Aquest article tracta de la política de l'SPD envers l'Espanya franquista des de mitjan dècada de 1960, i l'explica en el context de l'estratègia exterior promoguda per la distensió europea. S'ha argumentat que els líders de l'SPD van donar suport a la intenció de Madrid d'apropar-se a la Comunitat Econòmica Europea perquè això permetria, als seus ulls, impulsar la modernització d'Espanya i reforçar les tendències proeuropees i prodemocràtiques al seu dedins, quelcom que en darrera instància conduiria a la destrucció de la dictadura després de la mort de Franco. També s'examina la influència de l'ala esquerra del partit a l'hora de reclamar als ministres socialdemòcrates que exercissin una pressió efectiva contra el règim per a forçar-ne la democratització. Finalment, mostra com la por de la influència de la Revolució dels Clavells de Portugal després de 1974 va empènyer l'SPD a donar suport molt activament al PSOE, un partit redescobert després de molts anys de relacions fredes, envers el PCE.

Comisiones Obreras en la dictadura
Moreno, Juan

Madrid : Fundación 1§ de mayo, 2012
ISBN 9788487527272

Aquest llibre narra les lluites de les inicials Comissions Obreres més o menys espontànies fins a la legalització, l'abril de l'any 1977, de la Confederació Sindical de CCOO, recorrent les seves mobilitzacions i l'actuació dels seus militants i dirigents. Comissions Obreres en la dictadura és un estudi centrat en la dimensió general de CCOO, però explica també l'expansió de les Comissions Obreres per tot l'Estat, basant-se en els testimonis i aportacions d'històrics militants, així com dels investigadors vinculats als arxius i fundacions de CCOO. Al llarg de més de 600 pàgines es posa de relleu que Comissions Obreres, com demostren els arxius del Tribunal de Orden Público, va ser l'organització social més destacada i colpejada durant bona part de la dictadura franquista. Les nombroses Vagues en els diversos sectors: metall, construcció, mineria, tèxtil, etc., en diverses províncies i els continus processos, com el "1001" o el de "els 23 de Ferrol", foren decisius en el combat per la llibertat sindical, per l'amnistia i per la democràcia.

Nuevas formas de sindicalismo en un tiempo de contestación : CGIL i CC.OO, 1966 - 1976
Molinero Ruiz, Carme

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 72 (2012) p. 133-153)

L'objectiu d'aquest article és abordar l'acció sindical observant l'emergència d'un nou tipus de sindicalisme a Espanya i a Itàlia en la dècada dels seixanta que va tenir molts punts de contacte. Ambdós països tenien situacions polítiques tan diferents com les que comporten la dictadura i la Democràcia; però aquesta diferència radical no va impedir que des de la dècada dels seixanta s'establissin relacions sindicals cada vegada més estretes, essent possible adoptar una perspectiva comparada. En benefici de la síntesi pot afirmar-se que, si bé el marc polític era molt diferent, existien, per una banda, unes bases per al conflicte amb molts punts en comú i, per l'altra, referents culturals i polítics que van afavorir l'impuls d'un nou tipus de sindicalisme que no es troba en altres països tan propers a ambdós com França.

Derechas y izquierdas en la España postfranquista
Molinero Ruiz, Carme

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons, 2015. p. 361-394
ISBN 9788415963769

En aquest capítol els autors analitzen les cultures polítiques d'esquerres i dretes en l'Espanya postfranquista, tot prioritzant la relació entre cultures i idees polítiques. Així, les cultures polítiques majoritàries de les esquerres s'haurien compromès ja sota el franquisme amb l'objectiu de l'establiment d'un règim democràtic que assegurés la sobirania popular, el lliure exercici de les llibertats i drets fonamentals i una forta sensibilitat per la dimensió social. En aquest sentit, en constitueixen un exemple paradigmàtic les formulacions del PCE d'un socialisme pluripartidista i democràtic. Així mateix, el PSOE hauria virat d'una hàbil combinació entre radicalisme discursiu -que li permetia obtenir un espai propi a l'esquerra antifranquista- i moderació pràctica al programa de "modernització", més reformista que socialdemòcrata.

Del "laberinto" socialista al "partido de la transición"
Mateos López, Abdón

En: Los partidos en la Transición : las organizaciones políticas en la construcción de la democracia española. Madrid : Biblioteca Nueva, 2013. p. 221-234
ISBN 9788499406299

Aquest capítol és un elaborat seguiment de l'evolució del PSOE durant els últims anys del franquisme i el començament de la transició en el seu camí cap a l'ocupació de l'espai socialista estatal, fragmentat en un inici en diversos grups que s'anomenaven socialistes o socialdemòcrates. Un camí que pogué ser transitable gràcies al seu reconeixement per part de la Internacional Socialista (amb importants partits de govern al seu si), a l'associació a un sindicat com UGT i a la seva capacitat per incorporar grups socialistes i socialdemòcrates sota una mateixa direcció. Amb l'assoliment d'aquesta unitat, el PSOE va esdevenir un partit protagonista i decisiu en el procés de transició democràtica a Espanya, però encara tenia un camí de transformació interior per recórrer.

La Izquierda revolucionaria de ámbito estatal, de los sesenta a los ochenta : una brevísima historia
Martínez i Muntada, Ricard

Viento Sur. (Madrid. Núm 126 (2013) p. 108-118)

Aquest article és una breu i documentada síntesi sobre la història de l'esquerra revolucionària durant el franquisme i la transició a l'Estat espanyol. Situant els contextos polítics internacional i nacional que la determinen, descriu les trajectòries de les principals organitzacions que en van formar part. Així, hi són presents el PCE(m-l), el PCE(i) (que després esdevindrà el PTE), BR, la ORT, la LCR, l'MCE i l'OICE. Compta amb algunes propostes interpretatives a mode de conclusió.

A la izquierda de lo posible : las organizaciones revolucionarias durante el tardofranquismo y más allá
Martínez i Muntada, Ricard

En: Resistencia ordinaria : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977). València : PUV, 2012

Aquest capítol és una breu i documentada síntesi sobre la història de l'esquerra revolucionària durant el franquisme i la transició a l'Estat espanyol. Situant els contextos polítics internacional i nacional que la determinen, així com la seva persecució per part del Tribunal de Orden Público franquista, descriu les trajectòries de les principals organitzacions que en van formar part. Així, hi són presents el PCE(m-l), el PCE(i) (que després esdevindrà el PTE), BR, la ORT, la LCR, l'MCE i l'OICE. Compta amb algunes propostes interpretatives a mode de conclusió.

Entre percepciones y realidades : la Administración Reagan ante la política económica del PSOE en su ascenso al poder en 1982
López Zapico, Misael Arturo

Historia y Política. (Madrid. Núm 34 (2015) p. 327-352)

Després de la mort del general Franco, els governs nord-americans - tant republicans com demòcrates- van observar atentament els canvis sociopolítics que s'estaven esdevenint a Espanya amb l'objectiu d'assegurar-hi els interessos estatunidencs. Més enllà del component militar -clau de la relació hispanoestatunidenca durant el franquisme-, la situació de l'economia espanyola aparegué com un dels temes preferents, tal i com quedà al descobert en els diversos informes remesos des de l'ambaixada estatunidenca de Madrid durant el procés de transició a la Democràcia. Aquesta documentació servia als Departaments d'Estat i del Tresor per a avaluar el "risc país" d'Espanya en aitals anys complexos. Sostenint-se en aquestes fonts primàries, l'article aquí indicat analitza com es percebia des de l'Administració Reagan la possible arribada al poder d'un govern socialista i quin era el balanç que feia sobre el programa econòmic que presentava el PSOE per a la cita electoral de 1982.

Para la historia del PSUC : la salida a la superficie y la conquista de la democracia
López Raimundo, Gregori

Barcelona : Península, 2006
ISBN 8483077191

Aquesta obra constitueix la continuació de les seves memòries de dos volums intitulades Primera clandestinitat. En aquest llibre, però, trobem una intencionalitat distinta que el mateix autor explicita declarant que "Vaig considerar que havia de reunir algun escrits meus no publicats o d'escassa difusió, i editar un llibre amb texts referents, en la seua majoria, a esdeveniments posteriors a 1954". En aquest sentit, el volum recull tota una sèrie de documents que abasten des de temàtiques relacionades a la igualtat entre sexes, els posicionaments i reflexions -sovint crítiques- respecte a la URSS, fins a d'altres referents a les diferents crisis al si del partit dels comunistes catalans. Així mateix, s'hi troben escrits referits als problemes de creixement i organitzatius, al desenvolupament i implantació social del partit, autocrítiques i propostes de resolució d'alguns dels problemes esmentats. També inclou documents referents a la tasca del partit en àmbits com ara l'Església o la judicatura entre d'altres.

La Gauche en Europe depuis 1945 : Invariants et mutations du socialisme européen
Lazar, Marc

Paris : Presses Universitaires de France, 1996
ISBN 2130475094

A través de més de 700 pàgines i 24 autors distints es fa un repàs exhaustiu que testimonia la complexitat de l'esquerra i la seua crisi. S'hi aborda des dels partits socialistes i social-demòcrates de l'àmbit europeu en un context de debilitament electoral, fins a les cultures polítiques i identitàries. Així mateix, l'obra adopta una perspectiva que va més enllà de l'estrictament programàtica i planteja els partits com artefactes força més complexos. El primer bloc està subdividit en tres apartats. El primer i segon es troben consagrats a les diferents expressions de la social-Democràcia europea nord-occidental i central. En aquest sentit, trobem dos capítols dedicats al cas del laborisme britànic i la social-Democràcia escandinava i quatre capítols què aborden el cas de l'SPD a Alemanya, dels social-demòcrates austríacs, neerlandesos i belgues. Un tercer apartat té per objecte l'Europa meridional, amb sis capítols dedicats al PSF a França, els socialistes italians, els canvis operats en el camps del comunisme a Itàlia, el PSOE i als socialistes portuguesos i grecs. La segona part realitza una aproximació a les cultures polítiques i les identitats militants i es troba subdividit en quatre parts. La primera, formada per cinc capítols, conté reflexions entorn a què és l'esquerra, la seua relació amb la nació a través dels casos francès i alemany, la perspectiva internacionalista i les relacions amb Europea i l'ecologisme. La segona part, de cinc capítols, s'apropa a la relació dels social-demòcrates amb els espais, les estructures i les persones. En aquest sentit, trobem un primer capítol que reflexiona sobre el caràcter específic o no d'un "socialisme meridional", un segon que analitza la relació partits-Sindicats, un tercer analitza els atzars electorals dels partits social-demòcrates i socialistes en els 80 i 90, un quart dedicat a l'adhesió i la militància i, el darrer, dedicat a les direccions. Una tercera relaciona aquests partits amb els poders establerts. En aquest sentit, trobem un capítol dedicat a la relació amb les institucions polítiques i un segon que analitza la seua política econòmica. A la quarta i última part d'aquest obra hi trobem dos capítols, un que analitza l'esquerra a l'Europa oriental i un segon que analitza els partits en aquest àmbit geogràfic.

La Construcción de la democracia en el campo (1975 - 1988) : el sindicalismo agrario socialista en la Transición española
Herrera González de Molina, Antonio

Madrid : Centro de publicaciones del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Sec. Gral. Técnica, 2007
ISBN 9788449107993

L'alternança política realitzada de forma pacífica sol considerar-se un punt d'inflexió en qualsevol procés de consolidació democràtica. A l'Estat espanyol, aprendre a exercir la llibertat un cop aquesta va ser conquerida va ser un procés costós i conflictiu que, a l'igual que en el món urbà, va haver de produir-se al món rural. Tot això va succeir en un context, a més, socioeconòmicament particular per a l'agricultura espanyola, en el procés de modernització de la qual -entesa com una industrialització- els sindicats agraris van minimitzar els costos socials que el procés de convergència europea va comportar.

The Spanish Socialist Party : a History of Factionalism
Gillespie, Richard

Oxford University Press, 1989
ISBN 0198227981

Mitjançant l'ús d'arxius públics i privats, així com d'entrevistes amb més de setanta socialistes, Richard Gillespie examina tots els aspectes significatius de la vida del PSOE (estratègies, posicions ideològiques i aliances), no de manera aïllada, sinó també en relació amb altres organitzacions germanes com la UGT o la Federació Nacional de Joventuts Socialistes d'Espanya (FNJSE). L'edició conté, a més, uns interessants apèndixs que inclouen les executives socialistes des de la guerra civil, els pseudònims emprats pels seus militants durant la clandestinitat, les estructures organitzatives del partit o els resultats electorals que s'han produït des de la transició a la democràcia ençà.