One Hundred Years of Socialism : The West European Left in the Twentieth Century
Sassoon, Donald

London ; New York : Tauris, 2014
ISBN 9781780767611

En aquesta obra, Sassoon traça el recorregut dels partits d'esquerra a Europa Occidental a través de 14 països, des de la fundació de la II Internacional el 1889 fins a la caiguda del Mur de Berlín el 1989. Cal especificar, però, que el seu objecte preferent són els partits socialdemòcrates, tot i que també presta atenció als partits comunistes més forts, com ara el francès i l'italià. L'obra està dividida en tres blocs i vint-i-quatre capítols. Al primer, format per quatre capítols, s'hi analitza el socialisme previ a 1914, el del període comprès entre 1914-1940 i els casos concrets que van des de l'SPD i el Labour fins als austro-marxistes i els comunistes italians. El darrer capítol d'aquest bloc se centra en el context de la Segona Guerra Mundial, la resistència i la postguerra. Un segon bloc, d'onze capítols, aborda la consolidació. El primer capítol tracta els socialistes després de 1945. Un segon, en canvi, analitza la construcció d'un "capitalisme social" entre 1945 i 1950. El tercer se centra en les polítiques exteriors. El tres capítols següents analitzen l'esquerra en el context de l'època daurada del capitalisme, entre la neutralitat i l'atlantisme i els fonaments d'allò que l'autor anomena un "nou revisionisme". Els dos següents se centren en la conjuntura dels seixanta, marcat pel "retorn de l'esquerra" i l'establiment d'un consens en matèria internacional. Els tres capítols finals abasten la nova conjuntura oberta des del 1973 fins la caiguda del mur de Berlín. S'hi analitza la crisi de l'esquerra; la Socialdemocràcia en Àustria, Suècia, els Països Baixos i Bèlgica; l'SPD i el Labour en el govern; l'experiència del PSF; la crisi del comunisme italià i la fi dels règims dictatorials a Portugal, Grècia i Espanya. Finalment, els tres darrers capítols analitzen la relació amb el moviment obrer, de dones i ecologistes, i, tot seguit la nova conjuntura dels vuitanta, en un context d'hegemonia neoliberal i de crisi generalitzada d'una esquerra que aprofundeix en el seu "revisionisme" i les perspectives de la qual apareixen incertes.

Las Culturas políticas socialista y comunista ante la Ruptura pactada : acción colectiva, consenso y desencanto en la transición española : 1975 - 1979
Sabio, Alberto

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons ; Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015. p. 327-360
ISBN 8415963769

El present capítol analitza les cultures polítiques socialista i comunista en una primera fase de la transició espanyola. En aquest sentit, pretén ajudar a aprofundir l'anàlisi de les bases militants socialistes i comunistes durant la transició, i no només de les elits dirigents, de manera que amplia la dimensió de la cosa política més enllà de la seua vessant estrictament orgànica i institucional. L'autor cerca, a través del concepte de cultura política, emplenar el buit entre la interpretació psicològica del comportament individual i la visió macrosociològica de la comunitat política en tant que identitat col·lectiva. Així, analitza la cultura política socialista, tot assenyalant el seu viratge cap a posicions més pragmàtiques i moderades. Així mateix, analitza la relació entre la cultura política comunista i la impossibilitat d'implementar la "Ruptura democràtica" tal i com s'havia plantejat des d'aquesta opció. En aquest sentit, aprofundeix, per tant, també en els efectes dels límits del procés de transició i els fenòmens de desencís associats.

Los Socialistas europeos y la Transición española
Ortuño, Pilar

Madrid : Marcial Pons, 2005
ISBN 8495379880

La principal aportació del llibre radica en la seva anàlisi de la importància que van tenir les organitzacions sindicals i els partits socialistes europeus en el procés cap a la Democràcia d'Espanya. Així doncs, tracta d'aprofundir en qüestions de primer nivell com les dimensions internacionals de la transició espanyola cap a la Democràcia o quins suports va tenir aquesta i com els va rebre. L'autora contextualitza el procés històric com un fenomen menys aïllat del que sovint s'ha plantejat.

Comisiones Obreras en la dictadura
Moreno, Juan

Madrid : Fundación 1§ de mayo, 2012
ISBN 9788487527272

Aquest llibre narra les lluites de les inicials Comissions Obreres més o menys espontànies fins a la legalització, l'abril de l'any 1977, de la Confederació Sindical de CCOO, recorrent les seves mobilitzacions i l'actuació dels seus militants i dirigents. Comissions Obreres en la dictadura és un estudi centrat en la dimensió general de CCOO, però explica també l'expansió de les Comissions Obreres per tot l'Estat, basant-se en els testimonis i aportacions d'històrics militants, així com dels investigadors vinculats als arxius i fundacions de CCOO. Al llarg de més de 600 pàgines es posa de relleu que Comissions Obreres, com demostren els arxius del Tribunal de Orden Público, va ser l'organització social més destacada i colpejada durant bona part de la dictadura franquista. Les nombroses Vagues en els diversos sectors: metall, construcció, mineria, tèxtil, etc., en diverses províncies i els continus processos, com el "1001" o el de "els 23 de Ferrol", foren decisius en el combat per la llibertat sindical, per l'amnistia i per la democràcia.

Derechas y izquierdas en la España postfranquista
Molinero Ruiz, Carme

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons, 2015. p. 361-394
ISBN 9788415963769

En aquest capítol els autors analitzen les cultures polítiques d'esquerres i dretes en l'Espanya postfranquista, tot prioritzant la relació entre cultures i idees polítiques. Així, les cultures polítiques majoritàries de les esquerres s'haurien compromès ja sota el franquisme amb l'objectiu de l'establiment d'un règim democràtic que assegurés la sobirania popular, el lliure exercici de les llibertats i drets fonamentals i una forta sensibilitat per la dimensió social. En aquest sentit, en constitueixen un exemple paradigmàtic les formulacions del PCE d'un socialisme pluripartidista i democràtic. Així mateix, el PSOE hauria virat d'una hàbil combinació entre radicalisme discursiu -que li permetia obtenir un espai propi a l'esquerra antifranquista- i moderació pràctica al programa de "modernització", més reformista que socialdemòcrata.

Del "laberinto" socialista al "partido de la transición"
Mateos López, Abdón

En: Los partidos en la Transición : las organizaciones políticas en la construcción de la democracia española. Madrid : Biblioteca Nueva, 2013. p. 221-234
ISBN 9788499406299

Aquest capítol és un elaborat seguiment de l'evolució del PSOE durant els últims anys del franquisme i el començament de la transició en el seu camí cap a l'ocupació de l'espai socialista estatal, fragmentat en un inici en diversos grups que s'anomenaven socialistes o socialdemòcrates. Un camí que pogué ser transitable gràcies al seu reconeixement per part de la Internacional Socialista (amb importants partits de govern al seu si), a l'associació a un sindicat com UGT i a la seva capacitat per incorporar grups socialistes i socialdemòcrates sota una mateixa direcció. Amb l'assoliment d'aquesta unitat, el PSOE va esdevenir un partit protagonista i decisiu en el procés de transició democràtica a Espanya, però encara tenia un camí de transformació interior per recórrer.

Entre percepciones y realidades : la Administración Reagan ante la política económica del PSOE en su ascenso al poder en 1982
López Zapico, Misael Arturo

Historia y Política. (Madrid. Núm 34 (2015) p. 327-352)

Després de la mort del general Franco, els governs nord-americans - tant republicans com demòcrates- van observar atentament els canvis sociopolítics que s'estaven esdevenint a Espanya amb l'objectiu d'assegurar-hi els interessos estatunidencs. Més enllà del component militar -clau de la relació hispanoestatunidenca durant el franquisme-, la situació de l'economia espanyola aparegué com un dels temes preferents, tal i com quedà al descobert en els diversos informes remesos des de l'ambaixada estatunidenca de Madrid durant el procés de transició a la Democràcia. Aquesta documentació servia als Departaments d'Estat i del Tresor per a avaluar el "risc país" d'Espanya en aitals anys complexos. Sostenint-se en aquestes fonts primàries, l'article aquí indicat analitza com es percebia des de l'Administració Reagan la possible arribada al poder d'un govern socialista i quin era el balanç que feia sobre el programa econòmic que presentava el PSOE per a la cita electoral de 1982.

La Gauche en Europe depuis 1945 : Invariants et mutations du socialisme européen
Lazar, Marc

Paris : Presses Universitaires de France, 1996
ISBN 2130475094

A través de més de 700 pàgines i 24 autors distints es fa un repàs exhaustiu que testimonia la complexitat de l'esquerra i la seua crisi. S'hi aborda des dels partits socialistes i social-demòcrates de l'àmbit europeu en un context de debilitament electoral, fins a les cultures polítiques i identitàries. Així mateix, l'obra adopta una perspectiva que va més enllà de l'estrictament programàtica i planteja els partits com artefactes força més complexos. El primer bloc està subdividit en tres apartats. El primer i segon es troben consagrats a les diferents expressions de la social-Democràcia europea nord-occidental i central. En aquest sentit, trobem dos capítols dedicats al cas del laborisme britànic i la social-Democràcia escandinava i quatre capítols què aborden el cas de l'SPD a Alemanya, dels social-demòcrates austríacs, neerlandesos i belgues. Un tercer apartat té per objecte l'Europa meridional, amb sis capítols dedicats al PSF a França, els socialistes italians, els canvis operats en el camps del comunisme a Itàlia, el PSOE i als socialistes portuguesos i grecs. La segona part realitza una aproximació a les cultures polítiques i les identitats militants i es troba subdividit en quatre parts. La primera, formada per cinc capítols, conté reflexions entorn a què és l'esquerra, la seua relació amb la nació a través dels casos francès i alemany, la perspectiva internacionalista i les relacions amb Europea i l'ecologisme. La segona part, de cinc capítols, s'apropa a la relació dels social-demòcrates amb els espais, les estructures i les persones. En aquest sentit, trobem un primer capítol que reflexiona sobre el caràcter específic o no d'un "socialisme meridional", un segon que analitza la relació partits-Sindicats, un tercer analitza els atzars electorals dels partits social-demòcrates i socialistes en els 80 i 90, un quart dedicat a l'adhesió i la militància i, el darrer, dedicat a les direccions. Una tercera relaciona aquests partits amb els poders establerts. En aquest sentit, trobem un capítol dedicat a la relació amb les institucions polítiques i un segon que analitza la seua política econòmica. A la quarta i última part d'aquest obra hi trobem dos capítols, un que analitza l'esquerra a l'Europa oriental i un segon que analitza els partits en aquest àmbit geogràfic.

La Construcción de la democracia en el campo (1975 - 1988) : el sindicalismo agrario socialista en la Transición española
Herrera González de Molina, Antonio

Madrid : Centro de publicaciones del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Sec. Gral. Técnica, 2007
ISBN 9788449107993

L'alternança política realitzada de forma pacífica sol considerar-se un punt d'inflexió en qualsevol procés de consolidació democràtica. A l'Estat espanyol, aprendre a exercir la llibertat un cop aquesta va ser conquerida va ser un procés costós i conflictiu que, a l'igual que en el món urbà, va haver de produir-se al món rural. Tot això va succeir en un context, a més, socioeconòmicament particular per a l'agricultura espanyola, en el procés de modernització de la qual -entesa com una industrialització- els sindicats agraris van minimitzar els costos socials que el procés de convergència europea va comportar.

El Lustro que marcó el camino la reconstitución del PSOE en Galicia : 1974 - 1980
Grandío Seoane, Emilio

Historia del Presente. (Madrid. Núm 26 (2015) p. 59-76)

L'any 1980 acabà amb l'aparell gallec del partit socialista enfortit, revisat en nombroses ocasions, que havia permès fer convergir en la majoria d'ocasions (i rebutjar en d'altres) bona part del seus potencials suports. En definitiva, s'havia refinat un aparell de partit que, cal recordar-ho, el 1975 comptava amb poc més d'una desena d'afiliats. El camí del PSdG va estar ple d'alternatives: ritmes diferents, afiliacions treballades, elecció curosa de líders, conflictes a l'entorn de la denominació del partit, buits a cobrir en les executives, integracions i ruptures de grups afins, processos de definició envers la qüestió identitària... tot això en cinc anys, un lustre, que marcà el rumb de construcció de la Democràcia a Espanya.

La Reorganización de la Federación Socialista Asturiana
González Fernández, Abel

Historia del Presente. (Madrid. Núm 26 (2015) p. 41-58)

Cal comprendre la reorganització de la Federació Socialista Asturiana com un procés que floreix durant els anys de la transició a la Democràcia, però les arrels del qual estan en els darrers anys de la dictadura. El procés es comprèn, especialment, per un tret característic del socialisme asturià: el de la continuïtat en les seves organitzacions durant el franquisme. Aquesta realitat no és només deutora dels esforços i sacrificis de molts militants de l'interior, sinó també del suport que aquests van rebre dels seus companys Exiliats a través de la Comissió Socialista Asturiana.

The Spanish Socialist Party : a History of Factionalism
Gillespie, Richard

Oxford University Press, 1989
ISBN 0198227981

Mitjançant l'ús d'arxius públics i privats, així com d'entrevistes amb més de setanta socialistes, Richard Gillespie examina tots els aspectes significatius de la vida del PSOE (estratègies, posicions ideològiques i aliances), no de manera aïllada, sinó també en relació amb altres organitzacions germanes com la UGT o la Federació Nacional de Joventuts Socialistes d'Espanya (FNJSE). L'edició conté, a més, uns interessants apèndixs que inclouen les executives socialistes des de la guerra civil, els pseudònims emprats pels seus militants durant la clandestinitat, les estructures organitzatives del partit o els resultats electorals que s'han produït des de la transició a la democràcia ençà.

Storia del socialismo italiano : da Turati al dopo Craxi
Galli, Giorgo

Roma : Laterza, 1980
ISBN 9788860730824

En aquest llibre Giorgio Galli narra una història, sense escrúpols però amb rigor acadèmic, sobre el PSI. Aborda tant l'elaboració ideològica com política, així com el comportament polític del moviment socialista, del partit i dels seus dirigents en un ampli ventall cronològic que abasta des de 1892 fins a inicis de la dècada dels vuitanta. L'obra de Galli incideix, doncs, en aspectes centrals al llarg de diferents moments de la història d'Itàlia.

20 años avanzando en libertad : 1976 - 1996
Franco Fernández, Nuria

Madrid : UGT Secretaría de Comunicación e Imagen Confederal : Fundación F. Largo Caballero, 1996

La UGT és una organització sindical obrera espanyola fundada el 1888. Compartí origen històric amb el PSOE i evolucionà des del clàssic Marxisme cap a una organització d'orientació socialdemòcrata. La UGT, després d'haver estat un dels principals referents sindicals durant el primer terç del segle XX, va estar sotmesa a la Repressió franquista i hagué de passar a operar en la clandestinitat. El seu ressorgiment tingué lloc en el marc de la transició democràtica, en competència amb CCOO, i es va constituir com una de les opcions amb major afiliació a l'Espanya democràtica. La seua aposta per una línia moderada, el capital simbòlic que suposaren les seues sigles històriques, la vinculació al PSOE, etc, van ser els factors explicatius d'aquest sobtat auge que, alhora, la consoliden, fins avui, com un dels grans Sindicats espanyols.

El PSOE en Andalucía oriental : Reconstitución, apoyo ciudadano y élite política
Fernández Amador, Mónica

Historia del Presente. (Madrid. Núm 26 (2015) p. 27-40)

El protagonisme d'Andalusia en el si del PSOE durant el procés de transició va concretar-se en el lideratge del grup sevillà i l'arribada de Felipe González a la Moncloa. Tot i això, la complexitat de la regió andalusa fa menester un anàlisi detallat que permeti establir pautes comunes i trets diferenciadors entre les seves diverses províncies. Així, en aquests casos, l'atenció se centra en la meitat oriental i para esment a la reorganització dels socialistes en l'etapa final del franquisme, l'evolució electoral entre 1977 i 1982 i, per últim, la configuració de la nova classe política.

Forging democracy : The history of the left in Europe, 1850 - 2000
Eley, Geoff

Oxford : Oxford University Press, 2002
Hi ha traducció espanyola a l'editorial Crítica (Barcelona, 2002).
ISBN 9780195044799

Aquest llibre narra l'evolució de l'esquerra en la contemporaneïtat en la seua lluita per eixamplar els drets socials i polítics, una lluita que s'entén com a fonamental per tal de comprendre l'extensió de la democràcia al vell continent. A través d'un exercici analític llunyà de l'apologia, l'autor desplega un relat crític dels errors i encerts, d'allò que històricament s'ha constituït com l'esquerra. En aquest sentit, la primer part del llibre es consagra a la definició de l'esquerra en les seues múltiples accepcions - socialista, democràtica o popular- , la seua relació amb la formació de la classe obrera, el marxisme i els moviment socials del segle XIX. En una segona part, l'autor aborda la conjuntura de 1914-1923 i l'impacte de la Gran Guerra, la Revolució russa, els casos d'Itàlia i Alemanya, la formació dels partits comunistes, la relació amb les propostes feministes i l'aposta per l'eixamplament de la democràcia. A la tercera part, Eley analitza l'estabilització dels règims capitalistes, l'estalinisme i el Marxisme occidental, el feixisme i l'estratègia del Front Popular i l'esquerra a l'inici de la Guerra Freda. Finalment, la darrera part del llibre s'inicia amb l'esclat de la protesta de finals dels anys seixanta, el feminisme, els intents de repensar el socialisme i la democràcia i acaba amb l'ensorrament del "socialisme realment existent" i els nous moviments socials.

El Partit dels Socialistes de Catalunya : estructura, funcionament i electorat, 1978 - 1984
Colomé i Garcia, Gabriel

Barcelona : Edicions 62, 1989

L'obra és un estudi detallat del funcionament del PSC durant els primers anys de la Democràcia. Així, l'autor, ell mateix militant socialista, planteja al llibre una primera part dedicada als antecedents i a l'evolució del partit des de 1945 ençà. Posteriorment, el llibre se centra d'una manera especial en la situació amb què es trobaven les plataformes socialistes en el moment de la mort de Franco, el procés de fusió -difícil i convuls- entre el PSC-C, la Federació Catalana del PSOE i una part significativa del PSC-R- i l'estructura interna amb què la nova plataforma s'organitzà per a les eleccions catalanes de 1980 i 1984 i els comicis generals espanyols de 1982. Posteriorment, com a part final, Colomé incorpora un estudi sobre el perfil dels votants socialistes i sobre les raons de les diferències en el sufragi en les diferents tipologies de comicis.

La Reconstrucción del PSOE en Andalucía Occidental entre la memoria histórica y la renovación, 1975 - 1982
Caro Cancel, Diego

Historia del presente. (Madrid. Núm 26 (2015) p. 11-26)

L'article analitza la reconstrucció del PSOE a Andalusia occidental i la rellevància que tingué el nucli sevillà. S'hi expliquen, tanmateix, els resultats aconseguits en les eleccions de 1977 per la combinació de dos factors aparentment contradictoris com són la memòria històrica i la renovació dels quadres dirigents del partit. S'hi valora el paper fonamental que juga el PSOE d'Andalusia en la lluita per l'autonomia amb Rafael Escuredo com a figura indiscutible i el protagonisme que té el socialisme andalús en el Congrés Extraordinari de 1979. Finalment, s'hi descriu l'important triomf electoral del partit en les primeres eleccions autonòmiques de 1982, tot anunciant el canvi polític que a continuació es va produir arreu d'Espanya.

La Unión Sindical Obrera (USO) del nacimiento del Nuevo Movimiento Obrero durante el franquismo a la búsqueda de espacios sindicales en la Transición
Aroca Mohedano, Manuela

Historia del presente. (Madrid. Núm 18 (2011) p. 113-132)

En les darreres fases del franquisme coexistien a l'espai sindical socialista espanyol dues formacions diferents: la Unió General de Treballadors (UGT) i la Unió Sindical Obrera (USO). Amb l'arribada de la democràcia, diversos factors convertiren l'UGT en el sindicat majoritari de l'òrbita socialista, fet que comportà que una part de l'USO assumís un procés de fusió amb l'UGT, considerada com una escissió per part dels militants que continuaren amb el projecte de l'USO. L'article indaga en el paper de l'USO en l'espai socialista des del seu naixement com a sindicat autònom - sense vinculació amb partits polítics- i de tendència cristiana, fins els anys de la transició espanyola, en què la dual resposta estratègica propicià la ruptura de 1977.

La Línea vasquista y la reconstrucción del PSOE en el País Vasco, 1971 - 1979
Andrea, Miccichè

Historia del Presente. (Madrid. Núm 26 (2015) p. 77-91)

Malgrat la relativa fortalesa del PSOE a Biscaia en la clandestinitat, clau en la renovació del socialisme espanyol dels anys seixanta, durant la transició es va imposar una nova línia "basquista" impulsada per una sèrie de dirigents guipuscoans. L'establiment d'aquesta orientació política és objecte d'anàlisi del present article que abasta el tardofranquisme i els primers quatre anys de la transició.