La Aportación de los nuevos movimientos sociales a la democracia en España
Toboso, Pilar

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936-2013. Zaragoza : Marcial Pons : Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015, p. 111-140
ISBN 9788415963769

L'objectiu del capítol és analitzar la contribució que els moviments socials que es desenvoluparen a Espanya durant el tardofranquisme i la Transició, als quals convencionalment hom presenta com a "nous", van fer al disseny democràtic, així com els mecanismes mitjançant els quals interactuaren amb les cultures polítiques d'esquerra. Els nous moviments socials, hereus de la fragmentació cultural dels anys seixanta, van plantejar unes reivindicacions d'acord amb la realitat social que es vivia al país, a conseqüència del desenvolupament econòmic. Unes reivindicacions que inicialment no contemplaven ni els partits ni els Sindicats tradicionals, centrats en la transformació del sistema polític, però que finalment es van veure obligats a incorporar per la pressió que s'exercia des del carrer. En aquest sentit, el capítol analitza, per una banda, l'orientació ideològica, en en el cas de tenir-la, dels denominats nous moviments socials i, per l'altra, procura explicar la pressió que realitzaren perquè el model democràtic finalment dissenyat es recolzés damunt d'uns paràmetres socioculturals diferents als inicialment previstos i que van transformar el sistema de normes i relacions socials dominants.

Población y diferencias regionales. Mercado y relaciones de trabajo. Poder sindical, Estado del Bienestar
Soto Carmona, Álvaro

En: Historia de la España actual : 1939 - 2000 : autoritarismo y democracia. Madrid ; Barcelona : Marcial Pons, 2001. p. 193-225
ISBN 8472488993

El capítol se centra en l'evolució esdevinguda en les relacions laborals a Espanya durant els darrers anys del franquisme, l'entrada de la Democràcia i la primera dècada de vigència del nou sistema polític. En aquest sentit, l'autor fa esment de l'augment de població (de 34 milions el 1970 a 37 milions el 1981) i de la focalització de les àrees de creixement al litoral mediterrani i, en menor mesura, a l'eix de l'Ebre. L'estudi de l'evolució econòmica també es fa patent amb la recessió, la crisi mundial i la debilitat del sistema productiu protegit com a principals problemes, juntament amb l'atur i, durant bona part del període, la inestabilitat política. Finalment, el capítol analitza la consolidació de la sanitat i el manteniment de polítiques educatives erràtiques.

Por qué fracasó la democracia en España : la Transición y el régimen del 78
Rodríguez López, Emmanuel

Madrid : Traficantes de Sueños, 2015
ISBN 9788494311116

Després de quaranta anys de dictadura, la Transició ha estat representada i explicada com el triomf de la democràcia. Uns líders moderats i intel·ligents, un poble madur i responsable, l'oportunitat d'un canvi polític, però sense riscos ni aventures; fora del consens a penes si quedava espai per a les amenaces de l'extremisme terrorista i de la involució. Aquesta és la imatge repetida en documentals, llibres i premsa, que fins fa ben poc ha servit de pilar ideològic de la Democràcia espanyola. En aquest llibre es prova una interpretació diferent i trencadora. El canvi polític no s'explica a partir de l'acció d'un grapat de grans personatges, tampoc com a resultat d'un ampli consens entorn a la democràcia possible, ni tan sols com la conseqüència dels acords entre elits. La Transició i el canvi social s'expliquen com a resposta a una crisi econòmica, política i social de gran magnitud, que es desplega a partir de les contradiccions que van generar les forces mobilitzades durant el tardofranquisme. Sota aquesta perspectiva, el centre de l'explicació torna el protagonisme a les lluites de fàbrica, el moviment veïnal, els nous moviments socials i, en general, l'onada de canvi democràtic que va experimentar el país en aquells anys.

Asalto a la fábrica : luchas autónomas y reestructuración capitalista, 1960 - 1990
Quintana, Francisco

Barcelona : Alikornio, 2002
ISBN 8493223204

Les tres dècades compreses entre 1960 i 1990 representen en la nostra història recent una transició de la què el canvi de règim a un de democràtic només representa la vessant política. Són trenta anys de profunda transformació social, econòmica, política i cultural que segueixen el procés d'inserció de l'economia espanyola en el circuit de reproducció internacional capitalista. La primera part del llibre se centra en torn al que els autors qualifiquen d'antagonisme d'una classe obrera urbana i bel·ligerant, l'autonomia de la qual es materialitzà en un cicle de lluites autònomes que haurien constituït el teló de fons que precipità el pacte de la transició democràtica entre l'oposició democràtica i els hereus de Franco. La segona part recull les transformacions que, un cop consolidat el pacte social, tenen lloc al llarg de la dècada dels vuitanta, mitjançant la introducció de mesures polítiques que s'analitzen com a orientades a desintegrar la resistència obrera, en consonància amb el pla de reestructuració que s'estava portant a terme en la resta de països capitalistes. Un cop extingits els últims bastions de la resistència obrera autònoma i convertida la societat en fàbrica, s'hauria inaugurat una fase d'antagonisme social difús, amb noves figures de proletarització accelerada (precarització) vinculades a nous àmbits de vulnerabilitat del procés de reproducció capitalista.

El Triunfo de la democracia en España
Preston, Paul

Barcelona : Plaza&Janés, 1986
ISBN 8401333121

En aquesta obra, Preston recorre el camí del final del franquisme: la mort de Carrero Blanco, l'etapa de govern d'Arias Navarro, l'arribada d'Adolfo Suárez i la reforma política empresa. També el de l'etapa de transició amb certes reminiscències del règim superat, els intents de cop d'Estat i la intervenció del rei, tot concloent en el resultat final de restabliment i consolidació de la democràcia a Espanya. Compta amb una apreciable visió de conjunt, basada en una gran quantitat d'informació, en bona part procedent de diaris i revistes de l'època. Encara que afirma el paper clau del moviment obrer, l'estudiantil, els moviments nacionalistes i l'oposició política a l'hora de forçar el canvi molt més enllà del que pretenien els "reformadors" del règim, la major part de l'obra se centra, com el mateix autor reconeix, en les dinàmiques i afers dels dirigents polítics, en la temàtica militar i el colpisme i en l'acció terrorista. Tanmateix, és igualment un dels valors més remarcables de l'obra, donada la gran quantitat d'informació que proporciona sobre el paper dels militars. També és remarcable el tractament realista dels anomenats "artífexs" de la transició, en especial de Suárez i la UCD, que defuig les apologies convencionals.

Los Socialistas europeos y la Transición española
Ortuño, Pilar

Madrid : Marcial Pons, 2005
ISBN 8495379880

La principal aportació del llibre radica en la seva anàlisi de la importància que van tenir les organitzacions sindicals i els partits socialistes europeus en el procés cap a la Democràcia d'Espanya. Així doncs, tracta d'aprofundir en qüestions de primer nivell com les dimensions internacionals de la transició espanyola cap a la Democràcia o quins suports va tenir aquesta i com els va rebre. L'autora contextualitza el procés històric com un fenomen menys aïllat del que sovint s'ha plantejat.

Grandeza y miseria del Partido Comunista de España, 1939 - 1985
Morán, Gregorio

Barcelona : Planeta, 1986
ISBN 9788432058523

Aquest treball és el fruit d'anys de recerca a l'arxiu del PCE, enriquida per les relacions i trajectòria de l'autor, que tingué accés a documentacions repartides en mans de diverses persones. Tot i estar redactat en un to periodístic -cosa que, per altra banda, fa més amena la lectura-, el llibre compta amb una bona base documental. Vincula el seguiment dels avatars de la direcció Exiliada amb les seves interioritats de funcionament i l'interior, així com les oscil·lacions de la política de la Unió Soviètica i dels Partits Comunistes. Segueix tant les diferents polítiques del PCE des del final de la guerra (Unión Nacional, guerrilla, etc.) com la seva situació en les diferents emigracions (Unió Soviètica, Mèxic, Europa). Descriu els diferents processos de purgues i depuració del PCE: a l'interior, contra Quiñones, Monzón, Comorera... (i també els assassinats, com el de Trilla, etc.), i a l'exterior (Hernández, Antón, Uribe...). Tracta igualment les crisi de la direcció, el seu funcionament real, les trajectòries polítiques i personals d'Ibarruri, Carrillo, Claudín, Semprún, López Raimundo... També aborda les relacions del PCE amb el PCUS, Ceaucescu, Kim Il Sung... De la mateixa manera tracta amb detall la lluita a l'interior, tan des del punt de vista humà com organitzatiu i polític, i la relació entre interior i Exili, detenint-se en el seguiment de figures com Manuel Sacristán, entre altres. Així mateix inclou detallat relat de la gestació de la política del PCE durant la Transició.

Derechas y izquierdas en la España postfranquista
Molinero Ruiz, Carme

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons, 2015. p. 361-394
ISBN 9788415963769

En aquest capítol els autors analitzen les cultures polítiques d'esquerres i dretes en l'Espanya postfranquista, tot prioritzant la relació entre cultures i idees polítiques. Així, les cultures polítiques majoritàries de les esquerres s'haurien compromès ja sota el franquisme amb l'objectiu de l'establiment d'un règim democràtic que assegurés la sobirania popular, el lliure exercici de les llibertats i drets fonamentals i una forta sensibilitat per la dimensió social. En aquest sentit, en constitueixen un exemple paradigmàtic les formulacions del PCE d'un socialisme pluripartidista i democràtic. Així mateix, el PSOE hauria virat d'una hàbil combinació entre radicalisme discursiu -que li permetia obtenir un espai propi a l'esquerra antifranquista- i moderació pràctica al programa de "modernització", més reformista que socialdemòcrata.

Las Historias de la Transición y las propuestas desatendidas para cambiar el mundo de base
Mir García, Jordi

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 6 (2015) p. 31-49)

Diferents realitats presents a la nostra societat, tant en el món acadèmic com en el debat públic, han tingut una gran incidència en la manera d'historiar i analitzar el franquisme i la transició. Tenen interès per si mateixes i perquè no han contribuït a l'estudi de les propostes de Ruptura que van formular i desenvolupar diferents col·lectius durant aquells anys. Es considera necessari un estudi que analitzi aquestes propostes per si mateixes i intentant veure la rellevància que tingueren per a la societat en què nasqueren i també per a l'actual.

Gewerkschaftsorganisationen und Gewerkschaftspolitik in Spanien in den Jahren 1975 - 1994 : Eine organisationssoziologische Studie
Loos, Roland

Frankfurt : Peter Lang, 1995
ISBN 3631479980

El present llibre té com a objecte les organitzacions sindicals espanyoles entre 1975 i 1994; abastant, per tant, el període de la transició així com bona part de les legislatures socialistes. Al primer capítol s'analitza la constitució dels sindicats després de la mort de Franco. Als dos següents s'aborda la constitució del marc de relacions laborals a l'Espanya democràtica i com les noves centrals sindicals s'encabiren en aquest tot tractant, alhora, de modificar-lo i d'eixamplar la seua capacitat d'incidència. El capítol quart, en canvi, es centra en l'anàlisi de la relació entre direccions sindicals i les seues bases. Per últim, l'autor s'aproxima a la qüestió de la legitimitat i representativitat dels sindicats espanyols.

20 años avanzando en libertad : 1976 - 1996
Franco Fernández, Nuria

Madrid : UGT Secretaría de Comunicación e Imagen Confederal : Fundación F. Largo Caballero, 1996

La UGT és una organització sindical obrera espanyola fundada el 1888. Compartí origen històric amb el PSOE i evolucionà des del clàssic Marxisme cap a una organització d'orientació socialdemòcrata. La UGT, després d'haver estat un dels principals referents sindicals durant el primer terç del segle XX, va estar sotmesa a la Repressió franquista i hagué de passar a operar en la clandestinitat. El seu ressorgiment tingué lloc en el marc de la transició democràtica, en competència amb CCOO, i es va constituir com una de les opcions amb major afiliació a l'Espanya democràtica. La seua aposta per una línia moderada, el capital simbòlic que suposaren les seues sigles històriques, la vinculació al PSOE, etc, van ser els factors explicatius d'aquest sobtat auge que, alhora, la consoliden, fins avui, com un dels grans Sindicats espanyols.

Comissions Obreres de Catalunya, 1964 - 1989 : una aportació a la història del moviment obrer


Barcelona : Empúries : Centre d'Estudis i Recerca Sindicals de la CONC, 1989
ISBN 8475962157

La constitució de Comissions Obreres va ser la culminació d'un procés llarg i difícil de reconstitució del moviment sindical sota la dictadura franquista. Des d'aleshores, el pes de CCOO dins la societat catalana ha anat afermant-se, primer en un escenari de resistència, i més tard amb llibertat a partir de la instauració de la Democràcia, fins a esdevenir la primera força sindical del país. En aquest llibre, un grup d'historiadors estudia la història del sindicat a nivell nacional, però també des d'una aproximació als nuclis locals i comarcals.

Caminos de democracia : ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX


Granada : Comares, 2014 (Historia : Comares)
ISBN 9788490451885

Democràcia i ciutadania són conceptes que actualment necessiten carregar-se de contingut social, cada vegada amb més urgència. Però són fonamentalment conceptes històrics, el significat dels quals s'ha anat redefinint en diferents contextos, incorporant components socials i progressivament igualitaris aportats per diferents cultures polítiques. Aquest llibre posa l'èmfasi en la reflexió sobre la construcció històrica de la ciutadania, i aprofundeix en la seva evolució i les seves relacions amb el desenvolupament de les diverses cultures democràtiques. En aquest sentit, aquesta obra pretén fer una nova i suggeridora contribució a aquests debats, des de perspectives temàtiques i teòriques interessants: perspectives de classe, de gènere i de nació que emmarquen el significat de la democràcia com a democràcia social, així com el de la ciutadania social, de la ciutadania igualitària, de l'aprenentatge i de les pràctiques de ciutadania, i en definitiva, de l'aportació de diferents cultures democràtiques al desenvolupament d'aquest concepte. Des d'aquest objectiu global, els apartats temàtics que estructuren i emmarquen els seus capítols incorporen la pluralitat d'enfocaments que aporten la història política, la història social, la història cultural, la història del moviment obrer, o la història de les dones i de gènere, a qüestions específiques relatives a la ciutadania, les cultures democràtiques i, en definitiva, a la democràcia com a producte històric fonamental de les societats contemporànies.

Nacionalismos y culturas políticas políticas en España (1975 - 2012)
Archilés i Cardona, Ferran

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons ; Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015. p. 141-174.

L'autor realitza una aproximació a la relació, no sempre fàcil, entre nacionalismes i cultures polítiques, i dedica també un espai a la relació de les cultures polítiques d'esquerres amb la realitat plurinacional del país. Com les de dretes, aquestes també han tingut un idea pròpia de la nació basada, en termes generals i sovint coincidents amb les d'altres cultures polítiques, en cinc punts: 1) l'afirmació que Espanya és una nació, 2) un relat històric dels llaços compartits entre els diferents pobles que la componen, 3) l'oposició a qualsevol voluntat de secessió, 4) la definició també en termes culturals -i no només cívics- d'aquesta nació, i 5) una hipotètica funció "d'enemic intern" que jugarien tant els nacionalistes catalans com els bascos. El capítol dedica, així mateix, un espai a analitzar les concepcions del PCE, que segons l'autor haurien evolucionat des d'una defensa doctrinal de la descentralització i el reconeixement del dret a l'autodeterminació fins a la cessió en la defensa no només d'aquest dret, sinó també de qualsevol forma de federalisme.

Atraco a la memoria : Un recorrido histórico por la vida política de Julio Anguita
Andrade Blanco, Juan Antonio

Madrid : Akal, 2015
ISBN 9788446042433

Aquest llibre realitza un recorregut per la vida política d'una figura rellevant de l'esquerra espanyola com és Julio Anguita. L'antic secretari general del PCE i coordinador d'IU recorda i valora la seua pròpia experiència política des dels inicis de la seua militància sota el franquisme fins a l'actualitat. Anguita, en aquest diàleg amb Andrade, aborda així qüestions com, per exemple, les ombres del franquisme i les expectatives i frustracions del procés de transició a la democràcia, el seu pas per l'alcaldia de Còrdova o el gir del PSOE i la vacuïtat del seu discurs de la "modernització", en un entrecreuament d'història i memòria.