Romper el consenso : la izquierda radical en la transición (1975 - 1982)
Wilhelmi Casanova, Gonzalo

Madrid : Siglo XXI, 2016
ISBN 9788432317989

Malgrat que Franco morí al llit el 20 de novembre de 1975, el franquisme va morir al carrer: la mobilització a fàbriques, barris, universitats i carrers, impulsada pel Partit Comunista d'Espanya i per l'esquerra revolucionària; els diferents corrents marxistes, llibertaris, defensors de l'autonomia obrera i cristians anticapitalistes foren els que posaren la làpida damunt del dictador. Les organitzacions anticapitalistes van desenvolupar un paper decisiu en l'evolució dels moviments socials, des dels més forts com l'obrer, el veïnal, l'estudiantil, el feminista i el pacifista; fins als més petits com el d'alliberament homosexual, el de minusvàlids, l'ecologista o el dels presos comuns. En llur constitució defensaren diferents projectes polítics amb elements comuns, com la defensa d'una Ruptura amb la dictadura, la reducció de la pobresa i de les desigualtats, el final de la subordinació de les dones als homes, una sortida a la crisi que alleugés l'atur per mitjà de la creació d'ocupació i l'establiment d'una estructura territorial respectuosa amb les diferents identitats nacionals presents a Espanya. L'obra exposa la història dels milers d'homes i de dones que s'enfrontaren a la tortura, la presó o àdhuc la mort per a acabar amb la dictadura. Milers de militants que van intentar una altra transició diferent a la que finalment s'imposà i desembocà en una Democràcia similar a la dels països de l'entorn.

La "Otra" izquierda radical : el movimiento libertario en la Transición. Madrid, 1975 - 1982
Wilhelmi Casanova, Gonzalo

Ayer. (Madrid. Núm 92 (2013) p. 73-97)

En aquest text s'analitza la reorganització del moviment llibertari durant la Transició espanyola, amb una especial atenció a l'activitat desenvolupada a Madrid. A l'entorn del nucli central que era el sindicat CNT, l'univers llibertari estava format per petits grups variats i per iniciatives que van influir en la dinamització de diferents moviments socials i culturals. L'article repassa l'aportació llibertària en els diferents àmbits com el moviment obrer, la lluita dels presos comuns i la recerca de formes de vida alternatives.

Demasiado tarde (el anarcosindicalismo en la transición española)
Rivera Blanco, Antonio

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 19 (1999) p. 329-354)

Hi ha un buit historiogràfic sobre l'Anarquisme durant la Transició espanyola. Aquest article pretén contribuir a superar aquesta situació i examina, en conseqüència, l'estat del món anarquista -tan important per al moviment obrer de l'Espanya de la Restauració i de la II República- durant els anys finals del règim i les primeres legislatures democràtiques. Així, hom fa atenció a la incapacitat de la CNT per a adaptar-se a la nova realitat espanyola, i s'estudia l'herència de l'Exili i les diferències ideològiques que, en darrera instància, forçaren l'organització a fer una tria complexa i difícil entre tres opcions: 1) el manteniment dels principis a costa de la marginalitat, 2) un canvi de rumb que potser hauria permès fer un sindicat efectiu però al preu de renunciar als principis i 3) la disgregació definitiva de l'anarcosindicalisme espanyol.

Asalto a la fábrica : luchas autónomas y reestructuración capitalista, 1960 - 1990
Quintana, Francisco

Barcelona : Alikornio, 2002
ISBN 8493223204

Les tres dècades compreses entre 1960 i 1990 representen en la nostra història recent una transició de la què el canvi de règim a un de democràtic només representa la vessant política. Són trenta anys de profunda transformació social, econòmica, política i cultural que segueixen el procés d'inserció de l'economia espanyola en el circuit de reproducció internacional capitalista. La primera part del llibre se centra en torn al que els autors qualifiquen d'antagonisme d'una classe obrera urbana i bel·ligerant, l'autonomia de la qual es materialitzà en un cicle de lluites autònomes que haurien constituït el teló de fons que precipità el pacte de la transició democràtica entre l'oposició democràtica i els hereus de Franco. La segona part recull les transformacions que, un cop consolidat el pacte social, tenen lloc al llarg de la dècada dels vuitanta, mitjançant la introducció de mesures polítiques que s'analitzen com a orientades a desintegrar la resistència obrera, en consonància amb el pla de reestructuració que s'estava portant a terme en la resta de països capitalistes. Un cop extingits els últims bastions de la resistència obrera autònoma i convertida la societat en fàbrica, s'hauria inaugurat una fase d'antagonisme social difús, amb noves figures de proletarització accelerada (precarització) vinculades a nous àmbits de vulnerabilitat del procés de reproducció capitalista.

Salir de los márgenes sin cambiar de ideas : pensamiento radical, contracultural y libertario en la Transición española
Mir García, Jordi

Ayer. (Madrid. Núm 81 (2011) p. 83-108)

Els sectors que poden ésser qualificats com a contraculturals, underground, llibertaris o radicals no s'han incorporat a la història de la Transició que s'està escrivint. S'argumenta la necessitat de fer-ho per a poder entendre millor què passa i valorar les aportacions que s'han realitzat des d'aquests àmbits en pro de la transformació d'Espanya. Una contribució a la història dels intel·lectuals en aquesta direcció des de la perspectiva de la història de les idees permet atendre les propostes, reflexions i consideracions que es van elaborar amb la intenció de participar en el debat públic del moment i contribuir a la construcció d'una nova societat.

Anarquistas : un siglo de movimiento libertario en España
Marín, Dolors

Barcelona : Ariel, 2010
ISBN 9788434469341

La història de l'Anarquisme espanyol va molt més enllà que la de la seva potent central sindical Confederació Nacional del Treball (CNT) i de noms punters com "Tierra y Libertad", "Solidaridad Obrera", o de l'estereotip format entorn de les fotografies de milicians en la Guerra Civil. A més del transcórrer polític de l'Anarquisme en aquests cent anys, incloent un ampli apartat sobre l'Anarquisme durant la transició espanyola, Anarquistas reflecteix la historia de una sociabilitat i un projecte d'associacionisme obrer sigular. És la història de les seves lluites, de les pràctiques quotidianes de "vida en anarquia", de les escoles racionalistes i les noves formes d'entendre la sexualitat lliure de traves. També de l'excursionisme, el naturisme, l'esperantisme, o el moviment cooperatiu i la formació de tot un ric imaginari simbòlic i cultural amb les seves cançons i mites. És també la història dels anarquistes anònims, que formen la base de l'ampli moviment anarcosindicalista espanyol, i que semblen condemnats a l'oblit. Una cruel paradoxa, ja que en la recent historiografia europea han aparegut investigacions on aquesta història silenciosa no sols és valorada, sinó que constitueix la clau per a la interpretació de fets primordials de la història general.

Cenetistas, anarquistas y libertarios varios, 1963 - 1977
Hernández Holgado, Fernando

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977) / Javier Tébar (ed.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 159-168
ISBN 9788437090146

En el període d'activitat del Tribunal de Orden Público (1963-1977), l'activitat anarquista i anarcosindicalista presentà una gran multiplicitat de formes i estratègies, algunes d'elles radicalment enfrontades entre si. En aquest context s'explica l'escissió entre la CNT-AIT de l'Exili i els grups cenetistes de l'interior, circumstància que va marcar bona part d'aquest període i determinà un progressiu i constant declivi fins a la mort del dictador. El capítol planteja una mirada que vol abastar aquesta multiplicitat.