Romper el consenso : la izquierda radical en la transición (1975 - 1982)
Wilhelmi Casanova, Gonzalo

Madrid : Siglo XXI, 2016
ISBN 9788432317989

Malgrat que Franco morí al llit el 20 de novembre de 1975, el franquisme va morir al carrer: la mobilització a fàbriques, barris, universitats i carrers, impulsada pel Partit Comunista d'Espanya i per l'esquerra revolucionària; els diferents corrents marxistes, llibertaris, defensors de l'autonomia obrera i cristians anticapitalistes foren els que posaren la làpida damunt del dictador. Les organitzacions anticapitalistes van desenvolupar un paper decisiu en l'evolució dels moviments socials, des dels més forts com l'obrer, el veïnal, l'estudiantil, el feminista i el pacifista; fins als més petits com el d'alliberament homosexual, el de minusvàlids, l'ecologista o el dels presos comuns. En llur constitució defensaren diferents projectes polítics amb elements comuns, com la defensa d'una Ruptura amb la dictadura, la reducció de la pobresa i de les desigualtats, el final de la subordinació de les dones als homes, una sortida a la crisi que alleugés l'atur per mitjà de la creació d'ocupació i l'establiment d'una estructura territorial respectuosa amb les diferents identitats nacionals presents a Espanya. L'obra exposa la història dels milers d'homes i de dones que s'enfrontaren a la tortura, la presó o àdhuc la mort per a acabar amb la dictadura. Milers de militants que van intentar una altra transició diferent a la que finalment s'imposà i desembocà en una Democràcia similar a la dels països de l'entorn.

Mujeres en la transición de la Iglesia hacia la democracia : avances y dificultades
Moreno Seco, Mónica

Historia del Presente. (Madrid. Núm 10 (2007) p. 25-40)

La transició de l'Església i el seu allunyament de la dictadura s'analitzen en aquest treball des d'una perspectiva de gènere. Un sector molt dinàmic de religioses i seglars catòliques van participar en aquest procés demandant relacions igualitàries i, per tant, més democràtiques, en la societat espanyola. Van construir amb les seves pràctiques de vida i d'apostolat una nova identitat cristiana, que conciliava catolicisme i marxisme. Van intervenir en la lluita social i per la Democràcia com a cristianes, és a dir, van deslegitimar el règim com a integrants de l'Església. I per últim, van trencar amb estereotips, tot contribuint a l'acceptació d'una ciutadania plena de les dones en la democràcia. Tot i això, no van aconseguir un reconeixement dels seus drets a l'Església a causa de la resistència de la jerarquia.

Feminismo, antifeminismo, catolicismo y anticlericalismo en la transición política a la democracia
Moreno Seco, Mónica

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València ; Granada : Universitat de Valéncia : Universidad de Granada, 2011. p. 307-332
ISBN 9788437078922

Aquest capítol analitza el procés de conformació d'una nova ciutadania democràtica femenina durant el procés de transició a la democràcia; entesa aquesta no només com un procés d'ampliació de dret i llibertats, sinó també d'eixamplament dels espais d'actuació i participació de les dones. En aquest sentit, fou el Feminisme qui aconseguí incorporar a l'agenda política del moment aquests elements per a la constitució d'aquesta ciutadania en clau femenina i igualitària. L'autora, tanmateix, assenyala que el debat polític i social en torn a aquest drets no pot dissociar-se de la controvèrsia al voltant de les relacions Església-Estat, atès que alguns aspectes que la jerarquia eclesiàstica vinculava a la moral i la família es convertiren així en terreny adobat per a la polèmica. Així mateix, l'autora qüestiona la identificació esquemàtica de feminisme amb laïcisme, tot destacant el catolicisme feminista d'esquerres i com, en definitiva, la incorporació de categories discursives feministes impregnaren tant les cultures polítiques laiques com catòliques i, principalment, les d'esquerres, alhora que generaven rebuig i resistències en determinats segments de la societat.

Cristianas por el feminismo y la democracia : catolicismo femenino y movilización en los años setenta
Moreno Seco, Mónica

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 53 (2005) p. 137-154)

La presència de dones catòliques en el feminisme dels anys setanta i en l'oposició política a la dictadura franquista no sol ésser destacada. En el feminisme, van crear llurs pròpies associacions i s'incorporaren a mobilitzacions comunes; en el terreny polític intervingueren en el debat sobre la transició i participaren en partits com Izquierda Democrática o el PSOE. De la mateixa manera que en el feminisme històric, les catòliques de la transició dugueren a terme un paper notable en els orígens del moviment de dones i es decantaren per la defensa de l'educació femenina, en un context en què resultava molt difícil reivindicar una Ciutadania política completa per a les dones.