Prácticas políticas y movimiento feminista en el País Valenciano (1976 - 1982)
Verdugo Martí, Vicenta

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València : Universitat de València ; Granada : Universidad de Granada, 2011. p. 333-358
ISBN 9788437078922

El capítol aborda el moment de major protagonisme del Moviment feminista al País Valencià, assolit a la dècada dels setanta i més notablement durant la transició atès que el desballestament de la dictadura i el context polític i social transicional representaren una oportunitat per a la reivindicació dels drets de les dones. En aquest sentit, el Moviment feminista va intervenir, conjuntament amb d'altres moviments socials, aportant les seues pròpies reivindicacions i denunciant la subordinació femenina, i va portar així a l'esfera pública qüestions que fins aleshores havien estat relegades a l'àmbit privat. L'autora, a través d'un estudi d'un àmbit geogràfic acotat, tracta des de les primeres plataformes feministes valencianes fins a l'Assemblea de Dones, passant per la Coordinadora de Grups de Dones del País Valencià. Així mateix, analitza els espais del Moviment feminista valencià i les principals campanyes per concloure que sense l'aportació d'aquest moviment social segurament la Democràcia espanyola hauria tingut un caire més conservador.

­Compañera! ­Trabajadora! : las mujeres en las CCOO del País Valenciano de la dictadura franquista a la transición democrática
Verdugo Martí, Vicenta

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 3 (2012) p. 11-34)

L'article manté com a fil argumental la interrelació entre història del gènere i fonts orals amb els testimonis de dones de les Comissions Obreres valencianes. Es fa un recorregut per les polítiques de gènere que el franquisme va imposar al col·lectiu femení. Posteriorment s'analitza el procés de la transició democràtica espanyola i alguns dels conflictes laborals en sectors feminitzats esdevinguts a València. S'estudia el paper de les treballadores en el si de CCOO, els problemes i conflictes, així com els canvis que es van impulsar en el si del sindicat i la col·laboració de les sindicalistes i del feminisme valencià.

Compañeras : la militancia de las mujeres en el movimiento antifranquista en Valencia
Rodríguez Tejada, Sergio

Historia del presente. (Madrid. Núm 4 (2004) p. 123-146)

Fins ara, la participació de les dones en el moviment estudiantil contra el franquisme no ha estat objecte d'anàlisi. Aquest fet pot deure's als prejudicis dels investigadors sobre el tema (generalment homes), però també pot estar relacionat amb les especials condicions de l'activisme polític de les dones en el període. Prenent exemples del cas valencià i començant amb els antecedents en les organitzacions d'esquerres anteriors i en el sindicat estudiantil oficial (el SEU), l'autor revisa alguns aspectes de la política universitària femenina en els Sindicats democràtics i en els partits polítics d'esquerres i conclou que la participació de les dones va ser quantitativament limitada i sovint relegada, però menys del que les fonts (incloent-hi la memòria de les dones) inicialment suggerien. Aquesta fou, a més, decisiva per tal de canviar el mateix sentit de "la cosa política" i fou una experiència més bona que dolenta per a ulteriors militàncies en altres moviments, com el feminista.

Identidad de género, feminismo y movimientos sociales en España
Ramos Palomo, María Dolores

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 21 (2000) p. 523-552)

El feminisme és un moviment sociopolític de caràcter plural que històricament ha anat evolucionant a cada país d'acord amb una sèrie de circumstàncies. A grans trets, la seva trajectòria a Espanya pot recórrer-se en cinc etapes: 1) Dels plantejaments laics a la Ciutadania política; 2) De la Ciutadania política a l'obertura d'espais sindicals; 3) Del silenci a la transgressió; 4) Cap a la llibertat: el període de consolidació del moviment de dones; i 5) El feminisme en la democràcia. L'anàlisi d'aquestes etapes i dels diferents elements que s'hi manifestaren és l'objectiu d'aquest article.

Aportaciones teóricas y prácticas de los diferentes feminismos
Pérez Garzón, Juan Sisinio

En: Historia del feminismo. Madrid : Catarata, 2011, p. 206-244
ISBN 9788483196588

La conquesta de la igualtat per les dones ha estat un procés difícil i ple d'obstacles constants. Avui, en els inicis del s. XXI, aquesta igualtat s'accepta amb normalitat als països democràtics, en els quals queden encara aspectes per a resoldre, tals com la violència de gènere. Però la paraulaFeminisme segueix suscitant alguns recels perquè s'ha estès la idea que el Feminisme és una ideologia extrema entre els que encara es resisteixen que les dones surtin de les desigualtats imposades al llarg de la història. Per contra, el Feminisme és justament un moviment de transformació sociopolítica i cultural que promou el compliment del principi d'igualtat de totes les persones. Històricament, ha estat part de l'avanç de la Democràcia, de manera que ambdós s'exigeixen mútuament. Això sí, en el Feminisme les dones n'han estat les impulsores. Llurs aportacions han estat decisives per a construir societats més lliures i amb drets iguals per a tots. D'aquí la necessitat d'aquest llibre, prologat per Amelia Valcárcel, per a conèixer de manera clara i senzilla com s'ha arribat a la situació que avui es viu en alguns països, com han estat les successives conquestes de parcel·les de llibertat per a les dones i qui ha estat protagonista d'aquest procés. Més concretament, a les pàgines ressenyades, Pérez Garzón vincula el Moviment feminista amb els corrents de canvi social i cultural que van guanyar terreny durant la Transició i acabaren definint bona part del discurs públic de la democràcia.

Nosotros los comunistas : Memoria, identidad e historia social


Madrid ; Sevilla : Fundación de Investigaciones Marxistas : Atrapasueños, 2009
ISBN 9788487098529

L'obra té l'objectiu de narrar la història del PCE centrant-se en les posicions i experiències dels militants. La publicació recull les ponències del II Congrés d'Història del PCE (22-24 de novembre de 2007) organitzat per la Fundació d'Investigacions Marxistes, dedicades a aspectes fins al moment poc atesos de l'organització comunista. En aquest sentit, l'estudi de la doctrina i de la identitat del partit és treballada per David Ginard, Xavier Domènech, Francisco Erice i Francisco Sevillano, mentre que la "qüestió femenina" és analitzada per Claudia Cabrero i Irene Abad. Carme Molinero, Sergio Rodríguez Tejada i Rubén Vega analitzen l'oposició comunista a la dictadura -el PCE ha estat fonamentalment reconegut per la seva visualització particular com a plataforma aglutinadora de bona part de l'antifranquisme-, i el projecte cultural dels comunistes espanyols és estudiat per Manuel Aznar Soler. Finalment, el llibre planteja també una reflexió sobre el model de democràcia a què aspirava el PCE (Francisco Fernández Buey) i algunes conclusions sobre la situació amb què el partit arribà als transcendentals moments de la transició democràtica (Josep Fontana).

La Construcción de una cultura política femenina desde la legitimidad feminista durante la transición política democrática
Nash, Mary

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València : Universitat de València ; Granada : Universidad de Granada, 2011, p. 283-306
ISBN 9788437078922

En aquest capítol l'autora aborda la redefinició de la Ciutadania en clau feminista des de sectors de l'antifranquisme portadors, per tant, d'una nova cultura política bastida des d'aquesta "legitimitat feminista". Així, el capítol realitza un recorregut des de la conformació d'aquest nou Feminisme als anys seixanta en el marc dels "nous" moviments socials en oposició al franquisme i l'estat patriarcal. Per, més endavant, analitzar el fenomen de la "doble militància" i els processos de desafecció i construcció d'una cultura política en clau feminista per part de sectors de l'antifranquisme. Finalment, també aborda el procés de debat constitucional i les demandes del moviment feminista, així com aspectes relacionats amb el cos i el drets reproductius. En definitiva, l'autora conclou que el moviment de les dones fou un dels motors decisius de la lluita antifranquista per la democràcia, fet sovint menystingut per la historiografia.

El Moviment feminista durant la transició
Nash, Mary

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 355-365
ISBN 9788437062938

Als Països Catalans el Feminisme com a moviment plural té unes característiques diferents del moviment de molts països europeus ja que constitueix un moviment de signe polític inserit de ple en el moviment d'oposició a la dictadura franquista. A diferència d'altres països, la transició d'una dictadura a la Democràcia marcà lògicament una forta orientació política inicial del moviment, que es desenvolupà en el marc de les dinàmiques socials d'oposició a la dictadura franquista i de conquesta de la Ciutadania i de la Democràcia. El Feminisme català representà una clara resposta democràtica a la Repressió política franquista, però també dirigida de forma específica contra les dones.

Revolución, democracia y feminismo : las mujeres de la extrema izquierda en la transición
Moreno Seco, Mónica

En: Caminos de democracia : Ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX. Granada : Comares, 2014. p. 133-148
ISBN 9788490451885

En el si de l'oposició a la dictadura franquista a Espanya - i en el marc de protesta en tot el món occidental, el bloc comunista i dels processos de descolonització-, van sorgir agrupacions d'esquerra revolucionària o radical crítiques amb els partits comunistes. En territori espanyol, la lluita antifranquista va marcar profundament aquestes formacions polítiques, que es van gestar sota la repressió i la clandestinitat, i van haver d'afrontar el debat entre la revolució i el suport a la democràcia durant el procés de transició. Eren partits amb una elevada representació de dones en la seva militància, que van deixar una petjada notable en el moviment feminista del moment i que estaven interessades en les experiències de dones d'altres llocs del planeta. El present capítol aborda l'experiència d'aquestes dones militants a l'esquerra radical. En aquest sentit, analitza el paper de les militants feministes i el seu posicionament respecte al binomi democràcia-revolució. En un segon apartat reflexiona sobre l'interès creixent de les dones de l'extrema esquerra pel feminisme i com aquest es plasmà en la relació amb organitzacions d'altres països. Finalment, conclou que l'aportació d'aquestes organitzacions i de les dones que hi militaven en l'extensió d'una cultura democràtica resultà important. Així mateix, destaca la centralitat del compromís polític i feminista en la trajectòria de moltes d'aquestes militants. Pel que fa a les relacions internacionals, l'impuls internacionalista generà una creixent atenció a les situacions de les dones del Tercer Món, davant l'oblit per part d'altres organitzacions. Més endavant, ja a la dècada dels vuitanta i davant del desdibuixament de qualsevol perspectiva revolucionària, moltes d'aquestes dones de l'extrema esquerra van abocar els seus esforços als moviments socials, especialment el feminista.

Mujeres en la transición de la Iglesia hacia la democracia : avances y dificultades
Moreno Seco, Mónica

Historia del Presente. (Madrid. Núm 10 (2007) p. 25-40)

La transició de l'Església i el seu allunyament de la dictadura s'analitzen en aquest treball des d'una perspectiva de gènere. Un sector molt dinàmic de religioses i seglars catòliques van participar en aquest procés demandant relacions igualitàries i, per tant, més democràtiques, en la societat espanyola. Van construir amb les seves pràctiques de vida i d'apostolat una nova identitat cristiana, que conciliava catolicisme i marxisme. Van intervenir en la lluita social i per la Democràcia com a cristianes, és a dir, van deslegitimar el règim com a integrants de l'Església. I per últim, van trencar amb estereotips, tot contribuint a l'acceptació d'una ciutadania plena de les dones en la democràcia. Tot i això, no van aconseguir un reconeixement dels seus drets a l'Església a causa de la resistència de la jerarquia.

Feminismo, antifeminismo, catolicismo y anticlericalismo en la transición política a la democracia
Moreno Seco, Mónica

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València ; Granada : Universitat de Valéncia : Universidad de Granada, 2011. p. 307-332
ISBN 9788437078922

Aquest capítol analitza el procés de conformació d'una nova ciutadania democràtica femenina durant el procés de transició a la democràcia; entesa aquesta no només com un procés d'ampliació de dret i llibertats, sinó també d'eixamplament dels espais d'actuació i participació de les dones. En aquest sentit, fou el Feminisme qui aconseguí incorporar a l'agenda política del moment aquests elements per a la constitució d'aquesta ciutadania en clau femenina i igualitària. L'autora, tanmateix, assenyala que el debat polític i social en torn a aquest drets no pot dissociar-se de la controvèrsia al voltant de les relacions Església-Estat, atès que alguns aspectes que la jerarquia eclesiàstica vinculava a la moral i la família es convertiren així en terreny adobat per a la polèmica. Així mateix, l'autora qüestiona la identificació esquemàtica de feminisme amb laïcisme, tot destacant el catolicisme feminista d'esquerres i com, en definitiva, la incorporació de categories discursives feministes impregnaren tant les cultures polítiques laiques com catòliques i, principalment, les d'esquerres, alhora que generaven rebuig i resistències en determinats segments de la societat.

Cristianas por el feminismo y la democracia : catolicismo femenino y movilización en los años setenta
Moreno Seco, Mónica

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 53 (2005) p. 137-154)

La presència de dones catòliques en el feminisme dels anys setanta i en l'oposició política a la dictadura franquista no sol ésser destacada. En el feminisme, van crear llurs pròpies associacions i s'incorporaren a mobilitzacions comunes; en el terreny polític intervingueren en el debat sobre la transició i participaren en partits com Izquierda Democrática o el PSOE. De la mateixa manera que en el feminisme històric, les catòliques de la transició dugueren a terme un paper notable en els orígens del moviment de dones i es decantaren per la defensa de l'educació femenina, en un context en què resultava molt difícil reivindicar una Ciutadania política completa per a les dones.

Mujer represión y antifranquismo
Molinero Ruiz, Carme

Historia del Presente. (Madrid. Núm 4 (2004) p. 9-12)

El subjecte femení emergeix lentament en els estudis sobre l'època franquista. La prolongada absència bé podria deure's a l'exitosa política de gènere desenvolupada per la dictadura, dirigida a reduir a les dones a les seves labors en l'àmbit domèstic, tot negant-los qualsevol protagonisme en l'espai públic. Tot i que en les memòries dels dirigents polítics apareixen com a "imprescindibles" les tasques desenvolupades per dones durant l'activitat clandestina, quasi mai apareixen en els estudis sobre els nuclis militants. Si bé el discurs igualitarista no va desaparèixer després de 1939, en les organitzacions antifranquistes, les dones van quedar apartades dels nuclis dirigents, tot reservant per a elles tasques logístiques i de solidaritat que fins ara les ha arraconat d'un lloc d'honor en la història.

La Nueva izquierda feminista : ¿matriz de cambio político y cultural?
López Romo, Raúl

Ayer. (Madrid. Núm 92 (2013) p. 99-121)

Partint del cas del moviment feminista, en aquest article s'analitza en quina mesura la nova esquerra ha contribuït al canvi polític i cultural en l'Espanya recent. L'esquerra radical es va moure entre la continuïtat (velles referències doctrinàries) i la ruptura (l'èmfasi en nous subjectes transformadors i formes de vida). Pel que fa a les relacions de gènere, des del darrer terç del segle XX s'ha produït una autèntica revolució cultural. Ara bé, aquesta darrera no va ésser impulsada únicament pel ja dit sector polític, atès que en alguns aspectes, l'esquerra tornà a valdre's de dialèctiques binàries (burgesos contra proletaris, homes contra dones) per a comprendre una societat creixentment complexa.

La Representación pública del movimiento de liberación de la mujer en la prensa diaria española (1975 - 1979)
Larrondo Ureta, Ainara

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 39 (2009) p. 627-655)

L'article estudia la representació del moviment d'alliberament de la dona en la premsa diària espanyola durant el postfranqusime (1975-1979), breu període que revesteix gran transcendència per al feminisme organitzat i per al periodisme escrit, com a actor polític i agent socialitzador del trànsit cap a un sistema democràtic. Aquesta anàlisi posa en relació la presència-absència del moviment de dones a l'espai públic i les pàgines dels periòdics, a partir del tipus de tractament que es dóna a la lluita feminista i els mecanismes que contribueixen a forjar la seua identitat, concepte i significat per a la societat. Concretament, reconeix l'existència d'imatges parcials que retracten el Feminisme de la transició en termes contradictoris, com un moviment de confrontació, de marcat caràcter polític, conjuntural i amb una gran segmentació ideològica i organitzativa.

Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

La Sociedad española en la Transición : los movimientos sociales en el proceso democratizador


Madrid : Biblioteca Nueva, 2011
ISBN 9788499402116

En aquesta obra participen vint-i-vuit investigadors, de diferents uninversitats espanyoles i estrangeres, que abarquen els principals aspectes que contribueixen a explicar el paper de la societat en la transició democràtica i de la seva articulació a través de diferents col·lectius. El llibre està organitzat en quatre parts que agrupen de forma equilibrada els diferents capítols que el composen. Una primera secció recull reflexions de caràcter general sobre el paper de la societat i dels moviments socials en la democratització espanyola, així com l'anàlisi d'allò succeït en altres països que experimentaren també processos de transició. En una segona part s'inclouen els estudis sobre les organitzacions de treballadors i d'empresaris, prestant atenció -en el cas del moviment obrer tant a una visió de conjunt com a cada una de les principals tendències. El tercer bloc està dedicat als denominats "nous moviments socials", amb aproximació a les associacions de veïns, els estudiants, l'Església, les dones, els pacifistes i els marginats. Finalment, el volum conclou amb una sèrie d'estudis dedicats a les característiques que defineixen la situació en comunitats autònomes com Catalunya, el País Basc, Andalusia, Astúries, Castella-La Manxa i Múrcia.

Mujer y cambio social
Folguera, Pilar

Ayer. (Madrid. Núm 17 (1995) p. 152-172)

L'article aborda la relació de les dones amb l'entorn social en el període transcorregut entre 1914 ?l'esclat de la Gran Guerra? i 1936 ?inici de la Guerra Civil espanyola?. El període, de fortes transformacions i efervescència política en un marc de modernitzacions econòmiques, experimentà un auge en el treball femení i un esforç legislador que es féu notar especialment durant la II República. L'estudi del problema des d'aquesta òptica, comuna en la historiografia, deixa, però, oblidada una part important: l'esfera privada. El document se centra, doncs, en aquests apartats vinculats a la feina a la llar, la reproducció, la maternitat i la capacitat que algunes dones tingueren per a combinar aquestes activitats amb tasques i responsabilitats socials.

Forging democracy : The history of the left in Europe, 1850 - 2000
Eley, Geoff

Oxford : Oxford University Press, 2002
Hi ha traducció espanyola a l'editorial Crítica (Barcelona, 2002).
ISBN 9780195044799

Aquest llibre narra l'evolució de l'esquerra en la contemporaneïtat en la seua lluita per eixamplar els drets socials i polítics, una lluita que s'entén com a fonamental per tal de comprendre l'extensió de la democràcia al vell continent. A través d'un exercici analític llunyà de l'apologia, l'autor desplega un relat crític dels errors i encerts, d'allò que històricament s'ha constituït com l'esquerra. En aquest sentit, la primer part del llibre es consagra a la definició de l'esquerra en les seues múltiples accepcions - socialista, democràtica o popular- , la seua relació amb la formació de la classe obrera, el marxisme i els moviment socials del segle XIX. En una segona part, l'autor aborda la conjuntura de 1914-1923 i l'impacte de la Gran Guerra, la Revolució russa, els casos d'Itàlia i Alemanya, la formació dels partits comunistes, la relació amb les propostes feministes i l'aposta per l'eixamplament de la democràcia. A la tercera part, Eley analitza l'estabilització dels règims capitalistes, l'estalinisme i el Marxisme occidental, el feixisme i l'estratègia del Front Popular i l'esquerra a l'inici de la Guerra Freda. Finalment, la darrera part del llibre s'inicia amb l'esclat de la protesta de finals dels anys seixanta, el feminisme, els intents de repensar el socialisme i la democràcia i acaba amb l'ensorrament del "socialisme realment existent" i els nous moviments socials.

De súbdites a ciutadanes : dones a Tarragona, 1939 - 1982
Duch Plana, Montserrat

Tarragona : Centre d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona, 2009
ISBN 9788493510831

Els grups subalterns sempre han hagut d'afrontar la vertebració del poder en les seves múltiples manifestacions, des del poder discriminatori de l'Estat, de les institucions o de les elits socials fins a la capil·laritat dels petits poders de coacció diària. Al llarg de la història, les dones han empès camins molt diversos de resistència, afirmació i apoderament enfront del poder de la jerarquia patriarcal i de les discriminacions. Com a col·lectiu històricament allunyat de l'exercici del poder formal, sovint la seva lluita i la seva capacitat han quedat silenciades. Sovint , també, les seves manifestacions de resistència i de respostes individuals i col·lectives no han encaixat en les formes que la historiografia clàssica havia establert com a cànons d'actuació. Per tant les dones quedaren relegades als espais marginals de la història o a la invisibilitat -pel que fa a la seva empremta històrica- que anul·laven el seu reconeixement com a subjectes històrics. Nascut amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure entre 1939 i 1982, el llibre parteix de les entrevistes realitzades a trenta-dues dones de diferents generacions, orígens socials i procedències, moltes de les quals tarragonines, i altres de nouvingudes. El text visibilitza l'experiència viscuda sota la dictadura franquista i la transició democràtica i ens aproxima a les condicions de vida i les relacions de gènere i de poder, en un procés que acaba afirmant la legitimació de les pràctiques i la cultura històrica de les dones a Tarragona. En una aposta suggeridora, les historiadores han organitzat els resultats de la investigació en capítols que duen per títol noms que s'inspiren en obres literàries o filosòfiques de referència.