PSOE, PCE, UGT y CCOO durante la transición en Galicia (1975 - 1981)
Santidrián Arias, Víctor Manuel

Historia del Presente. (Madrid. Núm 25 (2015) p. 63-80)

Quan el 20 de novembre de 1975 morí Franco, les forces de l'oposició antifranquista d'àmbit estatal mostraven un desenvolupament molt diferent entre elles. La implantació i institucionalització d'aquestes organitzacions polítiques i sindicals es produí en el marc d'una estructura d'oportunitats polítiques en transformació. L'existència de cultures polítiques diferents al si de les forces "estatals" (generació de la guerra i nova militància nascuda als seixanta; militància de l'Exili enfront de la militància de l'interior, etc.) i, sobretot, la competència amb organitzacions nacionalistes serveixen per a explicar el panorama polític i sindical nascut amb l'aprovació de l'Estat d'Autonomia i les primeres eleccions gallegues de 1981.

¿Colonia o champú? : El nacionalismo gallego en la transición democrática
Núñez Seixas, Xosé Manuel

Historia del presente. (Madrid. Núm 25 (2015) p. 81-96)

Galícia sembla constituir un exemple típic d'àrea amb clars caràcters ètnics distintius, on l'absència de modernització industrial, l'emigració i la importància del caciquisme contribuïen a bloquejar qualsevol possibilitat d'èxit social per a l'etnonacionalisme. Tanmateix, els profunds canvis que afectaren la societat gallega des de la dècada de 1960, i les mobilitzacions socials induïdes pel nou nacionalisme d'esquerres durant els anys setanta i vuitanta, així com la peculiar combinació de radicalisme ideològic i creixement pragmatisme que caracteritzava els líders nacionalistes, van fer possible que l'esquerra nacionalista gallega assentara les bases del seu ulterior creixement electoral. Les dinàmiques internes del Moviment nacionalista i la seua capactitat adaptativa al canviant entorn institucional van fer possible que es trencara el seu aïllament social, tot i que els nivells de consciència nacional i d'articulació social són inferiors als d'altres perifèries europees.

Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

Antinucleares y nacionalistas : conflictividad socioambiental en el País Vasco y la Galicia rurales de la Transición
Lanero Táboas, Daniel

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 43 (2011) p. 749-778)

En aquest article s'aprofundeix en la interacció entre societat rural i organitzacions polítiques i sindicals nacionalistes a Galícia i al País Basc. Així, hom se centra en un tipus específic de conflictivitat (l'ambiental) i en la mobilització social sorgida al seu entorn. Com a cas d'estudi es prenen les lluites contra els projectes de les centrals nuclears al nord de Lugo (Regodela-Xove) i la costa basca (Deba i Lemóniz). Es tracta d'analitzar, entre altres coses, si les forces polítiques i Sindicats nacionalistes intentaren introduir-se políticament al Món rural amb un discurs ecologista a través d'aquest tipus de conflictes i, a partir d'aquí, discernir com es bastí socialment la protesta i com evolucionà el propi moviment social.

La Construcción cultural de la acción colectiva de los trabajadores durante el franquismo : un estudio de caso
Lago Peñas, Pedro

Historia y Política. (Madrid. Núm 13 (2005), p. 121-142)

En aquest article s'analitza la construcció cultural de la protesta obrera durant el franquisme. A partir de la metodologia dels marcs interpretatius, s'estudia la mobilització dels treballadors de la factoria Bazán a Ferrol contra l'acomiadament de gairebé tota la plantilla de la Secció d'Obres Civils.

Huelgas y umbral del comportamiento colectivo en los sistemas autoritarios : El caso de Galicia (1966 - 1975)
Lago Peñas, Pedro

Historia y Política. (Madrid. 28 (2012), p. 333-356)

En aquest article s'estudia la posada en marxa de les Vagues a Galícia des de 1966 fins 1975. A partir de l'evidència empírica proporcionada per entrevistes a dirigents del moviment sindical, documentació produïda des de les CCOO de Galícia, l'OSE, el Ministerio de Trabajo y el Ministerio de Gobernación i una anàlisi estadística, s'explica l'activació del moviment vaguista mitjançant el mecanisme de llindar del comportament col·lectiu.

El Lustro que marcó el camino la reconstitución del PSOE en Galicia : 1974 - 1980
Grandío Seoane, Emilio

Historia del Presente. (Madrid. Núm 26 (2015) p. 59-76)

L'any 1980 acabà amb l'aparell gallec del partit socialista enfortit, revisat en nombroses ocasions, que havia permès fer convergir en la majoria d'ocasions (i rebutjar en d'altres) bona part del seus potencials suports. En definitiva, s'havia refinat un aparell de partit que, cal recordar-ho, el 1975 comptava amb poc més d'una desena d'afiliats. El camí del PSdG va estar ple d'alternatives: ritmes diferents, afiliacions treballades, elecció curosa de líders, conflictes a l'entorn de la denominació del partit, buits a cobrir en les executives, integracions i ruptures de grups afins, processos de definició envers la qüestió identitària... tot això en cinc anys, un lustre, que marcà el rumb de construcció de la Democràcia a Espanya.

As CCOO de Galicia : e a conflictividade laboral durante o franquismo
Gómez Alén, José

Vigo : Xerais de Galicia, 1995
ISBN 8475079512

L'oposició a la dictadura franquista que es va manifestar a Galícia amb més intensitat va ser la de la classe obrera. Aquesta actitud es va generalitzar quan les necessitats de producció van obligar la dictadura a fer canvis en l'organització del treball i en el context de les relacions laborals. Per primera vegada en la història de Galícia, els treballadors van haver de fer front a la negociació de convenis col·lectius, sense llibertats sindicals i mediatitzats pel Sindicat Vertical. Per fer front a la nova situació, la classe obrera va haver de desenvolupar un instrument organitzatiu que li permetés afrontar els canvis en les relacions laborals. El que va començar en petits grups de treballadors de les grans fàbriques, s'acabà escampant a totes les empreses gallegues de certa importància, aconseguint una consciència de lluita i oposició cada vegada més àmplia. Aquest volum, que empra una àmplia gamma de fonts documentals primàries, intenta recuperar la memòria històrica d'aquells homes i dones que van contribuir amb el seu compromís individual a la construcció d'un projecte col·lectiu que servís com a eina de lluita social i laboral per a tots els treballadors.

Sindicalismo nacionalista en el rural gallego del tardofranquismo y la transición (1973 - 1978) : discurso y práctica para la democracia desde el campo
Díaz Geada, Alba

Historia, trabajo y sociedad. (Madrid. Núm 5 (2014) p. 101-117)

El 1973 es configuren els primers nuclis locals de les Comisiones Labregas (CCLL). Pocs anys després, a partir d'una escissió de les CCLL, naixia el Sindicato Agrario Galego (SAGA). Els dos representants del nacionalisme sindical agrari a Galícia van tenir històries diferents. La proposta d'aquest article és una aproximació al seu origen i evolució, sociologia i geografia, discurs i mètode, per a reflexionar sobre el paper del nacionalisme sindical en el rural gallec. Per una banda, la lectura que feia de la societat rural, el lloc atorgat a aquesta en el seu ideosistema i les diferències entre ambdues organitzacions ens permeten reflexionar sobre els projectes i estratègies del nacionalisme per al camp. Per l'altra, la seva participació en la conflictivitat del moment i el diferent nivell d'implantació ens ajudaran a comprendre la transició democràtica des d'una perifèria cada vegada més ben estudiada però que encara és objecte de tòpics.

Movilización social en la Galicia rural del Tardofranquismo : 1960 - 1977 = Social mobilization in the rural Galicia during the late Francoism : 1960 - 1977
Cabana Iglesia, Ana

Historia agraria : Revista de agricultura e historia rural. (núm. 48 (2009) p. 111-132)
ISBN 11391472

A pesar que la historiografia espanyola s'ha preocupat preferentment per l'estudi de l'àmbit urbà durant el tardofranquisme, el món rural no ha romàs aliè al sorgiment dels moviments socials de contestació característics d'aquest període. En aquest article, Ana Cabana i Daniel Lanero analitzen les formes organitzades de conflictivitat que es van desenvolupar al camp gallec en les darreres dècades del franquisme i durant els primers anys de la transició a la democràcia, amb la finalitat d'enfrontar aquella realitat social amb el marc general de mobilització que altres treballs han descrit. Els conflictes en el camp gallec dels anys seixanta i setanta poden agrupar-se en tres grans corpus: els relacionats amb la política impositiva del govern, focalitzats en la negativa al pagament de la quota empresarial de la Seguretat Social Agrària; els vinculats a l'expropiació i usurpació forçosa de terres en els conflictes contra la construcció d'embassaments i les protestes per la devolució del "monte vecinal en mancomún"; i uns tercers referits a la política de preus agraris, protagonitzats per les demandes de millors preus per la llet i la carn vacuna. Cabana i Lanero se centren en aquest treball en els dos primers tipus de conflictes definits atesa la seva repercussió geogràfica i temporal.