La Historia social de la época franquista : una aproximación
Molinero Ruiz, Carme

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 30 (1998) p. 133-154)

El present article realitza un estat de la qüestió de la historiografia sobre la dictadura, i en general sobre l'època franquista, a finals dels anys noranta del segle passat; aquesta havia experimentat un desenvolupament notable, especialment en l'àmbit de la història política. El balanç de la història social d'aquest període era, en canvi, més pobre, malgrat que s'apreciava un impuls notable que es traduí ja en aportacions rellevants. L'article s'ocupa de tres aspectes que han merescut una atenció especial: en primer lloc, les actituds polítiques predominants en la societat espanyola abans i durant la dictadura franquista; en segon lloc, l'evolució dels nivells i condicions de vida, especialment dels treballadors, tant en els anys de la dura postguerra com en els del desarrollismo dels seixanta; en tercer lloc, de la conflictivitat i els moviments socials, sobretot en el marc de les transformacions socio-econòmiques dels anys seixanta i setanta.

Pan, trabajo y libertad : historia del Partido del Trabajo de España
Martín Ramos, José Luis

Barcelona : El Viejo Topo, 2011
ISBN 9788415216957

El Partido del Trabajo de España, com en general les organitzacions de l'esquerra revolucionària que no van aconseguir tenir representació parlamentària, han estat objecte d'escassos treballs historiogràfics; especialment de molt poques publicacions, però també de poques investigacions acadèmiques, encara que aquest últim aspecte s'està reactivant recentment com una línia més en el marc de l'expansió de les investigacions sobre la dictadura franquista i la Transició. Per això agafa especial rellevància aquest llibre, que pretén narrar la història d'un partit que va ser importat i va tenir influència en els anys setanta, encara que després els resultats electorals no coincidissin amb les expectatives que havia aixecat el partit dins i fora de si mateix. D'aquesta manera, José Luis Martín Ramos tracta sobre els seus inicis; Manuel Gracia analitza la recuperació i la transició d'un grup tancat, amb vocació minoritària, a un partit clandestí que buscava desenvolupar una política de masses; Marta Campoy s'ocupa de l'aplicació d'aquesta política de masses en la fase final del franquisme i Ramón Franquesa dels esdeveniments en la Transició i el període final. A cavall entre la investigació i els records de militància, aquest és un llibre peculiar, en el qual cada un dels autors aporta els seus propis matisos mantenint en línies generals la unitat en la perspectiva i la interpretació. Peculiar, però d'imprescindible lectura per tots aquells que, anant més enllà de la historia "oficial" del final de la dictadura i la Transició, vulguin conèixer el que realment va succeir durant aquells dies, sovint tràgics però plens d'esperança.

Antinucleares y nacionalistas : conflictividad socioambiental en el País Vasco y la Galicia rurales de la Transición
Lanero Táboas, Daniel

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 43 (2011) p. 749-778)

En aquest article s'aprofundeix en la interacció entre societat rural i organitzacions polítiques i sindicals nacionalistes a Galícia i al País Basc. Així, hom se centra en un tipus específic de conflictivitat (l'ambiental) i en la mobilització social sorgida al seu entorn. Com a cas d'estudi es prenen les lluites contra els projectes de les centrals nuclears al nord de Lugo (Regodela-Xove) i la costa basca (Deba i Lemóniz). Es tracta d'analitzar, entre altres coses, si les forces polítiques i Sindicats nacionalistes intentaren introduir-se políticament al Món rural amb un discurs ecologista a través d'aquest tipus de conflictes i, a partir d'aquí, discernir com es bastí socialment la protesta i com evolucionà el propi moviment social.