Sindicatos y unidad sindical en la Italia republicana
Torre Santos, Jorge

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 3 (2012) p. 35-60)

L'article s'ocupa de la unitat sindical a Itàlia des de les albors de la República fins a mitjan anys 1980, qüestió de particular importància en l'estudi de la història de les organitzacions sindicals que sovint ha estat tractada massa esquemàticament per la historiografia. Es proposa, per tant, un canvi de perspectiva, a partir de la col·locació dels Sindicats en el primer pla com a objecte d'estudi i la recerca de línies de continuïtat i de tendència en el llarg termini. Sobre aquestes premisses s'analitza una experiència complexa, en la qual la unitat ve creada i destruïda dues vegades, primer de manera orgànica, més tard en forma d'unitat d'acció.

Nuevos estudios sobre el movimiento estudiantil antifranquista
Rodríguez Tejada, Sergio

Ayer. (Madrid. Núm 77 (2010) p. 263-278)

En el context d'un creixent interès historiogràfic per la dictadura franquista, en els últims anys estan apareixent nous treballs sobre el moviment estudiantil universitari que mereixen l'atenció dels experts. Després d'un breu repàs de la bibliografia prèvia aquí es realitza una exposició dels elements més destacats de les publicacions recents i dels aspectes encara oberts a la investigació.

Un Solo territorio y varias identidades : el trauma del nacionalismo valenciano
Paniagua, Francisco Javier

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 40 (2001) p. 115-136)

El valencianisme polític ha tingut diverses variants al llarg del segle XX. En aquest article s'intenten avaluar les diverses interpretacions teòriques que s'han produït sobre els elements que identifiquen el nacionalisme valencià. En aquest sentit, s'estudien les diferents interpretacions històriques que s'han donat sobre la identitat dels valencians, per a concloure finalment que existeix una falta de consens sobre els elements comuns que caracteritzen els imaginaris nacionals.

Breve panorámica de los archivos sindicales
Mota Muñoz, José Fernando

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 3 (2012) p. 183-198)

Des del món de l'arxivística els arxius sindicals han rebut poca atenció. No existeix pràcticament bibliografia sobre el tema, la casuística no sol estar present en els congressos del sector i, en moltes ocasions, ni tan sols els mateixos sindicats els valoren. Darrerament, però, l'interès ha augmentat i en donen fe els seminaris i els congressos promoguts sobre el tema, el més recent dels quals se celebrà a Barcelona el novembre de 2011, organitzat per la Fundació Cipriano García. Al tractar dels arxius sindicals s'ha tendit a agrupar-los amb arxius de característiques similars d'acord amb la documentació que contenen. Així, se'ls ha tractat sovint com a arxius del món laboral o com a arxius del moviment obrer i no tant com el que són en darrera instància: arxius sindicals. A l'article es mostren les diferents categories d'aquest tipus d'arxius i es repassa, a grans trets, l'estat actual en els àmbits internacional i espanyol.

La Historia social de la época franquista : una aproximación
Molinero Ruiz, Carme

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 30 (1998) p. 133-154)

El present article realitza un estat de la qüestió de la historiografia sobre la dictadura, i en general sobre l'època franquista, a finals dels anys noranta del segle passat; aquesta havia experimentat un desenvolupament notable, especialment en l'àmbit de la història política. El balanç de la història social d'aquest període era, en canvi, més pobre, malgrat que s'apreciava un impuls notable que es traduí ja en aportacions rellevants. L'article s'ocupa de tres aspectes que han merescut una atenció especial: en primer lloc, les actituds polítiques predominants en la societat espanyola abans i durant la dictadura franquista; en segon lloc, l'evolució dels nivells i condicions de vida, especialment dels treballadors, tant en els anys de la dura postguerra com en els del desarrollismo dels seixanta; en tercer lloc, de la conflictivitat i els moviments socials, sobretot en el marc de les transformacions socio-econòmiques dels anys seixanta i setanta.

¿Vino viejo en odres nuevos? : Continuidades y discontinuidades en la historia de los movimientos sociales
Mees, Ludger

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 16 (1997) p. 219-254)

L'estudi que es realitza en aquest article presenta, en primer lloc i de manera breu, les condicions històriques que van acompanyar la transformació dels moviments socials tradicionals(premoderns, preindustrials) en moviments moderns. La història de la conceptualització d'aquests darrers per part dels científics socials s'esbossa en un segon apartat. En tercer lloc, l'article s'endinsa en el debat sobre els nous moviments socials, el grau de novetat dels quals es comprova amb el recurs comparatiu amb alguns casos de moviments vells. Finalment s'exposen algunes conclusions derivades de les reflexions prèvies.

Los Intelectuales de izquierda : un sentimiento de crisis
Mainer, José Carlos

Historia y Política. (Madrid. Núm 20 (2008) p. 159-181)

Els orígens de l'intel·lectual espanyol d'esquerra en el període democràtic arranquen de les vivències col·lectives del final del franquisme, marcades per la impotència i la introspecció masoquista que no impediren una activa revisió dels antecedents culturals ocults: la seva històrica tradició progressita. Al respecte, el treball distingeix diverses actituds "generacionals", entre les quals la més significativa és la dels nascuts en el decenni dels anys quaranta. Però tant aquesta com la posterior (la generació dels vuitanta) han viscut simultàniament el desmantellament de la noció clàssica d'intel·lectual i l'emergència del pensament neoconservador en els anys noranta.

Orígenes sociales de la democracia en España
Juliá, Santos

Ayer. (Madrid. Núm 15 (1994), p. 165-188)

L'article Santos Juliá planteja una anàlisi de la Democràcia espanyola a partir de l'estudi historiogràfic i les experiències de 1868 i, sobretot, 1931 i 1976. Així, l'autor adverteix de l'existència de dues estratègies d'investigació diferents: la macroorientada (estudi de les condicions socioeconòmiques objectives) i la que prioritza els actors polítics i llurs decisions i estratègies. D'acord amb tot plegat, Juliá desgrana el pensament d'assagistes com Moore o Huntington, i planteja com a tesi que la Democràcia és generalment obra de la classe obrera ?no de la burgesia? i que en el cas concret espanyol ha estat sempre conseqüència d'una conjunció entre els interessos pròpiament obrers i els d'una classe mitjana urbana, quelcom exemplificable amb les obertures dessús descrites de 1868, 1931 i 1976-1978. No obstant això, Juliá destaca que, a diferència dels períodes 1868 i 1931, ni la classe obrera ni la burgesa estaven imbuïdes d'expectatives revolucionàries en la dècada dels setanta del segle XX, sinó de valors democràtics revestits d'un conservadorisme material. La moderació d'aquests sectors, segons Juliá, hauria fet possible la Democràcia sense continuisme ni tampoc Ruptura. El gruix del text s'ocupa de detallar les similituds i diferències existents dins d'aquesta "coalició democràtica" i la diferent correlació de forces que s'esdevingueren en el seu si. L'article és paradigmàtic d'una concepció determinista a mode retrospectiu fent seva la "teoria de la moderació" que hauria estat condició de necessitat per al canvi pacífic del règim després de la mort de Franco.

El Obrero ya no tiene quien le escriba : la movilización social en el "tardofranquismo" a través de la historiografía más reciente
García Piñeiro, Ramón

Historia del Presente. (Madrid. Núm 1 (2002) p. 104-115)

L'autor defensa la tesi que durant la dècada de 1990 hauria perdut puixança l'impuls historiogràfic iniciat per un seguit d'investigadors que, a les acaballes del franquisme, van convertir la recuperació de la memòria històrica dels més desafavorits en un exercici de dissentiment. Aquest mateix compromís cívic, després de la recuperació de les llibertats, va ser assumit en la dècada dels vuitanta per noves generacions d'investigadors. Ja sense traves, aquests anaren desgranant aportacions en les quals la urgència reivindicativa i apassionada va deixar pas a una reflexió més serena i crítica. En el camp de la història social espanyola, es van promoure enfocaments molt variats. En bona mesura, aquests van quedar reflectits en el Congrés Internacional sobre "La oposición al régimen de Franco" celebrat el 1988. Segons l'autor, aquesta trobada va demostrar la riquesa de les línies de recerca en curs, però alhora va marcar el zenit d'un objecte d'estudi que, a partir d'aleshores, hauria perdent capacitat de seducció entre els investigadors i, igualment receptivitat social. El creixent desdeny s'explicaria pel declivi de la classe obrera, afectada per la desindustrialització i la cristal·lització de formes més flexibles de relacions laborals, l'eclosió de nous moviments socials, aliens en part al conflicte de classe, i l'aparent derrota del Marxisme en l'anomenat "pensament únic".

La Otra cara del milagro español : clase obrera y movimiento obrero en los años del desarrollismo
Domènech Sampere, Xavier

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 26 (2003) p. 91-112)

En aquest article s'analitza la relació existent entre el desenvolupament econòmic experimentat entre finals dels anys cinquanta i mitjan dècada dels setanta i els canvis que van tenir lloc en la morfologia del conflicte de treball al llarg del mateix període. En aquest marc, es demostra com en la formació d'una nova classe obrera els treballadors van experimentar noves realitats en els centres urbans principals, així com en les relacions de treball, que van donar lloc a noves formes d'organització i estratègies de resposta. En aquest procés, el pas d'una cultura camperola a una cultura obrera va ser facilitat per la creació de xarxes socials en les noves comunitats de treball i l'articulació d'una nova cultura reivindicativa. La reactivació del moviment obrer es va produir en el context d'un model fordista de producció i enmig de les enormes dificultats i restriccions que va imposar el règim de Franco.

El Problema de la conflictividad bajo el franquismo : saliendo del paradigma
Domènech Sampere, Xavier

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 42 (2002) p. 123-144)

Els estudis sobre la conflictivitat obrera sota el franquisme encara estan lluny d'haver arribat a l'etapa d'acumulació necessària per a ésser concloents en llurs asseveracions. En aquest article s'hi realitza una aproximació a les principals interpretacions i s'intenten mostrar vies de sortida per als debats actuals. El plantejament de l'obra parteix de la necessitat de realitzar investigacions sobre la consciència de classe com a única forma d'aconseguir construir una nova interpretació que superi l'atzucac de les interpretacions més usuals.

El Cambio político (1962-1976) : Materiales para una perspectiva desde abajo
Domènech Sampere, Xavier

Historia del presente. (Madrid. Núm 1 (2002) p. 46-67)

La necessitat de presentar la Transició com un gran acte de reconciliació de les dues Espanyes sovint ha portat a una reinterpretació-deformació del passat. Tota noció de conflicte col·lectiu, de lluita de forces i imposicions, fou abandonada per tal d'explicar el passat i el present d'Espanya. Si la Transició havia estat possible -s'ha dit- fou des del lliure convenciment racional de les parts, règim i oposició, que amb l'evolució i el temps haurien abandonat els maximalismes anteriors. El règim va veure en l'arribada del nou cap d'Estat de tarannà demòcrata la necessitat d'avançar ca a una Democràcia moderna; l'oposició va abandonar les posicions rupturistes des de la comprensió de la seva futilitat i va acceptar l'enteniment necessari amb unes autoritats amb voluntat democràtica, tot anant cap al pacte entorn a la Ruptura pactada. Aquest és el nucli central de la teoria de la transició i que Xavier Domènech desmunta en aquest article, tot incorporant-hi una visió dialèctica règim-societat en la qual el conflicte es presenta més com a norma que no pas com a excepció i que, de fet, permet explicar els perquès del canvi polític.

La Historiografia francesa sobre el PCF : Controversias científicas y polémicas (1964-2010)
Ceamanos Llorens, Robert

Historia del presente. (Madrid. Núm 16 (2011) p. 97-112)

A pesar de la desconnexió amb els interessos de la societat actual francesa, el PCF ocupa un lloc preferent en la memòria col·lectiva dels francesos per la rellevància i influència de què va gaudir en un passat encara recent. Aquest article mostra les principals fites de la historiografia sobre el PCF, des dels seus orígens militants fins al sorgiment i desenvolupament d'una historiografia científica, incloent-hi l'actual debat per imposar una memòria concreta del comunisme francès que, com la Guerra d'Algèria i el Maig del 68, és invocat i interpretat en el present per servir a uns interessos socials i polítics concrets.

Nuevos y viejos movimientos sociales en perspectiva histórica
Casquete Badallo, Jesús María

Historia y política. (Madrid. Núm 6 (2001) p. 191-216)

En el context de la controvèrsia entre sociòlegs i historiadors entorn a allò que hem anomenat els "nous moviments socials" (ecologisme, pacifisme, Feminisme, defensa dels drets humans, etc.) l'autor discuteix diversos exemples de moviments socials "nous" i "vells", per acabar afirmant la naturalesa dialèctica del canvi social.

Historia obrera en los noventa tradición y modernidad
Barrio, Ángeles

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 37 (2000) p. 143-160)

La història obrera experimentà a Espanya una doble crisi: la general de la història social davant del dilema subjecte-objecte i la particular que es va produir al nostre país com a conseqüència de les circumstàncies específiques de la normalització política que va significar el procés de transició. Avui, després d'uns anys crítics de temptatives i vacil·lacions, el futur d'aquesta història es presenta relativament lliure d'incògnites, com a mínim en el que refereix a la qualitat de les investigacions. L'objectiu quantitatiu resta, però, molt més lluny d'acomplir-se, atès que el nombre de treballs relacionats és significativament menor que el d'altres historiografies veïnes.

El Mundo del trabajo durante el franquismo : Algunos comentarios en relación con la historiografía
Babiano, José

Ayer. (Madrid. Núm 88 (2012) p. 229-243)

Aquest article conté una sèrie de reflexions sobre la historiografia relativa al món del treball durant la dictadura de Franco. En primer lloc, l'autor fa referència al seu context sociocultural i historiogràfic. En segon lloc, assenyala un seguit de característiques comunes que estan presents en aquest tipus d'estudis. A continuació, s'aborden, de forma paral·lela, els seus límits -com ara la minsa presència de les dones, les mancances pel que fa a la incorporació d'elements d'història urbana o les narracions de tipus "èpic" dels conflictes, especialment les vagues, entre d'altres- i alguns dels debats que tenen lloc al respecte. Finalment, proposa, a mode de ruta per explorar, un camí híbrid. Camí que retorna a les propostes d'Eley i Nield, autors que advoquen per una estratègia plural que contemple, front a concepcions polaritzades i suposadament antagòniques, un esforç de síntesi entre les aportacions d'un "vell" paradigma d'Història Social i les aportacions epistemològiques des de la Història Postsocial. Tot i que l'autor no la considera una estratègia acabada, la considera un bon punt de partida, defugint així els perills d'instaurar el nou dogma determinista -aquest cop "idealista"- que contenen les propostes favorables al "gir lingüístic".