Sindicatos y unidad sindical en la Italia republicana
Torre Santos, Jorge

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 3 (2012) p. 35-60)

L'article s'ocupa de la unitat sindical a Itàlia des de les albors de la República fins a mitjan anys 1980, qüestió de particular importància en l'estudi de la història de les organitzacions sindicals que sovint ha estat tractada massa esquemàticament per la historiografia. Es proposa, per tant, un canvi de perspectiva, a partir de la col·locació dels Sindicats en el primer pla com a objecte d'estudi i la recerca de línies de continuïtat i de tendència en el llarg termini. Sobre aquestes premisses s'analitza una experiència complexa, en la qual la unitat ve creada i destruïda dues vegades, primer de manera orgànica, més tard en forma d'unitat d'acció.

Nuevas formas de sindicalismo en un tiempo de contestación : CGIL i CC.OO, 1966 - 1976
Molinero Ruiz, Carme

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 72 (2012) p. 133-153)

L'objectiu d'aquest article és abordar l'acció sindical observant l'emergència d'un nou tipus de sindicalisme a Espanya i a Itàlia en la dècada dels seixanta que va tenir molts punts de contacte. Ambdós països tenien situacions polítiques tan diferents com les que comporten la dictadura i la Democràcia; però aquesta diferència radical no va impedir que des de la dècada dels seixanta s'establissin relacions sindicals cada vegada més estretes, essent possible adoptar una perspectiva comparada. En benefici de la síntesi pot afirmar-se que, si bé el marc polític era molt diferent, existien, per una banda, unes bases per al conflicte amb molts punts en comú i, per l'altra, referents culturals i polítics que van afavorir l'impuls d'un nou tipus de sindicalisme que no es troba en altres països tan propers a ambdós com França.