Sindicatos y unidad sindical en la Italia republicana
Torre Santos, Jorge

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 3 (2012) p. 35-60)

L'article s'ocupa de la unitat sindical a Itàlia des de les albors de la República fins a mitjan anys 1980, qüestió de particular importància en l'estudi de la història de les organitzacions sindicals que sovint ha estat tractada massa esquemàticament per la historiografia. Es proposa, per tant, un canvi de perspectiva, a partir de la col·locació dels Sindicats en el primer pla com a objecte d'estudi i la recerca de línies de continuïtat i de tendència en el llarg termini. Sobre aquestes premisses s'analitza una experiència complexa, en la qual la unitat ve creada i destruïda dues vegades, primer de manera orgànica, més tard en forma d'unitat d'acció.

Il Peso della storia : identità, rimozione dal PCI al PDS (1970 - 1991)
Possieri, Andrea

Bologna : Il Mulino, 2007
ISBN 8815118802

Quin significat ha tingut ésser comunista a Itàlia? Com es definiria la identitat del major partit comunista d'Occident? El volum pren en consideració els darrers vint anys del PCI, des de Berlinguer fins al PDS, concentrant-se en dos aspectes encara no aprofundits per la historiografia: l'anàlisi de la litúrgia política i l'estudi de les escoles de partit. Al capdavall, entre 1970 i 1989 s'assisteix a un continu de remodelacions de la identitat comunista sense que aquesta arribi a ésser totalment desbordada, fins que a la fi dels anys vuitanta el PCI es va transformar en el partit reformista i modern que aspirava a partit de masses i que englobava en la seva identitat política valors i símbols que pertanyien en realitat a altres cultures polítiques.

Storia del socialismo italiano : da Turati al dopo Craxi
Galli, Giorgo

Roma : Laterza, 1980
ISBN 9788860730824

En aquest llibre Giorgio Galli narra una història, sense escrúpols però amb rigor acadèmic, sobre el PSI. Aborda tant l'elaboració ideològica com política, així com el comportament polític del moviment socialista, del partit i dels seus dirigents en un ampli ventall cronològic que abasta des de 1892 fins a inicis de la dècada dels vuitanta. L'obra de Galli incideix, doncs, en aspectes centrals al llarg de diferents moments de la història d'Itàlia.

"Il lavoro rende liberi e belli" : precariedad, rebeldía y contracultura juvenil en la Italia de los años setenta
Casilio, Silvia

Historia, trabajo y sociedad. (Madrid. Núm 1 (2010) p. 97-113)

L'article intenta analitzar els moviments que es desenvolupen entre 1975 i 1977 a Itàlia en una fase que va tenir com a protagonista la "generació de l'any 9" (comptat des de 1968). Aquesta generació, i abans el proletariat juvenil milanès (en particular l'ala creativa, espontaneïsta i llibertària) van intentar conjugar participació política i vida quotidiana: sexualitat, reapropiació del temps lliure i rebuig del treball van ésser cavalls de batalla dels protagonistes de l'escena contracultural italiana. Les noves formes de lluita expressades per aquests grups van determinar, al cap de pocs anys, un moviment totalment desvinculat de tota forma de control polític, incompatible amb qualsevol reglamentació de la conflictivitat. Tenint present el context històric en el qual es van desenvolupar aquests moviments, i l'escalada de violència que es va verificar als anys setanta, a l'article s'intenta explicar com la temàtica del rebuig al treball va ésser adoptada tant pels anomenats subjectes non-garantiti (precaris) com pels partits de l'esquerra institucional, i en particular pel Partit Comunista Italià.

"Amnistía. Que trata de España" : la unidad sindical de CGIL, CISL, UIL y CCOO en la lucha antifranquista
Búfalo, Marco del

Historia, trabajo y sociedad. (Madrid. Núm 5 (2014) p. 11-43)

Aquest article, basat en els arxius de la CGIL, Comissions Obreres, el Partit Comunista Italià i el Partit Comunista d'Espanya, traça els orígens, l'organització i el funcionament de l'exposició "Que trata de España", que tingué lloc a Roma i Milà a la primavera de 1972. L'exposició tenia com a objectius recaptar diners per al moviment obrer clandestí a Espanya i proporcionar informació sobre la natura antidemocràtica de la dictadura de Franco. La tempestuosa organització de l'exposició va coincidir a Itàlia amb el difícil procés d'unitat dels principals Sindicats (CGIL, CISL i UIL) i, a Espanya, amb la intensificació de les Vagues i altres accions antifranquistes, així com la resposta repressiva del règim de Franco davant d'aquestes mobilitzacions.

Comunisti : Trasformazioni di partito in Italia, Spagna e Portogallo
Bosco, Anna

Bolonya : Il Mulino, 2000 (Il Mulino)
ISBN 8815079009

A la darreria dels anys vuitanta la crisi irreversible del socialisme a l'Europa de l'Est es va estendre, com en una mena d'efecte dòmino, i va arribar a afectar fins i tot als partits comunistes de l'Europa occidental. A Itàlia, a Espanya i a Portugal la necessitat de redissenyar la seva identitat ha empès el PCI, el PCE i el PCP a iniciar una sèrie de transformacions (no només en l'organització, sinó també en la ideologia i la política competitiva) que han acabat amb resultats molt diferents. El PCI va deixar de banda la identitat comunista convertint-se en una força socialdemòcrata; el PCP va optar per mantenir la seva identitat, abandonant únicament la perspectiva revolucionària; el PCE va seguir una via intermèdia, tot preservant els seus propis fonaments ideològics però obrint-los per a formar una coalició, Izquierda Unida, inspirada en els principis del socialisme democràtic. Tres casos emblemàtics de canvi de partit aquí examinats en una perspectiva comparada que també ajuda a entendre el paper jugat pels actors de l'esquerra tradicional en els escenaris polítics del nou segle.

Storia del Partito comunista italiano : 1921 - 1991
Agosti, Aldo

Roma ; Bari: Laterza, 1999 (Biblioteca essenziale, 29)
ISBN 884205965X

Partint de les tensions que va patir el PSI en vigílies de la Gran Guerra, Aldo Agosti resumeix la història del Partit Comunista Italià, inserint-lo en el context de l'evolució del teixit social italià, a partir de la nova configuració de la classe obrera després de la Primera Guerra Mundial. A continuació s'examina la dialèctica dins del partit entre aquells organitzats al voltant de la revista "L'Ordine Nuovo" i els bordiguistes, fins a la marginació d'aquests últims en el Congrés de Lió. D'altra banda, l'autor destaca les diferents etapes de relacions complexes entre el PCI, la Unió Soviètica i la Internacional Comunista: una relació de vegades caracteritzada per crítiques i acusacions dels soviètics, amb defenses dels executius italians seguits d'ajustos substancials a la línia de l'URSS. Del període republicà, l'autor destaca els diferents obstacles que el PCI va haver d'enfrontar: d'una banda hi havia la lleialtat a les directives de la Unió Soviètica, però de l'altra la tendència favorable a la legitimitat democràtica italiana. Aquesta bipolaritat va estar molt present dins el partit fins els difícils esdeveniments de 1956, de l'informe secret de l'era stalinista a la intervenció de l'Exèrcit Roig a Budapest. La línia del PCI enfront de les lluites de 1968-1969, el va ubicar com un "partit d'ordre" dins de l'esquerra al mateix temps que la dreta l'acusava d'una escassa fiabilitat democràtica. L'era de Berlinguer, el "compromís històric" i la "solidaritat nacional" van conduir, finalment, a la crisi de la segona meitat dels anys vuitanta i al darrer congrés del PCI, a Rimini, el febrer de 1991.