Reacción popular violenta y Estado revolucionario el "verano caliente" portugués de 1975
Palacios Cerezales, Diego

Historia y Política. (Madrid. Núm 7 (2002) p. 211-248)

A l'estiu de 1975, un any després del cop que va derrocar a la dictadura a Portugal, va prendre posessió un govern provisional nítidament radicalitzat a l'esquerra. Com a reacció, en el centre i nord del país, una gran mobilització popular anticomunista va assetjar, assaltar i cremar més de vuitanta seus del Partit Comunista Portuguès i d'altres organitzacions que es consideraven afins. En aquest article es pretén explicar les condicions de la mobilització i, especialment, del recurs a un repertori violent d'acció col·lectiva. Per aquesta raó, a més d'analitzar les condicions que van donar vida al descontentament comunista, s'analitzen els factors polítics de la mobilització i s'explora el paper de l'Estat en la facilitació o impossibilitació de les accions col·lectives violentes d'aquest moviment.

Comunisti : Trasformazioni di partito in Italia, Spagna e Portogallo
Bosco, Anna

Bolonya : Il Mulino, 2000 (Il Mulino)
ISBN 8815079009

A la darreria dels anys vuitanta la crisi irreversible del socialisme a l'Europa de l'Est es va estendre, com en una mena d'efecte dòmino, i va arribar a afectar fins i tot als partits comunistes de l'Europa occidental. A Itàlia, a Espanya i a Portugal la necessitat de redissenyar la seva identitat ha empès el PCI, el PCE i el PCP a iniciar una sèrie de transformacions (no només en l'organització, sinó també en la ideologia i la política competitiva) que han acabat amb resultats molt diferents. El PCI va deixar de banda la identitat comunista convertint-se en una força socialdemòcrata; el PCP va optar per mantenir la seva identitat, abandonant únicament la perspectiva revolucionària; el PCE va seguir una via intermèdia, tot preservant els seus propis fonaments ideològics però obrint-los per a formar una coalició, Izquierda Unida, inspirada en els principis del socialisme democràtic. Tres casos emblemàtics de canvi de partit aquí examinats en una perspectiva comparada que també ajuda a entendre el paper jugat pels actors de l'esquerra tradicional en els escenaris polítics del nou segle.