La Configuració de la Democràcia a Espanya
Ysàs i Solanes, Pere

Eumo : Vic, 2009
ISBN 9788497663120

Aquest llibre s'ocupa d'un procés essencial de la història contemporània espanyola, i ho fa a través dels treballs de nou reconeguts especialistes que, des de diverses perspectives disciplinàries, analitzen el paper que van tenir els principals actors polítics i socials en la configuració de la Democràcia a Espanya. A l'obra s'estudien les eleccions generals de juny de 1977 i el sistema de partits sorgit d'aquests comicis. S'hi analitzen els condicionants del procés d'elaboració i la Constitució de 1978, les similituds amb la de 1931, i l'ambigüitat en la redacció del model d'organització territorial de l'Estat. S'hi explica el paper que van jugar les organitzacions sindicals, disposades a subordinar els seus objectius més específics en benefici de la consecució i consolidació de la Democràcia, i les patronals, ben allunyades d'aquesta actitud. S'hi tracta el paper dels mitjans de comunicació i l'absència dels intel·lectuals en les estratègies de la transició. El llibre es clou amb dos articles que analitzen el paper -ben diferent, fins i tot contradictori- de dues institucions amb una influència essencial en la societat espanyola: l'Església Catòlica i les Forces Armades.

Orígenes sociales de la democracia en España
Juliá, Santos

Ayer. (Madrid. Núm 15 (1994), p. 165-188)

L'article Santos Juliá planteja una anàlisi de la Democràcia espanyola a partir de l'estudi historiogràfic i les experiències de 1868 i, sobretot, 1931 i 1976. Així, l'autor adverteix de l'existència de dues estratègies d'investigació diferents: la macroorientada (estudi de les condicions socioeconòmiques objectives) i la que prioritza els actors polítics i llurs decisions i estratègies. D'acord amb tot plegat, Juliá desgrana el pensament d'assagistes com Moore o Huntington, i planteja com a tesi que la Democràcia és generalment obra de la classe obrera ?no de la burgesia? i que en el cas concret espanyol ha estat sempre conseqüència d'una conjunció entre els interessos pròpiament obrers i els d'una classe mitjana urbana, quelcom exemplificable amb les obertures dessús descrites de 1868, 1931 i 1976-1978. No obstant això, Juliá destaca que, a diferència dels períodes 1868 i 1931, ni la classe obrera ni la burgesa estaven imbuïdes d'expectatives revolucionàries en la dècada dels setanta del segle XX, sinó de valors democràtics revestits d'un conservadorisme material. La moderació d'aquests sectors, segons Juliá, hauria fet possible la Democràcia sense continuisme ni tampoc Ruptura. El gruix del text s'ocupa de detallar les similituds i diferències existents dins d'aquesta "coalició democràtica" i la diferent correlació de forces que s'esdevingueren en el seu si. L'article és paradigmàtic d'una concepció determinista a mode retrospectiu fent seva la "teoria de la moderació" que hauria estat condició de necessitat per al canvi pacífic del règim després de la mort de Franco.

Los Intelectuales y la dictadura franquista : cultura y poder en España de 1939 a 1975
Altarriba, Antonio

Madrid : Pablo Iglesias, 2013
ISBN 9788495886668

Aquesta obra abasta la creació del sindicat de construcció de CCOO-PV i el paper que hi jugà el dirigent José Luis Borbolla. L'autor realitza un perfil biogràfic de Borbolla i la seua contribució a la construcció del sindicalisme que representa CCOO. Borbolla presidí l'assemblea fundacional el 27 de febrer de 1977 d'aquesta federació. De pare polidor de pedres i de mare modista, Borbolla començà a treballar en la construcció als 17 anys, per després emigrar el 1949. El gruix del seu exili el passà a París, on va contactar amb el sindicalisme europeu, experiència que, unida a la d'altres milers de treballadors que retornaren posteriorment a Espanya resultà fonamental per tal de reconstruir el "nou" moviment obrer sota el franquisme. A França, milità al PCE i a la CGT. En aquesta darrera organització fou l'encarregat d'organitzar durant 1959 i 1960 els treballadors espanyols de la construcció. Borbolla s'instal·là a València el 1963, als inicis del boom urbanístic i del procés d'urbanització. El sector de la construcció experimentava un marcat creixement i, per tant, grans tensions. L'aposta de Borbolla, entre d'altres, fou la d'organitzar aquest sector dispers, que patia una elevada temporalitat i una sinistralitat notable. El llibre recupera, així mateix, la història de la repressió i la conflictivitat obrera a la capital del País Valencià.

Justicia, política y memoria : los legados del franquismo en la transición española
Aguilar, Paloma

En: Las políticas hacia el pasado : Juicios, depuraciones, perdón y olvido en las nuevas democracias / Alexandra Barahona ; Paloma Aguilar i Carmen González (coords.). Madrid : Istmo, 2002. p. 135-194
ISBN 9788470903090

A parer de l'autora, en tot procés de canvi polític el règim emergent ha d'afrontar la difícil tasca de desmuntar, de forma progressiva si no es tracta d'una revolució, la legalitat política anterior i decidir què fer amb les persones i institucions heretades del vell sistema. De com es resolen aquestes espinoses qüestions en pot dependre la sort del nou règim. En aquest treball, Paloma Aguilar analitza tant allò que va fer com allò que va deixar de fer la incipient democràcia espanyola respecte al franquisme i els seus, fins llavors, lleials servidors. A més de l'estudi de la correlació de forces existent entre el règim i l'oposició, planteja algunes reflexions sobre les raons per què el passat no es va abordar de forma explícita, basades en el record traumàtic de la Guerra Civil i la subsegüent aversió al risc que va generar en la societat espanyola. També estudia les iniciatives que es van adoptar per a la rehabilitació de les víctimes de la dictadura durant la transició, que és l'altre gran assumpte que segons l'autora s'ha d'afrontar en totes les transformacions de règims polítics. Finalment, es plantegen algunes reflexions generals sobre si és possible relacionar l'absència de justícia retrospectiva en el cas espanyol amb el posterior funcionament de la seva democràcia.