¿Una Sociedad pasiva? Actitudes, activismo y conflictividad social en el franquismo tardío
Ysàs i Solanes, Pere

Ayer. (Madrid. Núm 68 (2007) p. 31-57)

Determinades visions i interpretacions del tardofranquisme han establert que la societat espanyola va acceptar passivament el règim dictatorial, fins al punt que això ha esdevingut un toposrecurrent. D'acord amb aquesta tesi, el franquisme ?definitivament consolidat i admès internacionalment al llarg de la primera meitat de la dècada de 1950? persistí en una societat que gaudia dels beneficis del desenvolupament econòmic i que assistia com a mera espectadora al canvi polític que es materialitzà a la segona meitat dels anys setanta. Sens dubte, un estudi més minuciós de la societat espanyola des de l'inici de la dècada de 1960 fins a la segona meitat dels setanta troba que aquesta passivitat política coexistí amb una notable Conflictivitat social ?en especial obrera i estudiantil i, de manera una mica més tardana, també ciutadana i veïnal? i amb freqüents manifestacions crítiques amb la dictadura, en un marc de creixent suport opositor malgrat la pressió dissuasiva del formidable aparell repressiu franquista. Aquest article explica els fonaments, les característiques i els efectes d'un conjunt de fenòmens que no solament desmenten la imatge d'una societat passiva, sinó que tingueren un paper molt rellevant en la vida sociopolítica dels tres darrers lustres de la dictadura.

La Imposible "paz social" el movimiento obrero y la dictadura
Ysàs i Solanes, Pere

Historia del presente. (Madrid. Núm 9 (2007) p. 7-26)

La dictadura franquista es va proposar crear un "nou ordre" radicalment incompatible amb les organitzacions obreres independents, amb la Conflictivitat social i amb qualsevol forma d'oposició política. La sagnant Repressió desencadenada des de l'inici de la insurrecció antirepublicana primer, i el formidable aparell coercitiu desplegat després, van permetre que el franquisme proclamés la desaparició a Espanya de la lluita de classes. Tot i això, l'objectiu màxim plantejat es va revelar inabastable; protestes i organitzacions obreres, tot i que limitades les primeres i dèbils les segones, van reaparèixer a mitjan dècada de 1940, quan la derrota dels feixismes va estimular les expectatives d'un possible final de la dictadura espanyola. Accions obreres col·lectives de protesta i de reivindicació reaparegueren de nou des de 1951, amb alguns episodis de notable impacte i, des d'inicis dels seixanta, la conflictivitat esperonada per un activisme articulat fonamentalment per Comissions Obreres va créixer i es va diversificar, tot trencant continuadament la "pau social" franquista. Els successius intents realitzats des de les institucions dictatorials tant per "canalitzar" el conflicte obrer dins l'ordenament legal com per revitalitzar l'OSE van acabar fracassant, fet que no deixava altre remei que la Repressió, cada cop més incapaç, del franquisme, en un intent infructuós d'assegurar l'ordre. La conflictivitat obrera dels anys 60 i 70 va provocar una profunda erosió al règim i va contribuir decisivament a configurar l'escenari que va fer possible la transició a la democràcia.

Disidencia y subversión : la lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960 - 1975
Ysàs i Solanes, Pere

Barcelona : Crítica, 2004
ISBN 8484325563

"Franco murió en la cama" o "el régimen no estaba entonces seriamente amenazado" són expressions habituals. El cert és que, per contra, la dictadura estava minada per l'oposició que, des dels anys seixanta, protagonitzaven obrers i estudiants, i per les actituds crítiques d'intel·lectuals i d'amplis sectors de l'església. La importància d'aquesta oposició fou silenciada pel règim i ha estat ignorada pels que després s'atribueixen el protagonisme de la transició. El que aquest llibre ens ofereix, a partir d'una documentació interna fins ara desconeguda, és la visió que el mateix règim tenia del problema i els seus esforços per fer-hi front. Hom coneix gràcies a aquest document les llistes negres d'escriptors, actors o eclesiàstics; les temptatives per neutralitzar la creixent Conflictivitat social i el dissentiment polític, les tensions internes de la dictadura; les propostes per subornar dissidents i molts altres aspectes, massa ignorats, que aporten noves llums a la història del franquisme i permeten entendre millor el seu esgotament final.

Fuera de las catacumbas : la política del PCE y el movimiento obrero
Treglia, Emanuele

Madrid : Eneida, 2012.
ISBN 9788415458036

L'obra present analitza la història del PCE des de la fi de la Guerra Civil fins la seua legalització, el "Dissabte Sant roig" de 1977. L'estudi cobreix, per tant, els decisius anys de la dictadura i arriba fins als primers de la transició. L'activitat de les forces d'oposició, i en particular del PCE, el "partit de l'antifranquisme" per antonomàsia, anà erosionant les bases socials, econòmiques i polítiques del Règim, i a partir dels anys cinquanta obrí nous espais de llibertat que contribuïren de manera decisiva a l'evolució de les actituds de la població espanyola fins a fer-les incompatibles amb l'estat autoritari. El PCE i CCOO, aquestes des de la seua constitució en la dècada dels seixanta, representaren les dues vessants fonamentals -la política i la sindical- de la lluita contra la dictadura, autèntics subjectes de la ruptura, una lluita que va permetre al Partit Comunista sortir de les catacumbes i configurar-se com un actor clau de la transició a la democràcia a Espanya.

El Movimiento de las comisiones obreras : el desafío obrero a la dictadura
Tébar Hurtado, Javier

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 107-122
ISBN 9788437090146

Els orígens de la seva aparició en diferents indrets, la projecció del seu abast més enllà de l'àmbit local, així com el caràcter flexible de la forma de protesta impulsada pel moviment de les Comissions Obreres, constituïren una novetat en el desafiament polític al règim franquista. Que això fos així depengué tant del tipus de reivindicacions que defensaren, a partir de la combinació de peticions laborals concretes i explícites demandes polítiques, com de les pròpies característiques del repertori de l'acció col·lectiva que adoptarien ben aviat, actuant tant en l'àmbit legal com en el terreny de la il·legalitat franquista. La persecució de les activitats identificades com un moviment social com el de les Comissions, sorgides i consolidades des de principis dels anys seixanta en diferents regions espanyoles, va acabar constituint per a les autoritats de la Dictadura un dels seus principals objectius per mantenir allò que conceptuaven com a "ordre públic". No en va, al llarg d'aquella etapa del seu recorregut històric, les Comissions Obreres van tenir un destacat protagonisme en l'ampliació i l'enfortiment de la resistència opositora a què va haver d'enfrontar-se la Dictadura durant els últims lustres de la seva existència.

La Violencia terrorista en la transición española a la democracia
Sánchez-Cuenca Rodríguez, Ignacio

Historia del presente. (Madrid. Núm 14 (2009) p. 9-24)

Gràcies a l'elaboració d'una base de dades sobre víctimes mortals de la violència política durant el període 1975-1982, aquest treball presenta informació quantitativa sobre la naturalesa, l'evolució temporal i distribució geogràfica del Terrorisme durant la transició a la Democràcia. Tracta, a més, d'integrar l'ocurrència del Terrorisme en el procés de transició, tot argumentant que la violència fou la resposta dels grups radicals als pactes entre els grups moderats de l'oposició i els reformistes del règim. Això explica, entre altres coses, que la gran onada de Terrorisme sorgís relativament tard, després de celebrar les primeres eleccions generals el 1977.

La Revolución portuguesa y su influencia en la transición española, 1961 - 1976
Sánchez Cervelló, Josep

Madrid : Nerea, 1995
ISBN 8486763843

Els esdeveniments i transformacions que va viure Portugal entre 1960 i 1976 constitueixen una fita important en la història del país veí i de la península Ibèrica, i també en el context europeu -en derrocar-se per un cop militar però sense vessament de sang la penúltima dictadura d'Europa Occidental- i mundial, per tal com es posà fi a l'imperi colonial portuguès a l'Àfrica i a l'Àsia. A l'Espanya franquista es va deixar sentir amb força la influència d'aquests esdeveniments, no tan sols per la proximitat geogràfica i les relacions de tota mena entre els dos països, sinó també per les similituds entre els dos règims (que no exclouen al mateix temps l'existència de diferències). La revolució portuguesa es va viure a Espanya amb una enorme expectació, com una estimulant referència per a una societat impacient per posar fi al llarg període de règim franquista. I el fet que el canvi de règim s'efectués a Espanya d'una manera molt diferent de la portuguesa no impedí que es desenvolupés un complex joc d'interaccions entre els dos processos. Tals són els esdeveniments i influències que estudia Josep Sánchez Cervelló, qui, després de consultar una ingent quantitat de fonts escrites i realitzar nombroses entrevistes als protagonistes d'aquells fets, aporta amb aquest llibre el primer estudi documentat i complet sobre el tema.

Comisiones Obreras en la dictadura
Moreno, Juan

Madrid : Fundación 1§ de mayo, 2012
ISBN 9788487527272

Aquest llibre narra les lluites de les inicials Comissions Obreres més o menys espontànies fins a la legalització, l'abril de l'any 1977, de la Confederació Sindical de CCOO, recorrent les seves mobilitzacions i l'actuació dels seus militants i dirigents. Comissions Obreres en la dictadura és un estudi centrat en la dimensió general de CCOO, però explica també l'expansió de les Comissions Obreres per tot l'Estat, basant-se en els testimonis i aportacions d'històrics militants, així com dels investigadors vinculats als arxius i fundacions de CCOO. Al llarg de més de 600 pàgines es posa de relleu que Comissions Obreres, com demostren els arxius del Tribunal de Orden Público, va ser l'organització social més destacada i colpejada durant bona part de la dictadura franquista. Les nombroses Vagues en els diversos sectors: metall, construcció, mineria, tèxtil, etc., en diverses províncies i els continus processos, com el "1001" o el de "els 23 de Ferrol", foren decisius en el combat per la llibertat sindical, per l'amnistia i per la democràcia.

Mujer represión y antifranquismo
Molinero Ruiz, Carme

Historia del Presente. (Madrid. Núm 4 (2004) p. 9-12)

El subjecte femení emergeix lentament en els estudis sobre l'època franquista. La prolongada absència bé podria deure's a l'exitosa política de gènere desenvolupada per la dictadura, dirigida a reduir a les dones a les seves labors en l'àmbit domèstic, tot negant-los qualsevol protagonisme en l'espai públic. Tot i que en les memòries dels dirigents polítics apareixen com a "imprescindibles" les tasques desenvolupades per dones durant l'activitat clandestina, quasi mai apareixen en els estudis sobre els nuclis militants. Si bé el discurs igualitarista no va desaparèixer després de 1939, en les organitzacions antifranquistes, les dones van quedar apartades dels nuclis dirigents, tot reservant per a elles tasques logístiques i de solidaritat que fins ara les ha arraconat d'un lloc d'honor en la història.

A la izquierda de lo posible : las organizaciones revolucionarias durante el tardofranquismo y más allá
Martínez i Muntada, Ricard

En: Resistencia ordinaria : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977). València : PUV, 2012

Aquest capítol és una breu i documentada síntesi sobre la història de l'esquerra revolucionària durant el franquisme i la transició a l'Estat espanyol. Situant els contextos polítics internacional i nacional que la determinen, així com la seva persecució per part del Tribunal de Orden Público franquista, descriu les trajectòries de les principals organitzacions que en van formar part. Així, hi són presents el PCE(m-l), el PCE(i) (que després esdevindrà el PTE), BR, la ORT, la LCR, l'MCE i l'OICE. Compta amb algunes propostes interpretatives a mode de conclusió.

La Conquista de la libertad : historia de las Comisiones Obreras de Andalucía, 1962 - 2000
Martínez Forondona, Alfonso

Sevilla : Fundación de Estudios Sindicales, 2006
ISBN 8468937347

Aquest llibre col·lectiu és el resultat d'una investigació desenvolupada durant tres anys sota la coordinació d'Alfonso Martínez Foronda, en la qual van participar els professors Antonio Barragán Moriana (Universitat de Córdova), Encarnación Lemus López (Universitat de Huelva) i Ángeles González Fernández (Universitat de Sevilla), realitzant el pròleg el catedràtic Antonio Miguel Bernal (Universitat de Sevilla). La primera edició és de 2005 i la segona de l'any següent. Les quatre parts en les que està dividit el llibre recorren l'origen de les CCOO i la seva evolució en el territori andalús, des dels conflictes laborals, la Repressió franquista sobre les CCOO o el treball dels despatxos laboralistes abans de la mort de Franco. En els últims capítols s'analitza la consolidació dels Sindicats després de la legalització, la concertació social, les eleccions sindicals i el paper del sindicat en la societat andalusa actual.

Anarquistas : un siglo de movimiento libertario en España
Marín, Dolors

Barcelona : Ariel, 2010
ISBN 9788434469341

La història de l'Anarquisme espanyol va molt més enllà que la de la seva potent central sindical Confederació Nacional del Treball (CNT) i de noms punters com "Tierra y Libertad", "Solidaridad Obrera", o de l'estereotip format entorn de les fotografies de milicians en la Guerra Civil. A més del transcórrer polític de l'Anarquisme en aquests cent anys, incloent un ampli apartat sobre l'Anarquisme durant la transició espanyola, Anarquistas reflecteix la historia de una sociabilitat i un projecte d'associacionisme obrer sigular. És la història de les seves lluites, de les pràctiques quotidianes de "vida en anarquia", de les escoles racionalistes i les noves formes d'entendre la sexualitat lliure de traves. També de l'excursionisme, el naturisme, l'esperantisme, o el moviment cooperatiu i la formació de tot un ric imaginari simbòlic i cultural amb les seves cançons i mites. És també la història dels anarquistes anònims, que formen la base de l'ampli moviment anarcosindicalista espanyol, i que semblen condemnats a l'oblit. Una cruel paradoxa, ja que en la recent historiografia europea han aparegut investigacions on aquesta història silenciosa no sols és valorada, sinó que constitueix la clau per a la interpretació de fets primordials de la història general.

Los Comunistas en Asturias, 1920 - 1982


Gijón
ISBN 8489427143

Aquesta obra, que supera les sis-centes pàgines i que conté nombroses fotografies i una àmplia i interessant base documental, és una aproximació tant interessant com necessària sobre els comunistes asturians. Los comunistas en Asturias (1920-1982) constitueix un producte útil -de caràcter científic profund i rigorós-, sobre l'activitat dels comunistes a Astúries, realitzada des d'una perspectiva molt àmplia i plural. Per tot això, aquest llibre no és un típic manual d'història de partits. Ni pel que fa a l'objecte d'estudi del llibre ni pel subjecte dels seus elaboradors. Pel que fa a l'objecte, el contingut del llibre no es limita a exposar i analitzar l'activitat de l'organització oficial comunista, sinó que engloba totes les tendències comunistes. Pels subjectes, entre els autors del llibre hi ha diverses posicions polítiques dins d'una mateixa tendència d'esquerres. Tot i això, inclús entre els autors que militen al PCA, no s'hi han manifestat posicions partidistes. De fet, han aplicat la distinció que feia Gramsci entre l'admissible "patriotisme de partit" i el rebutjable "xovinisme de partit". A més a més de la presentació de Gaspar Llamazares i la introducció de Francisco Erice, així com una aproximació a la bibliografia general sobre la història del moviment comunista a l'Estat espanyol realitzada per David Ginard, el llibre conté quatre grans seccions i un apèndix. El quadre de sigles i abreviacions utilitzades, l'aparell bibliogràfic, la cronologia i l'índex onomàstic faciliten la consulta del llibre.

La Sociedad española en la Transición : los movimientos sociales en el proceso democratizador


Madrid : Biblioteca Nueva, 2011
ISBN 9788499402116

En aquesta obra participen vint-i-vuit investigadors, de diferents uninversitats espanyoles i estrangeres, que abarquen els principals aspectes que contribueixen a explicar el paper de la societat en la transició democràtica i de la seva articulació a través de diferents col·lectius. El llibre està organitzat en quatre parts que agrupen de forma equilibrada els diferents capítols que el composen. Una primera secció recull reflexions de caràcter general sobre el paper de la societat i dels moviments socials en la democratització espanyola, així com l'anàlisi d'allò succeït en altres països que experimentaren també processos de transició. En una segona part s'inclouen els estudis sobre les organitzacions de treballadors i d'empresaris, prestant atenció -en el cas del moviment obrer tant a una visió de conjunt com a cada una de les principals tendències. El tercer bloc està dedicat als denominats "nous moviments socials", amb aproximació a les associacions de veïns, els estudiants, l'Església, les dones, els pacifistes i els marginats. Finalment, el volum conclou amb una sèrie d'estudis dedicats a les característiques que defineixen la situació en comunitats autònomes com Catalunya, el País Basc, Andalusia, Astúries, Castella-La Manxa i Múrcia.

Cenetistas, anarquistas y libertarios varios, 1963 - 1977
Hernández Holgado, Fernando

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977) / Javier Tébar (ed.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 159-168
ISBN 9788437090146

En el període d'activitat del Tribunal de Orden Público (1963-1977), l'activitat anarquista i anarcosindicalista presentà una gran multiplicitat de formes i estratègies, algunes d'elles radicalment enfrontades entre si. En aquest context s'explica l'escissió entre la CNT-AIT de l'Exili i els grups cenetistes de l'interior, circumstància que va marcar bona part d'aquest període i determinà un progressiu i constant declivi fins a la mort del dictador. El capítol planteja una mirada que vol abastar aquesta multiplicitat.

El Tránsito de la dictadura a la democracia en Murcia : Acción colectiva, respuestas institucionales y posicionamientos políticos
González Martínez, Carmen

Ayer. (Madrid. Núm 79 (2010) p. 87-120)

L'article abasta el trànsit de la dictadura a la Democràcia a Múrcia des d'una doble perspectiva analítica. En la primera part s'exposa la contribució d'organitzacions de la societat civil al procés de canvi polític i construcció democràtica, prioritzant l'estudi de l'acció col·lectiva i dels moviments socials en la transició, així com les respostes institucionals i repressives registrades en fonts hemerogràfiques i documentals i conservades en arxius públics i privats. En una segona fase del treball s'assenyalen els diferents posicionaments i cultures polítiques enfrontades en l'àmbit municipal a partir de la nova institucionalitat que, amb la conquesta de la Democràcia, marcaren el pas dels ajuntaments franquistes als democràtics.

Puig Antich : la Transición inacabada
Gómez Bravo, Gutmaro

Madrid : Taurus, 2014
ISBN 9788430616770

Els detalls del procés contra l'anarquista Salvador Puig Antich, últim executat per garrot vil a Espanya fa més de quaranta anys, són encara avui matèria reservada. Només gràcies a la revisió del cas, que segueix obert a l'Argentina, i la documentació que es conserva en arxius de tot el món, ha estat possible desmentir una sèrie de tòpics sobre un episodi que va marcar el full de ruta del final d'una dictadura, incapaç ja de mantenir-se sense fer ús de la força. La causa 106, dirigida per un jutjat militar de Barcelona entre l'octubre de 1973 i el març de 1974, va significar molt més que una simple venjança per l'atemptat contra el president del Govern Carrero Blanco. Es va creuar amb la primera crisis del seu successor, Arias Navarro, oberta per la decisió d'endurir a qualsevol preu la política repressiva i acabar amb qualsevol experiment reformista. Tal i com revelen els informes de l'ambaixada nord-americana, el principal interès del govern al reprendre la pena de mort era acabar amb el malestar present en els sectors més immobilistes, especialment entre l'Exèrcit i la policia política. El cas s'endinsa així en un món en que, malgrat patir una sèrie de canvis, lògics al llarg de casi quatre dècades d'existència, va suposar la principal font d'estabilitat d'un règim que començava a esquerdar-se, seriosament, en aquest mateix període. L'obra condueix, per últim, al camí recorregut per una Democràcia que no ha invalidat les sentències dels tribunals militars de la guerra i la dictadura. I és una reflexió sobre com s'ha anat forjant una realitat de memòries enfrontades, tan complexa com contradictòria, que mostra encara avui els efectes del que va ser la dictadura més llarga de l'Europa occidental.

Treballadors, sindicalistes i clandestins : històries orals del moviment obrer a les Balears (1930 - 1950)
Ginard i Ferón, David

Palma : Documenta Balear, 2012
ISBN 9788415432289

Aquest volum aplega un conjunt d'entrevistes amb activistes polítics i socials que varen viure el procés històric comprès entre la proclamació de la Segona República i els primers anys de la dictadura franquista. Les converses foren enregistrades entre 1989 i 1992, i surten ara a la llum per primera vegada, transcrites i organitzades en camps temàtics i cronològics. Al llarg de les planes del llibre hi apareixen múltiples informacions inèdites, entorn de qüestions com ara l'articulació de les diferents cultures militants del moviment obrer balear, les condicions de vida dels treballadors, la violència política durant la Segona República, les actuacions davant el cop d'Estat de 1936, la vida quotidiana a les presons i camps de concentració, i la resistència antifranquista de postguerra. Amb tot plegat, l'experiència vivencial d'aquests testimonis directes ens aporta una mirada singular d'un dels períodes més convulsos de la nostra història contemporània.

Cambio político y movimiento obrero bajo el franquismo : Lucha de clases, dictadura y democracia (1939 - 1977)
Domènech Sampere, Xavier

Barcelona : Icaria, 2012
ISBN 9788498883954

En aquest llibre s'aborda des de un punt de vista multifocal la història del moviment obrer sota el franquisme i la transició. Les identitats forjades en el seu si, i el paper que van jugar en la seva eclosió com a subjecte social, la naturalesa de la conflictivitat sota la dictadura, la relació entre canvi econòmic i l'emergència d'una nova morfologia de la conflictivitat i el paper essencial que va desenvolupar el moviment obrer en el procés de canvi polític, són les seves temàtiques. El llibre tracta, en aquest sentit, no tan sols d'historiar un subjecte social, sinó també d'interpretar globalment les seves causes, raons i rols. El tramat de fons són les circumstàncies extraordinàries que van viure els homes i les dones que, pertanyent a la classe treballadora, van sofrir una de les dictadures més longeves del segle XX europeu. Homes i dones que van mantenir i construir identitats des de les quals poder resistir, formes de lluita des de les quals poder transformar la vida de la majoria i un model de conflictivitat que va estar en la base del principal desafiament que va sofrir la dictadura fins fer-la inviable. Un procés on guanyaren i també perderen, un procés que, més enllà de la lectura política, econòmica i social, va estar travessat per la lluita de classes que impregnà tot el seu desenvolupament.

Demandas obreras y tribunales franquistas : catálogo del Fondo de María Luisa Suárez, abogada laboralista de la oposición, 1963 - 1982


Madrid : Fundación 1§ de Mayo, 1991
ISBN 8487527027

Demandas obreras y tribunales franquistas és el títol que rebé l'edició del catàleg del fons documental de María Luisa Suárez, advocada laboralista opositora que estigué activa durant el tardofranquisme i els primers anys de la Democràcia espanyola. Editat pel Centro de Información Documental sota la cura de Miguel Fernández, Inmaculada Jiménez i José Antonio de Mingo, l'obra repassa, al llarg de 605 pàgines, els escrits que deixen constància de les reivindicacions obreres i de l'esforç realitzat per l'oposició de l'interior -organitzada originàriament a partir de les organitzacions sindicals franquistes- per a subvertir des de dins les institucions i aconseguir beneficis laborals i nous espais de llibertat. En particular, el rol dels advocats laboralistes fou fonamental en aquesta tasca, fins al punt que es convertiren en el punt de mira de l'extrema dreta durant els convulsos anys de transició i instauració de la democràcia.