Treball, treballadors i sindicalisme en l'administració pública a Catalunya
Ysàs i Solanes, Pere

Barcelona : CCOO : Columna, 1998
ISBN 8483005964

En el discurs historiogràfic i també en el discurs sindical els treballadors públics han estat caracteritzats per la seva manca de dinamisme reivindicatiu i la baixa conflictivitat dels seus moviments laborals. Sovint això ha estat argumentat apel·lant a les dependències i submissions dels empleats públics respecte de les conjuntures polítiques que han travessat les Administracions públiques a cada moment des del passat segle XIX. Ara bé, la confirmació que les coses hagin anat de tal forma no contradiu la constatació que tant el discurs historiogràfic -acadèmic o extraacadèmic- com el mateix discurs sindical han mostrat febleses i insuficiències per aconseguir integrar aquest sector de treballadors dins el marc interpretatiu de la història del moviment obrer, amb les seves particularitats i els aspectes que hagin pogut compartir amb el conjunt assalariat. Es podria fins i tot pensar que aquesta situació hagi pogut ser el producte d'una certa obsessió per part d'alguns historiadors pel món de les "granotes blaves", del qual habitualment s'ha ressaltat -de vegades amb més motius que d'altres- el seu caràcter combatiu i d'avantguarda. El cert és que han existit diferències visuals, i més que visuals, entre la classe obrera industrial i el món dels administratius, dels treballadors de serveis i dels funcionaris, situats en l'univers dels "colls blancs". Aquesta ha estat una realitat que, des dels moviments sindicals, no es va saber o no es va voler abordar en el seu moment, i que els faria tenir una responsabilitat en la tardana voluntat d'organitzar i impulsar l'activitat sindical entre un sector de treballadors (cada vegada més ampli) que, a priori, es considerava poc dinàmic. El cert és que en les històries del moviment obrer, el sector dels empleats públics és una parcel·la desatesa, marginal entre els protagonistes institucionals o individuals dels esdeveniments històrics més rellevants del moviment sindical català en particular i espanyol en general. Això, avui, pot ser que es manifesti de forma més evident, quan en el darrer mig segle la contractació a l'Administració pública ha crescut de forma extraordinària esperonada pel desenvolupament de l'Estat del Benestar. A partir de l'impuls donat per la Fundació Cipriano García -Arxiu Històric de la CONC, en col·laboració amb la Federació Social d'Administració Pública de CCOO de Catalunya-, un grup d'historiadors i científics socials han contribuït a pal·liar aquest gran desconeixement. I, tal vegada, s'hagi pogut donat un estímul en cercar l'espai on puguin encaixar, amb veu pròpia, la història i les experiències viscudes per aquest segment del conjunt assalariat que constitueixen els treballadors de l'Administració pública.

El Movimiento de las comisiones obreras : el desafío obrero a la dictadura
Tébar Hurtado, Javier

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 107-122
ISBN 9788437090146

Els orígens de la seva aparició en diferents indrets, la projecció del seu abast més enllà de l'àmbit local, així com el caràcter flexible de la forma de protesta impulsada pel moviment de les Comissions Obreres, constituïren una novetat en el desafiament polític al règim franquista. Que això fos així depengué tant del tipus de reivindicacions que defensaren, a partir de la combinació de peticions laborals concretes i explícites demandes polítiques, com de les pròpies característiques del repertori de l'acció col·lectiva que adoptarien ben aviat, actuant tant en l'àmbit legal com en el terreny de la il·legalitat franquista. La persecució de les activitats identificades com un moviment social com el de les Comissions, sorgides i consolidades des de principis dels anys seixanta en diferents regions espanyoles, va acabar constituint per a les autoritats de la Dictadura un dels seus principals objectius per mantenir allò que conceptuaven com a "ordre públic". No en va, al llarg d'aquella etapa del seu recorregut històric, les Comissions Obreres van tenir un destacat protagonisme en l'ampliació i l'enfortiment de la resistència opositora a què va haver d'enfrontar-se la Dictadura durant els últims lustres de la seva existència.

L'Últim esclat : Esquerra revolucionària, moviment obrer i canvi polític a Catalunya (1975 - 1979)
Sans Molas, Joel

Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012

El present treball analitza les organitzacions de l'esquerra revolucionària en el context de la transició a Catalunya, entre la mort del dictador el 1975 i les primeres eleccions municipals de 1979. Emmarcat com un fenomen europeu, l'autor tracta la gènesi, consolidació i relació amb el moviment obrer d'organitzacions com ara el PCE(i) (més endavant PTE), l'MCE, la LCR o la OICE. En un segon apartat, analitza la praxi d'aquestes organitzacions en la conjuntura política d'ofensiva per part de l'oposició antifranquista que tingué lloc entre finals de 1975 i 1976, abastant així el seu paper en esdeveniments cabdals com ara la vaga del Baix Llobregat o la de Sabadell. Seguidament, també inscriu l'acció d'aquests grups en la nova conjuntura oberta el 1977, en què els sectors reformistes del règim semblen prendre la iniciativa en el procés de canvi polític. Finalment, analitza la posició d'aquesta constel·lació d'opcions polítiques enfront del nou marc democràtic i l'era dels pactes socials, que comportà la seva crisi.

Amistades peligrosas : la izquierda y los nacionalismos catalanes y vascos (1975 - 2008)
Quiroga Fernández de Soto, Alejandro

Historia y Política. (Madrid. Núm 20 (2008) p. 97-127)

L'article analitza la relació de l'esquerra d'àmbit estatal amb els nacionalismes perifèrics des de la mort de Franco fins el final de la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. Es sosté aquí que, juntament a interessos electorals, la clau per entendre la relació entre l'esquerra i els nacionalismes català i basc es troba en la fragmentada i canviant idea que els partits d'esquerra tenen de la nació espanyola i de l'arquitectura de l'Estat. El reconeixement del PSOE i del PCE del dret d'autodeterminació dels pobles d'Espanya durant els últims anys del franquisme va donar pas posteriorment a tota una gamma de postures, que van des del federalisme asimètric fins a la defensa de l'actual sistema autonòmic recollida en la Constitució de 1978. En aquest article s'analitza com aquestes diferents tendències competeixen entre si, a la vegada que s'interrelacionen amb els nacionalismes perifèrics a l'hora de crear pactes i aliançes. A les conclusions s'assenyala la importància d'una mitologia nacionalista i d'una memòria històrica compartida en el cas de Catalunya i el País Basc i dels problemes que ha suposat per a l'esquerra la seva incapacitat a l'hora de renovar els símbols, els rituals i la memòria del nacionalisme espanyol progressista.

Vint-i-cinc anys de la Unió de Pagesos (1974 - 1999)
Peix i Massip, Andreu

Lleida : Pagès, 1999.
ISBN 8479356227

La Unió de Pagesos fou el resultat organitzatiu d'un llarg camí recorregut pel nou moviment pagès català durant el franquisme tardà. En el seu si hi actuaren organitzacions polítiques ben diferents: comunistes, socialistes, democratacristians, socialdemòcrates o nacionalistes. En aquest llibre, un dels seus fundadors, realitza una crònica sobre els avatars viscuts pel sindicat pagès des de 1974 fins 1999: la seva fundació, les primeres manifestacions, les vagues agràries dels anys setanta i vuitanta -les conegudes com Tractorades-, tot resseguint els avenços i retrocessos en la liquidació de les estructures heretades del règim franquista al camp, que encara van sobreviure més d'una dècada després del final de la dictadura en el nou règim autonòmic.

La Revolución y el deseo : memorias
Núñez, Miguel

Barcelona : Península, 2002
ISBN 9788483075319

La present obra ens presenta les memòries de Miguel Núñez (Madrid, 1920- Barcelona 2008). Hi trobem el relat de vida que s'inicia quan fou combatent en la Guerra Civil i s'afilià al Partit Comunista. Empresonat a la fi del conflicte, complí condemna a les presons d'Atocha, Yeserías, Ocaña i Aranjuez - on va conèixer Miguel Hernández. Un cop en llibertat, es traslladà a Barcelona, on treballà per a l'editor Josep Janés alhora que era responsable polític de l'agrupació guerrillera de Catalunya. Així mateix, fou un dels artífexs de la reorganització del PSUC a Barcelona. Tot i la repressió, que va patir personalment, no deixà la seua activitat militant, que, en els anys de la transició, li va valer un ampli reconeixement en el camp de l'antifranquisme. Finalment, fou diputat del PSUC per Barcelona i, més endavant, es va dedicar a qüestions de cooperació internacional amb Amèrica Llatina.

El Moviment feminista durant la transició
Nash, Mary

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 355-365
ISBN 9788437062938

Als Països Catalans el Feminisme com a moviment plural té unes característiques diferents del moviment de molts països europeus ja que constitueix un moviment de signe polític inserit de ple en el moviment d'oposició a la dictadura franquista. A diferència d'altres països, la transició d'una dictadura a la Democràcia marcà lògicament una forta orientació política inicial del moviment, que es desenvolupà en el marc de les dinàmiques socials d'oposició a la dictadura franquista i de conquesta de la Ciutadania i de la Democràcia. El Feminisme català representà una clara resposta democràtica a la Repressió política franquista, però també dirigida de forma específica contra les dones.

Mis manos, mi capital : els treballadors de la construcció, les CCOO i l'organització de la protesta a la Gran Barcelona (1964 - 1978)
Mota Muñoz, José Fernando

Alzira : Germania, 2010
ISBN 9788492587322

La construcció fou un sector travessat tant per la recepció dels corrents migratoris que desfermà l'èxode rural a Espanya com pels efectes del boom immobiliari i especulatiu que es produí durant els anys del "desarrollismo" franquista, a la dècada dels seixanta. L'autor proposa un recorregut temporal des de llavors fins als anys centrals de la transició política a la Democràcia en el nostre país, anys durant els quals de forma paral·lela es produí la construcció de CCOO com sindicat. Són moltes les pistes i els suggeriments que es formulen en el text, un treball on el detall i minuciositat sobre els esdeveniments està sempre acompanyat de la voluntat expressa de l'autor de recuperar la presència de les persones -al llarg del seu relat n'apareixen més d'un centenar- per tal d'analitzar la dinàmica entre els uns i les altres.

"Cuellos blancos" : de empleados a trabajadores : el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona (1955 - 1980)
Mota Muñoz, José Fernando

Alzira ; Barcelona : Germania : Fundació Cipriano García CCOO de Catalunya, 2013
ISBN 9788416044

El "treballador bancari" ha estat considerat tradicionalment com un tipus d'empleat "privilegiat" si el comparem amb l'obrer industrial. L'afirmació inicial formaria part dels estereotips construïts i difosos històricament sobre els treballadors de "coll blanc". Segons aquesta visió, el "bancari" seria un empleat ben remunerat, amb certa formació acadèmica, identificat com a "classe mitjana", "immobilista" i, per tant, suposadament conformista, poc polititzat i, per això mateix, aliè a l'activitat sindical. Tanmateix, durant els darrers anys del Franquisme i la transició a la Democràcia al nostre país, es posà de manifest una més que notable activitat política-sindical dirigida per un grup capaç de mobilitzar i inspirar confiança a centenars de bancaris. Dones i homes que s'anaren despertant de la letargia imposada per la dictadura i que se sumaren a les mobilitzacions desenvolpades entre els anys 1974 i 1976. El xoc d'aquestes dues imatges descrites és en bona mesura l'objecte d'aquest estudi.

La Cuestión catalana : Cataluña en la transición española
Molinero Ruiz, Carme

Barcelona : Editorial Crítica, 2014
ISBN 9788498927283

Per entendre la naturalesa de la "qüestió catalana" és necessari conèixer el rerefons històric immediat que Carme Molinero i Pere Ysàs ens revelen en aquest llibre. Un rerefons que arrenca a mitjan anys seixanta, quan els informes reservats assenyalaven que "la sociedad catalana se está organizando a todos los niveles", cosa que va conduir a la creació d'una oposició unificada i a una mobilització social que va suscitar que, com diria Sánchez Terán, "la batalla de la transició" es produís al carrer. Fins que la victòria de les esquerres catalanes en les eleccions de 1977 va fer que el govern d'Adolfo Suárez prengués mesures i iniciés la llarga etapa de negociacions que es va obrir amb la operació Tarradellas i que va concloure amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de 1979. Molinero i Ysàs ens ofereixen una documentada investigació sobre el rerefons d'aquesta història, amb especial atenció als debats i contrastos que es van produir durant les discussions dels projectes de la Constitució i de l'Estatut.

De pagesos a ciutadans : Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agrari a Catalunya
Mayayo i Artal, Andreu

Barcelona : Afers, 1995
ISBN 9788486574253

Contra la imatge urbana d'un Món rural marcat per l'individualisme i el conformisme paralitzador, aquest llibre posa en relleu el dinamisme del societarisme pagès -cooperatives i Sindicats- en un ampli arc cronològic que va des dels seus orígens fins a l'actualitat. El trencament de la cultura tradicional, amb les transformacions socials de finals del segle XIX, no va suposar una destrucció de la solidaritat de la comunitat rural. Tot el contrari, l'aparició d'aquestes noves institucions associatives, de caràcter democràtic, constituïa la major aportació de la cultura popular al desenvolupament de la societat política contemporània. Un llarg camí que s'iniciava en un context marcat per la reestructuració econòmica -impacte del mercat, pressió dels terratinents urbans, plaga de la fil·loxera- i un forta Conflictivitat social que enfrontava els pagesos independents i els arrendataris amb uns propietaris que intentaven descarregar sobre els treballadors el cost de la crisi agrària. Ben aviat, les associacions autònomes del món pagès van haver de competir amb el sindicat paternalista i conservador promogut pels propietaris i l'Església, al mateix temps que rebien la influència dels Sindicats revolucionaris. Des d'aleshores i fins l'època de la integració europea, aquest estudi permet seguir la lluita secular dels pagesos catalans per "viure de la terra" amb dignitat.

La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia


Barcelona : Península, 2006
ISBN 9788483077481

Recopilació de les ponències del congrés "La transició de la dictadura franquista a la Democràcia", organitzat pel Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) a Barcelona entre els dies 20 i 22 d'octubre del 2005. L'obra pretenia revisitar aquell procés des de distintes perspectives tot incorporant els darrers avenços en la investigació. Hi trobem les aportacions de Rafael Chirbes sobre la memòria associada al procés; Santos Julià hi analitza el procés de canvi polític, assenyalant el seu caràcter obert i contingent; José-Carlos Mainer tracta allò que s'ha anomenat "cultura de la transició"; José M. Marín, en canvi, se centra en els condicionants socio-econòmics del procés i a l'acció dels Sindicats en aquest context; Pere Ysàs analitza el procés d'erosió que comportà la impossibilitat de la continuïtat del règim i en què l'oposició va tenir un paper cabdal; Joaquim Molas s'aproxima a la cultura catalana durant el procés de canvi polític; Manuel Pérez Ledesma reflexiona sobre el paper dels moviments socials; Javier Ugarte, en canvi, se centra en les continuïtats i ruptures amb el règim anterior i Carme Molinero realitza una reflexió general sobre el procés de Transició des d'una perspectiva històrica.

El PSUC a les terres de Lleida, 1936 - 1986
Jarne, Antonieta

Lleida : Pagès, 2014
ISBN 9788499755069

Força política capdavantera durant la guerra civil, en els anys del franquisme el PSUC va ser el partit polític de major implantació social a Lleida. Anotnieta Jarne i Pau Juvillà ressegueixen en aquesta monografia la història del partit dels comunistes catalans, des de la seva fundació el juliol de 1936, fins a la creació d'Izquierda Unida el 1986. L'objectiu explícit d'aquest llibre ha estat fer la història social d'una part important de catalans i catalanes del segle XX a través de la trajectòria del PSUC, ja que la cultura política que aglutinà anà molt més enllà del socialisme i el comunisme en sentit estricte.

El Moviment obrer a Catalunya en la transició : 1975 - 1982
Ibarz Gelbert, Jordi

En: La transició democràtica als Països Catalans : història i memòria / Pelai Pagès (dir.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2005. p. 281-293
ISBN 8437062934

Aquest capítol tracta sobre alguns dels canvis més importants ocorreguts a Catalunya en paral·lel amb el procés de transició democràtica, i també dels canvis produïts en el moviment obrer i en la dinàmica sindical. En pocs anys es passà d'una situació de gran agitació a una altra de pau social, s'evolucionà d'un sindicalisme de confrontació a un de representació. En aquest treball es tracta de resseguir tot aquest procés i alhora es pretenen assenyalar les especificitats del context català i també quines interpretacions de tot això s'han donat en la història de la transició.

Els Anònims de la transició : història oral del moviment obrer a Lleida i a Balaguer (1960 - 1979)
Gallego, Gregori

Lleida : Pagès, 1996
ISBN 8479353260

Els anònims de la transició recull un conjunt de converses de l'autor amb alguns dels principals protagonistes de l'arrelament del moviment obrer a les comarques de Lleida durant els darrers anys de la dictadura franquista. Aquestes converses permeten a l'autor -tan protagonista com els entrevistats, en els fets que es narren- de construir la memòria històrica d'un període en què el PSUC i CCOO constituïen el pal de paller del moviment polític i sindical de resistència que, en la seva justa mesura, accelerà la desintegració de l'aparell franquista a les comarques de Lleida.

Lluitadors quotidians : L'antifranquisme, el canvi polític i la construcció de la democràcia al Montsià (1972 - 1979)
Ferrer González, Cristian

Lleida : Universitat de Lleida, 2014
ISBN 9788484096412

L'obra aborda la crisi del franquisme i tot el període de la Transició des de l'òptica i les estratègies de lluita de les classes populars del Montsià, una comarca de la Catalunya rural on, sota una calma només aparent, l'antifranquisme va saber desenvolupar estratègies resistents i opositores capaces de llençar un seriós desafiament als representants del règim en l'àmbit local. El llibre atén d'una manera destacada les lluites laborals i polítiques de la pagesia en el Sindicat Vertical, l'activisme cívic i lúdic creador d'una cultura contrahegemònica que potenciaria l'acció unitària de l'antifranquisme mitjançant la creació d'"espais segurs" allunyats dels escenaris principals de la lluita de classes. Després de l'obertura del procés constituent el leitmotiv de l'antifranquisme seria la gestió i domini de les corporacions locals, objectiu no culminat fins a l'abril de 1979, moment que tanca l'estudi. Per últim, es reflexiona sobre les xarxes de corrupteles que haurien sobreviscut al canvi polític i sobre les quals creixerien els nous partits governants.

Comunismo y nacionalismo en la Transición (PCE y partidos comunistas de nacionalidad)
Elorza Domínguez, Antonio

En: Los partidos en la Transición : Las organizaciones políticas en la construcción de la democracia española / Rafael Quirosa-Cheyrouze Muñoz (coord.). Madrid : Biblioteca Nueva, 2013. p. 235-247
ISBN 9788499406299

Segons l'autor, els "partits comunistes de nacionalitat" van ser l'indicador més sensible de les tensions internes del moviment comunista espanyol i el detonant de la seva entrada en crisi irreversible, primer a Catalunya i després a Euskadi. Expressaven alhora la incompatibilitat per mantenir en un mateix marc organitzatiu corrents tan distants entre si en els àmbits generacional, sociològic i doctrinal. L'autor considera que, si a això s'afegeix la incidència de variables externes com la crisi econòmica, la constant pressió del PCUS i la suposada contradicció interna d'uns partits amb vocació de ser nacionals i de classe però que en realitat no ho aconseguiren, encara és més comprensible el desenllaç.

Quan el carrer va deixar de ser seu : moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966 - 1976)
Domènech Sampere, Xavier

Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002
ISBN 9788484153948

El llibre s'inscriu en els corrents historiogràfics que han procurat retornar el protagonisme del que es coneix com a transició espanyola als seus principals impulsors: les persones, els moviments socials i els teixits civils que a partir dels anys seixanta inauguraren unes renovades pràctiques democràtiques, i aconseguiren obrir nous espais de llibertat sota el franquisme i portar-nos finalment la Democràcia. Intenta anar més enllà de les històries corrents sobre aquest període, tot ampliant l'àmbit cronològic del canvi polític, centrat gairebé sempre en la segona meitat dels setanta, i introduint els subjectes socials "oblidats" en el procés. En aquest llibre no es parla solament dels grans grups dirigents polítics, sinó que se centra en els milers de persones anònimes que en el seu dia a dia lluitaren per aconseguir petits grans canvis, sense els quals difícilment entendríem com arribà la Democràcia al nostre país. Així, és un llibre que pretén incorporar a les perspectives tradicionals del canvi polític una perspectiva des de sota i des de Catalunya. L'estudi de cas, el de la ciutat de Sabadell, permet passar de l'anàlisi microhistòrica, un àmbit privilegiat per a observar aquests petits grans canvis, al context general català i espanyol i introduir noves claus explicatives que ens permeten entendre el procés històric d'una manera integral.

Comissions Obreres de Catalunya, 1964 - 1989 : una aportació a la història del moviment obrer


Barcelona : Empúries : Centre d'Estudis i Recerca Sindicals de la CONC, 1989
ISBN 8475962157

La constitució de Comissions Obreres va ser la culminació d'un procés llarg i difícil de reconstitució del moviment sindical sota la dictadura franquista. Des d'aleshores, el pes de CCOO dins la societat catalana ha anat afermant-se, primer en un escenari de resistència, i més tard amb llibertat a partir de la instauració de la Democràcia, fins a esdevenir la primera força sindical del país. En aquest llibre, un grup d'historiadors estudia la història del sindicat a nivell nacional, però també des d'una aproximació als nuclis locals i comarcals.

El Socialismo catalán y su particular presencia ante el TOP
Ballester, David

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977) / Javier Tébar (Ed.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012. p. 169-178

Durant la major dels anys d'actuació del TOP, el dividit socialisme català del moment tenia una presència marginal o bé testimonial en el teixit social del país. Comptava amb una escassa militància i, enfrontades les diverses opcions que el representaven, no seria en cap moment un objectiu fonamental per a l'aparell repressiu del règim. Al respecte, l'autor considera que s'ha de tenir en compte que a finals de 1958 s'havia produït l'última gran "caiguda" del socialisme espanyol durant el franquisme, que també va afectar la militància catalana. Un fet que acabaria tenint conseqüències a mig termini, decisives en l'avenir de les organitzacions socialistes de Catalunya. Durant el període comprès entre 1963 i 1977, l'evolució del socialisme català va estar marcada per tres aspectes fonamentals. En primer lloc, l'emanat de l'esmentada "caiguda" de 1958, que acabaria sent fonamental en la ruptura pronunciada en les files de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) el 1962, en la qual fins aquell moment havien conviscut les sigles que en l'àmbit polític es disputaven la supremacia en terres catalanes: les del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i la Federació Socialista de Catalunya (FSC). En segon lloc, la crisi Reventós-Pallach de 1966, que va significar el trencament del Moviment. I, en tercer lloc, la clarificació a nivell de sigles que es va produir a les acaballes del franquisme i durant els últims mesos d'actuació del TOP.