El Socialismo catalán y su particular presencia ante el TOPBallester, David En:
"Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977) / Javier Tébar (Ed.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012. p. 169-178
Durant la major dels anys d'actuació del TOP, el dividit socialisme català del moment tenia una presència marginal o bé testimonial en el teixit social del país. Comptava amb una escassa militància i, enfrontades les diverses opcions que el representaven, no seria en cap moment un objectiu fonamental per a l'aparell repressiu del règim. Al respecte, l'autor considera que s'ha de tenir en compte que a finals de 1958 s'havia produït l'última gran "caiguda" del socialisme espanyol durant el franquisme, que també va afectar la militància catalana. Un fet que acabaria tenint conseqüències a mig termini, decisives en l'avenir de les organitzacions socialistes de Catalunya. Durant el període comprès entre 1963 i 1977, l'evolució del socialisme català va estar marcada per tres aspectes fonamentals. En primer lloc, l'emanat de l'esmentada "caiguda" de 1958, que acabaria sent fonamental en la ruptura pronunciada en les files de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) el 1962, en la qual fins aquell moment havien conviscut les sigles que en l'àmbit polític es disputaven la supremacia en terres catalanes: les del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i la Federació Socialista de Catalunya (FSC). En segon lloc, la crisi Reventós-Pallach de 1966, que va significar el trencament del Moviment. I, en tercer lloc, la clarificació a nivell de sigles que es va produir a les acaballes del franquisme i durant els últims mesos d'actuació del TOP.