El Moviment obrer durant la transició democràtica al País Valencià
Santacreu Soler, Josep Maria

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 295-314
ISBN 9788437086804

Aquest capítol de llibre exposa i defensa tres tesis sobre el moviment obrer al País Valencià durant la transició. La primera, que el sindicalisme no va tenir exclusivament una línia d'acció centrada en les reivindicacions obreres durant la transició democràtica al País Valencià, sinó que també va assumir responsabilitats polítiques i socials. La segona, que les responsabilitats polítiques, laborals i socials assumides pels sindicats, la repressió que van patir els dirigents i militants dels Sindicats i la dinàmica negociadora oberta per la legalitat del règim van facilitar que s'hi desenvolupessin polítics destacats de l'esquerra, sobretot advocats laboralistes. Molts d'ells van aconseguir ser dirigents de partits polítics d'esquerres i diputats. I la tercera, que els Sindicats d'esquerra no van plantejar un projecte d'organització social alternativa al capitalisme liberal durant la transició com ho havien fet els sindicats d'abans de l'arribada de la dictadura de Franco el 1939 al País Valencià.

El Proyecto radical : auge y declive de la izquierda revolucionaria en España (1964 - 1992)
Roca, José Manuel

Madrid: Los Libros de la Catarata, 1994
ISBN 8487567630

En aquest llibre s'hi analitzen, des de diverses perspectives, la gènesi, evolució i declivi de les organitzacions que van enfrontar-se al règim franquista defensant diversos programes revolucionaris. En l'estudi s'hi aborden gairebé totes les organitzacions de l'esquerra radical, així com la relació que aquestes establiren amb el sindicalisme i el moviment estudiantil. Aquesta és, no obstant, una primera aproximació a un assumpte complex. El lector hi podrà trobar, a més d'una visió històrica, algunes reflexions sobre els canvis succeïts en la realitat social i en l'univers de les representacions simbòliques i polítiques, així com la repressió a la que van ser objecte el projecte radical per a transformar la societat.

Demasiado tarde (el anarcosindicalismo en la transición española)
Rivera Blanco, Antonio

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 19 (1999) p. 329-354)

Hi ha un buit historiogràfic sobre l'Anarquisme durant la Transició espanyola. Aquest article pretén contribuir a superar aquesta situació i examina, en conseqüència, l'estat del món anarquista -tan important per al moviment obrer de l'Espanya de la Restauració i de la II República- durant els anys finals del règim i les primeres legislatures democràtiques. Així, hom fa atenció a la incapacitat de la CNT per a adaptar-se a la nova realitat espanyola, i s'estudia l'herència de l'Exili i les diferències ideològiques que, en darrera instància, forçaren l'organització a fer una tria complexa i difícil entre tres opcions: 1) el manteniment dels principis a costa de la marginalitat, 2) un canvi de rumb que potser hauria permès fer un sindicat efectiu però al preu de renunciar als principis i 3) la disgregació definitiva de l'anarcosindicalisme espanyol.

Anarquistas : un siglo de movimiento libertario en España
Marín, Dolors

Barcelona : Ariel, 2010
ISBN 9788434469341

La història de l'Anarquisme espanyol va molt més enllà que la de la seva potent central sindical Confederació Nacional del Treball (CNT) i de noms punters com "Tierra y Libertad", "Solidaridad Obrera", o de l'estereotip format entorn de les fotografies de milicians en la Guerra Civil. A més del transcórrer polític de l'Anarquisme en aquests cent anys, incloent un ampli apartat sobre l'Anarquisme durant la transició espanyola, Anarquistas reflecteix la historia de una sociabilitat i un projecte d'associacionisme obrer sigular. És la història de les seves lluites, de les pràctiques quotidianes de "vida en anarquia", de les escoles racionalistes i les noves formes d'entendre la sexualitat lliure de traves. També de l'excursionisme, el naturisme, l'esperantisme, o el moviment cooperatiu i la formació de tot un ric imaginari simbòlic i cultural amb les seves cançons i mites. És també la història dels anarquistes anònims, que formen la base de l'ampli moviment anarcosindicalista espanyol, i que semblen condemnats a l'oblit. Una cruel paradoxa, ja que en la recent historiografia europea han aparegut investigacions on aquesta història silenciosa no sols és valorada, sinó que constitueix la clau per a la interpretació de fets primordials de la història general.

El Moviment obrer a Catalunya en la transició : 1975 - 1982
Ibarz Gelbert, Jordi

En: La transició democràtica als Països Catalans : història i memòria / Pelai Pagès (dir.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2005. p. 281-293
ISBN 8437062934

Aquest capítol tracta sobre alguns dels canvis més importants ocorreguts a Catalunya en paral·lel amb el procés de transició democràtica, i també dels canvis produïts en el moviment obrer i en la dinàmica sindical. En pocs anys es passà d'una situació de gran agitació a una altra de pau social, s'evolucionà d'un sindicalisme de confrontació a un de representació. En aquest treball es tracta de resseguir tot aquest procés i alhora es pretenen assenyalar les especificitats del context català i també quines interpretacions de tot això s'han donat en la història de la transició.

El Movimiento obrero en Vizcaya, 1967 - 1977 : ideología, organización y conflictividad
Ibarra Güell, Pedro

Bilbao : Universidad del País Vasco, 1987
ISBN 8475850820

En aquesta obra l'autor realitza un ampli repàs de la trajectòria del moviment obrer a Biscaia entre 1967, any en el qual es declara l'estat d'excepció, i 1977, quan la conflictivitat assoleix unes quotes inusitades. El llibre es troba dividit en deu capítols. El primer realitza una aproximació al marc històric i als antecedents immediats del "nou" moviment obrer a la primera meitat dels anys seixanta. Un segon abasta el període entre 1967 i 1969, moment de crisi i recomposició del moviment obrer a la província. El tercer aprofundeix en la relació entre nacionalisme i moviment obrer, amb el rerefons dels processos de Burgos de desembre de 1970. El quart analitza la representativitat del moviment obrer a través de les eleccions sindicals de 1971. El cinquè, en canvi, abasta el trienni 1971-1973. Realitza un succint repàs a les organitzacions obreres i els conflictes en allò que l'autor anomena una fase de transició. El sisè analitza el moviment obrer l'any 1974, any en el què recupera el seu protagonisme. El setè es troba consagrat a la conflictivitat el mateix any. El vuitè analitza les eleccions sindicals, així com la conflictivitat laboral, l'any 1975. El novè analitza la conjuntura crítica entre gener de 1976 i maig de 1977, tot incidint en les estratègies de les distintes organitzacions. Finalment, el darrer capítol abasta la mateix conjuntura, tanmateix des de la perspectiva i analitzant les tendències de "l'altre" moviment obrer, és a dir, l'organització assembleària directa dels treballadors i el seu declivi.

Cenetistas, anarquistas y libertarios varios, 1963 - 1977
Hernández Holgado, Fernando

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977) / Javier Tébar (ed.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 159-168
ISBN 9788437090146

En el període d'activitat del Tribunal de Orden Público (1963-1977), l'activitat anarquista i anarcosindicalista presentà una gran multiplicitat de formes i estratègies, algunes d'elles radicalment enfrontades entre si. En aquest context s'explica l'escissió entre la CNT-AIT de l'Exili i els grups cenetistes de l'interior, circumstància que va marcar bona part d'aquest període i determinà un progressiu i constant declivi fins a la mort del dictador. El capítol planteja una mirada que vol abastar aquesta multiplicitat.

Working-Class Organization and the Return to Democracy in Spain
Fishman, Robert

Ithaca ; London : Cornell University Press, 1990
ISBN 080142061X

En aquesta obra l'autor aborda una de les qüestions fonamentals sobre la transició a la democràcia: les actituds polítiques de la classe obrera espanyola, la seua suposada moderació o radicalitat. Tanmateix, Fishman no comparteix el focus habitual centrat en els indicadors que abasten el gruix de treballadors i treballadores, sinó que eleva parcialment el llistó als líders sindicals de tallers i fàbriques. A través d'una sèrie d'entrevistes a dirigents de Madrid i Barcelona, l'autor ens ofereix una aproximació a les actituds polítiques d'aquest estrat fonamental de la classe per tal de copsar les relacions entre treballadors i les estratègies sindicals i polítiques. Amb aquest exercici aconseguirà, a més a més, remarcar el caràcter relativament autònom i no de simple corretja de transmissió d'aquest col·lectiu específic de treballadors i dirigents del moviment obrer.