El Movimiento obrero en Vizcaya, 1967 - 1977 : ideología, organización y conflictividad
Ibarra Güell, Pedro

Bilbao : Universidad del País Vasco, 1987
ISBN 8475850820

En aquesta obra l'autor realitza un ampli repàs de la trajectòria del moviment obrer a Biscaia entre 1967, any en el qual es declara l'estat d'excepció, i 1977, quan la conflictivitat assoleix unes quotes inusitades. El llibre es troba dividit en deu capítols. El primer realitza una aproximació al marc històric i als antecedents immediats del "nou" moviment obrer a la primera meitat dels anys seixanta. Un segon abasta el període entre 1967 i 1969, moment de crisi i recomposició del moviment obrer a la província. El tercer aprofundeix en la relació entre nacionalisme i moviment obrer, amb el rerefons dels processos de Burgos de desembre de 1970. El quart analitza la representativitat del moviment obrer a través de les eleccions sindicals de 1971. El cinquè, en canvi, abasta el trienni 1971-1973. Realitza un succint repàs a les organitzacions obreres i els conflictes en allò que l'autor anomena una fase de transició. El sisè analitza el moviment obrer l'any 1974, any en el què recupera el seu protagonisme. El setè es troba consagrat a la conflictivitat el mateix any. El vuitè analitza les eleccions sindicals, així com la conflictivitat laboral, l'any 1975. El novè analitza la conjuntura crítica entre gener de 1976 i maig de 1977, tot incidint en les estratègies de les distintes organitzacions. Finalment, el darrer capítol abasta la mateix conjuntura, tanmateix des de la perspectiva i analitzant les tendències de "l'altre" moviment obrer, és a dir, l'organització assembleària directa dels treballadors i el seu declivi.

El Nacionalismo vasco radical ante la transición española
Fernández Soldevilla , Gaizka

Historia del Presente. (Bilbao. Núm 35 (2007) p. 817-844)

L'objecte d'estudi d'aquest article és l'evolució del nacionalisme basc radical durant el final de la dictadura franquista i la fase inicial de la Transició. És a dir, des de l'any 1974 fins a les primeres eleccions generals del juny de 1977. Es pretenen explicar els motius que portaren a la divisió d'ETA en dues faccions el 1974 i les conseqüències que això comportà. També donar una visió general dels principals partits i organitzacions abertzales a l'esquerra del PNB, els seus orígens i ideologia. Es tracta d'exposar les diferents estratègies que aquests grups van adoptar davant del repte del canvi polític a Espanya i les iniciatives que uns i altres van intentar dur a terme. En aquest sentit, es pretén explicar la importància que les eleccions de 1977 van tenir per a les forces nacionalistes, quin va ser el seu punt de vista sobre la convocatòria i sobre les diferents alternatives que es van presentar. S'aprofundeix especialment en el cas de les dues organitzacions més importants en aquell moment: EIA i ETAm. Finalment, s'intenta aclarir com la decisió de participar o no, i els resultats electorals de cada força, provocaren que el nacionalisme basc patís un procés de crisi i divisió, com es va desenvolupar tal procés, i quina importància va tenir en la creació de dos projectes polítics oposats i irreconciliables, com serien Herri Batasuna (HB) i Euskadiko Ezkerra (EE).

A Lomos de un tigre : ETA, la "izquierda abertzale" y el proceso de democratización
Fernández Soldevilla , Gaizka

Historia del Presente. (Madrid, Núm 19 (2012) p. 23-38)

El 1974 ETA es va dividir en dues organitzacions rivals. ETA(m) va pretendre inhibir-se de la política i centrar-se en el Terrorisme. ETA(pm) va optar per formar un nou partit polític, EIA. Les eleccions de 1977 va ser una repte per al nacionalisme radical basc, que va adoptar estratègies divergents. ANV, ESB, ESEI i EIA van decidir participar, aquest darrer en el si de la candidatura d'Euskadiko Ezkerra; ETA(m), EHAS y LAIA van apostar pel boicot. EE va obtenir dos parlamentaris i va apostar per la via institucional. L'alta participació va obligar ETA(m) a canviar de plans. Es va quedar amb la major part de l'herència d'ETA i, quan HASI, LAIA, ANV i ESB van formar Herri Batasuna, ETA(m) va prendre'n el control.

Entre partido y sindicato : Eusko Langileen Alkartasuna-Solidaridad de Trabajadores Vascos (Movimiento Socialista de Euskadi, 1969 - 1976)
Estornés Zubizarreta, Idoia

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 41 (2010) p. 509-542)

Enfront de la Unió General de Treballadors formada majoritàriament per immigrants d'altres indrets d'Espanya, el Partit Nacionalista Basc creà el 1911 el seu propi sindicat. Durant el franquisme, l'ELA-STV deixa de fer distincions basades en l'origen; trenca amb la direcció exterior i s'autodenomina Moviment Socialista d'Euskadi. Amb el restabliment de la Democràcia, emergeix com el principal sindicat basc, malgrat que fracassa com a organitzador d'un partit polític propi.

"Abandonando la casa del padre : Eusko Langileen Alkartasuna-Solidaridad de Trabajadores Vascos (movimiento socialista de Euskadi, 1964 - 1969)
Estornés Zubizarreta, Idoia

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 40 (2010) p. 127-159)

1911: el Partit Nacionalista Basc crea el seu propi sindicat enfront de la Unió General de Treballadors formada principalment per immigrants d'altres indrets d'Espanya. Durant el franquisme, l'ELA-STV ja no realitza distincions basades en l'origen; trenca amb la direcció exterior, adopta el Marxisme i s'autodenomina, amb la perspectiva de formar un partit polític propi, Moviment Socialista d'Euskadi.