Los Sindicatos y la reconversión industrial durante la transición : 1976 - 1982
Marín Arce, José María

Madrid : Consejo Económico y Social, 1997
ISBN 8481880612

Aquest llibre analitza el difícil atzar de les organitzacions sindicals espanyoles durant el període de transició a la Democràcia. Transició que, a banda de no tenir sota cap circumstància un final preestablert, sinó que l'evolució de la qual fou contingent i en bona mesura fruit de l'acció col·lectiva i la seua relació dialèctica amb sectors del règim, estigué marcada per un dur procés de crisi que s'allargaria fins 1986. Unes central que havien acabat de conquerir la seua legalitat, que tractaven d'adaptar-se al nou marc institucional alhora que pretenien modificar-lo per estendre també la democràcia als llocs de treball, llastrats per dèficits orgànics importants i immersos en una creixent competència intersindical per consolidar-se com l'opció hegemònica al moviment obrer espanyol, van haver de fer front a tot el seguit de canvis socio-econòmics que minarien les seues bases. Especialment, el procés de reconversió industrial que, iniciat tímidament sota els governs de la UCD, assetjaria els bastions de classe ja acorralats pels efectes de la crisi industrial.

Gewerkschaftsorganisationen und Gewerkschaftspolitik in Spanien in den Jahren 1975 - 1994 : Eine organisationssoziologische Studie
Loos, Roland

Frankfurt : Peter Lang, 1995
ISBN 3631479980

El present llibre té com a objecte les organitzacions sindicals espanyoles entre 1975 i 1994; abastant, per tant, el període de la transició així com bona part de les legislatures socialistes. Al primer capítol s'analitza la constitució dels sindicats després de la mort de Franco. Als dos següents s'aborda la constitució del marc de relacions laborals a l'Espanya democràtica i com les noves centrals sindicals s'encabiren en aquest tot tractant, alhora, de modificar-lo i d'eixamplar la seua capacitat d'incidència. El capítol quart, en canvi, es centra en l'anàlisi de la relació entre direccions sindicals i les seues bases. Per últim, l'autor s'aproxima a la qüestió de la legitimitat i representativitat dels sindicats espanyols.

El Movimiento obrero en Vizcaya, 1967 - 1977 : ideología, organización y conflictividad
Ibarra Güell, Pedro

Bilbao : Universidad del País Vasco, 1987
ISBN 8475850820

En aquesta obra l'autor realitza un ampli repàs de la trajectòria del moviment obrer a Biscaia entre 1967, any en el qual es declara l'estat d'excepció, i 1977, quan la conflictivitat assoleix unes quotes inusitades. El llibre es troba dividit en deu capítols. El primer realitza una aproximació al marc històric i als antecedents immediats del "nou" moviment obrer a la primera meitat dels anys seixanta. Un segon abasta el període entre 1967 i 1969, moment de crisi i recomposició del moviment obrer a la província. El tercer aprofundeix en la relació entre nacionalisme i moviment obrer, amb el rerefons dels processos de Burgos de desembre de 1970. El quart analitza la representativitat del moviment obrer a través de les eleccions sindicals de 1971. El cinquè, en canvi, abasta el trienni 1971-1973. Realitza un succint repàs a les organitzacions obreres i els conflictes en allò que l'autor anomena una fase de transició. El sisè analitza el moviment obrer l'any 1974, any en el què recupera el seu protagonisme. El setè es troba consagrat a la conflictivitat el mateix any. El vuitè analitza les eleccions sindicals, així com la conflictivitat laboral, l'any 1975. El novè analitza la conjuntura crítica entre gener de 1976 i maig de 1977, tot incidint en les estratègies de les distintes organitzacions. Finalment, el darrer capítol abasta la mateix conjuntura, tanmateix des de la perspectiva i analitzant les tendències de "l'altre" moviment obrer, és a dir, l'organització assembleària directa dels treballadors i el seu declivi.

Working-Class Organization and the Return to Democracy in Spain
Fishman, Robert

Ithaca ; London : Cornell University Press, 1990
ISBN 080142061X

En aquesta obra l'autor aborda una de les qüestions fonamentals sobre la transició a la democràcia: les actituds polítiques de la classe obrera espanyola, la seua suposada moderació o radicalitat. Tanmateix, Fishman no comparteix el focus habitual centrat en els indicadors que abasten el gruix de treballadors i treballadores, sinó que eleva parcialment el llistó als líders sindicals de tallers i fàbriques. A través d'una sèrie d'entrevistes a dirigents de Madrid i Barcelona, l'autor ens ofereix una aproximació a les actituds polítiques d'aquest estrat fonamental de la classe per tal de copsar les relacions entre treballadors i les estratègies sindicals i polítiques. Amb aquest exercici aconseguirà, a més a més, remarcar el caràcter relativament autònom i no de simple corretja de transmissió d'aquest col·lectiu específic de treballadors i dirigents del moviment obrer.

Los Sindicatos en el País Valenciano : 1975 - 1981
Beneyto, Pere

València : Institut Alfons el Magnánim, 1982
ISBN 9788400050597

Aquest treball fou una primera aproximació a un període decisiu de la nostra història recent, centrat fonamentalment en l'anàlisi de les relacions socials i la intervenció sindical en el marc d'una profunda crisi econòmica la sortida de la qual no s'intuïa amb claredat. En aquest sentit, l'obra constata com l'inici del període llibertat coincidí amb un dels moments més durs de la crisi i els seus dramàtics efectes disgregadors, mentre el moviment obrer europeu havia aconseguit en els darrers vint-i-cinc anys importants conquestes. La història, en definitiva, d'un desajustament. Així mateix, el llibre aborda com la intervenció normalitzada del sindicalisme espanyol es va veure retardada per la pervivència d'un marc legal restrictiu, així com per la marginació, quan no declarada hostilitat, de què ha estat objecte aquest sindicalisme per part del poder polític i econòmic que anhelava debilitar-lo. Aquesta és, per tant, també una història de la recerca, difícil i contradictòria, d'una estratègia col·lectiva de solidaritat i progrés, amb assajos frustrants i moment d'esperança, durant la qual el moviment sindical s'ha demostrat com un dels pilars fonamentals del sistema democràtic.

La Unión Sindical Obrera (USO) del nacimiento del Nuevo Movimiento Obrero durante el franquismo a la búsqueda de espacios sindicales en la Transición
Aroca Mohedano, Manuela

Historia del presente. (Madrid. Núm 18 (2011) p. 113-132)

En les darreres fases del franquisme coexistien a l'espai sindical socialista espanyol dues formacions diferents: la Unió General de Treballadors (UGT) i la Unió Sindical Obrera (USO). Amb l'arribada de la democràcia, diversos factors convertiren l'UGT en el sindicat majoritari de l'òrbita socialista, fet que comportà que una part de l'USO assumís un procés de fusió amb l'UGT, considerada com una escissió per part dels militants que continuaren amb el projecte de l'USO. L'article indaga en el paper de l'USO en l'espai socialista des del seu naixement com a sindicat autònom - sense vinculació amb partits polítics- i de tendència cristiana, fins els anys de la transició espanyola, en què la dual resposta estratègica propicià la ruptura de 1977.