Disidencia y subversión : la lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960 - 1975
Ysàs i Solanes, Pere

Barcelona : Crítica, 2004
ISBN 8484325563

"Franco murió en la cama" o "el régimen no estaba entonces seriamente amenazado" són expressions habituals. El cert és que, per contra, la dictadura estava minada per l'oposició que, des dels anys seixanta, protagonitzaven obrers i estudiants, i per les actituds crítiques d'intel·lectuals i d'amplis sectors de l'església. La importància d'aquesta oposició fou silenciada pel règim i ha estat ignorada pels que després s'atribueixen el protagonisme de la transició. El que aquest llibre ens ofereix, a partir d'una documentació interna fins ara desconeguda, és la visió que el mateix règim tenia del problema i els seus esforços per fer-hi front. Hom coneix gràcies a aquest document les llistes negres d'escriptors, actors o eclesiàstics; les temptatives per neutralitzar la creixent Conflictivitat social i el dissentiment polític, les tensions internes de la dictadura; les propostes per subornar dissidents i molts altres aspectes, massa ignorats, que aporten noves llums a la història del franquisme i permeten entendre millor el seu esgotament final.

De la doctrina social a la revolución integral : cultura política y sindical de la oposición católica al Franquismo en Castilla y León
Berzal de la Rosa, Enrique

Historia del Presente. (Madrid. Núm 1 (2002) p. 68-84)

Amb anterioritat, la història de la JOC i l'HOAC s'havia centrat en el terreny específicament sindical i en les mobilitzacions i vagues més destacades. També s'havien recalcat les friccions amb les autoritats franquistes i eclesiàstiques, però no havia estat estudiada l'evolució de la cultura política dels seus militants i llur radicalització ideològica, així com la influència de tot plegat en el moviment obrer. La influència de l'esquerranisme imperant a Europa i la labor desenvolupada en aquest mateix terreny per l'editorial ZYX, seran alguns dels factors que expliquen aquesta evolució. Àdhuc la renovació generacional i el contacte amb plataformes d'autogestió, destacablement a la universitat i en els seus moviments, que juntament amb el procés d'industrialització de la regió, contribuirien decididament a la radicalització de la militància de la JOC i l'HOAC.

Cristianos en el nuevo movimiento obrero
Berzal de la Rosa, Enrique

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 54 (2006) p. 137-156)

La investigació sobre Acció Catòlica ha avançat en els darrers anys des de tots els punts de vista. Així, es reconeix avui la participació de cristians en sindicats i moviments antifranquistes, com fou el cas de l'HOAC o Hermandad Obrera de Acción Católica. A partir d'aquí, l'article realitza un estudi de la postguerra, les esperances democràtiques i la posició vaticana, per a abordar posteriorment quatre qüestions crucials, a saber: 1) L'estratègia de reconquesta catòlica de la massa obrera; 2) La nova cultura política emergida de l'escenari dels anys 1930; 3) La praxi generadora d'un nou moviment obrer en els anys 1960; i 4) els conflictes dels anys 1970 i l'alternativa revolucionària que oferiren els cristians.

Católicos en la lucha antifranquista : Militancia sindical y política
Berzal de la Rosa, Enrique

Historia del Presente. (Madrid. Núm 10 (2007) p. 7-24)

Aquest article explica la important tasca desenvolupada per un sector de l'Església catòlica espanyola a favor de la democràcia entre els anys 50 i 70. Aborda la lluita sindical i política d'una part dels catòlics espanyols i llur activitat d'oposició a la dictadura de Franco. En definitiva, una tasca determinant que va contribuir al progressiu distanciament entre l'Església catòlica - una de les bases de la dictadura- i el règim franquista. En aquest sentit, l'article abasta des de l'eclosió de la contestació catòlica als anys 50 i 60 i l'articulació d'una nova cultura política, fins a la seua radicalització a la dècada dels setanta. Així mateix, dedica especial atenció a la inserció dels catòlics contestataris al si del medis obrers a través de la HOAC per, en definitiva, assenyalar la contribució d'aquest sectors a l'establiment de la democràcia .