Trabajo y ciudadanía en la Europa contemporánea : el sindicalismo y la construcción de los derechos


Madrid : Fundación 1§ de Mayo, 2014 (Revista de Estudios)
ISBN 9788487527388

Al llarg de segle i mig, els principals avenços democràtics a Europa han vingut de la mà del moviment obrer en general i del sindicalisme en particular. Òbviament això ha estat així pel que fa als drets de ciutadania social, com és el cas de la universalització de l'educació o la sanitat. Però no només. En primer lloc, el combat pel reconeixement legal del sindicat i per la universalització del sufragi -inicialment masculí- va permetre que els treballadors accedissin a la condició de ciutadania política; és a dir, que poguessin participar de la presa de decisions relatives als assumptes públics i formessin part del sistema polític. Perquè cal recordar que, en origen, els règims liberals no van ser en absolut sistemes democràtics. De la mateixa manera, com posen de manifest els casos de Portugal, Espanya, Itàlia o França, en la lluita contra el feixisme i les dictadures, que no és sinó la lluita pels drets i llibertats ciutadanes, les organitzacions sindicals van ocupar un espai central. Lògicament això va molt més enllà dels drets del treball, de manera que l'acció sindical ha resultat fonamental en la construcció de la ciutadania que, al seu torn, és una categoria que fa referència a un àmbit més ampli que l'estrictament laboral. Per descomptat, quan diem que el sindicalisme ha jugat un paper essencial en la construcció de la ciutadania ens referim a un determinat tipus de sindicalisme. Un sindicalisme certament divers però que respon a una lògica de tipus general; és a dir, el sindicalisme de classe o confederal, davant els sindicats de categoria o corporatius, l'acció es constreny a l'interior de l'empresa. És en aquest sentit que des dels seus orígens les Comissions Obreres han apel·lat al sindicalisme sociopolític, en referència a una pràctica sindical de clara dimensió política. D'aquestes qüestions tracten les pàgines d'aquest llibre, que inclou amplis passatges de la història del sindicalisme europeu. Però no és exactament una història del sindicalisme, sinó més aviat com aquest ha construït Europa a través de la conquesta dels drets de ciutadania.

One Hundred Years of Socialism : The West European Left in the Twentieth Century
Sassoon, Donald

London ; New York : Tauris, 2014
ISBN 9781780767611

En aquesta obra, Sassoon traça el recorregut dels partits d'esquerra a Europa Occidental a través de 14 països, des de la fundació de la II Internacional el 1889 fins a la caiguda del Mur de Berlín el 1989. Cal especificar, però, que el seu objecte preferent són els partits socialdemòcrates, tot i que també presta atenció als partits comunistes més forts, com ara el francès i l'italià. L'obra està dividida en tres blocs i vint-i-quatre capítols. Al primer, format per quatre capítols, s'hi analitza el socialisme previ a 1914, el del període comprès entre 1914-1940 i els casos concrets que van des de l'SPD i el Labour fins als austro-marxistes i els comunistes italians. El darrer capítol d'aquest bloc se centra en el context de la Segona Guerra Mundial, la resistència i la postguerra. Un segon bloc, d'onze capítols, aborda la consolidació. El primer capítol tracta els socialistes després de 1945. Un segon, en canvi, analitza la construcció d'un "capitalisme social" entre 1945 i 1950. El tercer se centra en les polítiques exteriors. El tres capítols següents analitzen l'esquerra en el context de l'època daurada del capitalisme, entre la neutralitat i l'atlantisme i els fonaments d'allò que l'autor anomena un "nou revisionisme". Els dos següents se centren en la conjuntura dels seixanta, marcat pel "retorn de l'esquerra" i l'establiment d'un consens en matèria internacional. Els tres capítols finals abasten la nova conjuntura oberta des del 1973 fins la caiguda del mur de Berlín. S'hi analitza la crisi de l'esquerra; la Socialdemocràcia en Àustria, Suècia, els Països Baixos i Bèlgica; l'SPD i el Labour en el govern; l'experiència del PSF; la crisi del comunisme italià i la fi dels règims dictatorials a Portugal, Grècia i Espanya. Finalment, els tres darrers capítols analitzen la relació amb el moviment obrer, de dones i ecologistes, i, tot seguit la nova conjuntura dels vuitanta, en un context d'hegemonia neoliberal i de crisi generalitzada d'una esquerra que aprofundeix en el seu "revisionisme" i les perspectives de la qual apareixen incertes.

Los Socialistas europeos y la Transición española
Ortuño, Pilar

Madrid : Marcial Pons, 2005
ISBN 8495379880

La principal aportació del llibre radica en la seva anàlisi de la importància que van tenir les organitzacions sindicals i els partits socialistes europeus en el procés cap a la Democràcia d'Espanya. Així doncs, tracta d'aprofundir en qüestions de primer nivell com les dimensions internacionals de la transició espanyola cap a la Democràcia o quins suports va tenir aquesta i com els va rebre. L'autora contextualitza el procés històric com un fenomen menys aïllat del que sovint s'ha plantejat.

Grandeza y miseria del Partido Comunista de España, 1939 - 1985
Morán, Gregorio

Barcelona : Planeta, 1986
ISBN 9788432058523

Aquest treball és el fruit d'anys de recerca a l'arxiu del PCE, enriquida per les relacions i trajectòria de l'autor, que tingué accés a documentacions repartides en mans de diverses persones. Tot i estar redactat en un to periodístic -cosa que, per altra banda, fa més amena la lectura-, el llibre compta amb una bona base documental. Vincula el seguiment dels avatars de la direcció Exiliada amb les seves interioritats de funcionament i l'interior, així com les oscil·lacions de la política de la Unió Soviètica i dels Partits Comunistes. Segueix tant les diferents polítiques del PCE des del final de la guerra (Unión Nacional, guerrilla, etc.) com la seva situació en les diferents emigracions (Unió Soviètica, Mèxic, Europa). Descriu els diferents processos de purgues i depuració del PCE: a l'interior, contra Quiñones, Monzón, Comorera... (i també els assassinats, com el de Trilla, etc.), i a l'exterior (Hernández, Antón, Uribe...). Tracta igualment les crisi de la direcció, el seu funcionament real, les trajectòries polítiques i personals d'Ibarruri, Carrillo, Claudín, Semprún, López Raimundo... També aborda les relacions del PCE amb el PCUS, Ceaucescu, Kim Il Sung... De la mateixa manera tracta amb detall la lluita a l'interior, tan des del punt de vista humà com organitzatiu i polític, i la relació entre interior i Exili, detenint-se en el seguiment de figures com Manuel Sacristán, entre altres. Així mateix inclou detallat relat de la gestació de la política del PCE durant la Transició.

La Gauche en Europe depuis 1945 : Invariants et mutations du socialisme européen
Lazar, Marc

Paris : Presses Universitaires de France, 1996
ISBN 2130475094

A través de més de 700 pàgines i 24 autors distints es fa un repàs exhaustiu que testimonia la complexitat de l'esquerra i la seua crisi. S'hi aborda des dels partits socialistes i social-demòcrates de l'àmbit europeu en un context de debilitament electoral, fins a les cultures polítiques i identitàries. Així mateix, l'obra adopta una perspectiva que va més enllà de l'estrictament programàtica i planteja els partits com artefactes força més complexos. El primer bloc està subdividit en tres apartats. El primer i segon es troben consagrats a les diferents expressions de la social-Democràcia europea nord-occidental i central. En aquest sentit, trobem dos capítols dedicats al cas del laborisme britànic i la social-Democràcia escandinava i quatre capítols què aborden el cas de l'SPD a Alemanya, dels social-demòcrates austríacs, neerlandesos i belgues. Un tercer apartat té per objecte l'Europa meridional, amb sis capítols dedicats al PSF a França, els socialistes italians, els canvis operats en el camps del comunisme a Itàlia, el PSOE i als socialistes portuguesos i grecs. La segona part realitza una aproximació a les cultures polítiques i les identitats militants i es troba subdividit en quatre parts. La primera, formada per cinc capítols, conté reflexions entorn a què és l'esquerra, la seua relació amb la nació a través dels casos francès i alemany, la perspectiva internacionalista i les relacions amb Europea i l'ecologisme. La segona part, de cinc capítols, s'apropa a la relació dels social-demòcrates amb els espais, les estructures i les persones. En aquest sentit, trobem un primer capítol que reflexiona sobre el caràcter específic o no d'un "socialisme meridional", un segon que analitza la relació partits-Sindicats, un tercer analitza els atzars electorals dels partits social-demòcrates i socialistes en els 80 i 90, un quart dedicat a l'adhesió i la militància i, el darrer, dedicat a les direccions. Una tercera relaciona aquests partits amb els poders establerts. En aquest sentit, trobem un capítol dedicat a la relació amb les institucions polítiques i un segon que analitza la seua política econòmica. A la quarta i última part d'aquest obra hi trobem dos capítols, un que analitza l'esquerra a l'Europa oriental i un segon que analitza els partits en aquest àmbit geogràfic.

La Sociedad española en la Transición : los movimientos sociales en el proceso democratizador


Madrid : Biblioteca Nueva, 2011
ISBN 9788499402116

En aquesta obra participen vint-i-vuit investigadors, de diferents uninversitats espanyoles i estrangeres, que abarquen els principals aspectes que contribueixen a explicar el paper de la societat en la transició democràtica i de la seva articulació a través de diferents col·lectius. El llibre està organitzat en quatre parts que agrupen de forma equilibrada els diferents capítols que el composen. Una primera secció recull reflexions de caràcter general sobre el paper de la societat i dels moviments socials en la democratització espanyola, així com l'anàlisi d'allò succeït en altres països que experimentaren també processos de transició. En una segona part s'inclouen els estudis sobre les organitzacions de treballadors i d'empresaris, prestant atenció -en el cas del moviment obrer tant a una visió de conjunt com a cada una de les principals tendències. El tercer bloc està dedicat als denominats "nous moviments socials", amb aproximació a les associacions de veïns, els estudiants, l'Església, les dones, els pacifistes i els marginats. Finalment, el volum conclou amb una sèrie d'estudis dedicats a les característiques que defineixen la situació en comunitats autònomes com Catalunya, el País Basc, Andalusia, Astúries, Castella-La Manxa i Múrcia.

Forging democracy : The history of the left in Europe, 1850 - 2000
Eley, Geoff

Oxford : Oxford University Press, 2002
Hi ha traducció espanyola a l'editorial Crítica (Barcelona, 2002).
ISBN 9780195044799

Aquest llibre narra l'evolució de l'esquerra en la contemporaneïtat en la seua lluita per eixamplar els drets socials i polítics, una lluita que s'entén com a fonamental per tal de comprendre l'extensió de la democràcia al vell continent. A través d'un exercici analític llunyà de l'apologia, l'autor desplega un relat crític dels errors i encerts, d'allò que històricament s'ha constituït com l'esquerra. En aquest sentit, la primer part del llibre es consagra a la definició de l'esquerra en les seues múltiples accepcions - socialista, democràtica o popular- , la seua relació amb la formació de la classe obrera, el marxisme i els moviment socials del segle XIX. En una segona part, l'autor aborda la conjuntura de 1914-1923 i l'impacte de la Gran Guerra, la Revolució russa, els casos d'Itàlia i Alemanya, la formació dels partits comunistes, la relació amb les propostes feministes i l'aposta per l'eixamplament de la democràcia. A la tercera part, Eley analitza l'estabilització dels règims capitalistes, l'estalinisme i el Marxisme occidental, el feixisme i l'estratègia del Front Popular i l'esquerra a l'inici de la Guerra Freda. Finalment, la darrera part del llibre s'inicia amb l'esclat de la protesta de finals dels anys seixanta, el feminisme, els intents de repensar el socialisme i la democràcia i acaba amb l'ensorrament del "socialisme realment existent" i els nous moviments socials.