Grandeza y miseria del Partido Comunista de España, 1939 - 1985
Morán, Gregorio

Barcelona : Planeta, 1986
ISBN 9788432058523

Aquest treball és el fruit d'anys de recerca a l'arxiu del PCE, enriquida per les relacions i trajectòria de l'autor, que tingué accés a documentacions repartides en mans de diverses persones. Tot i estar redactat en un to periodístic -cosa que, per altra banda, fa més amena la lectura-, el llibre compta amb una bona base documental. Vincula el seguiment dels avatars de la direcció Exiliada amb les seves interioritats de funcionament i l'interior, així com les oscil·lacions de la política de la Unió Soviètica i dels Partits Comunistes. Segueix tant les diferents polítiques del PCE des del final de la guerra (Unión Nacional, guerrilla, etc.) com la seva situació en les diferents emigracions (Unió Soviètica, Mèxic, Europa). Descriu els diferents processos de purgues i depuració del PCE: a l'interior, contra Quiñones, Monzón, Comorera... (i també els assassinats, com el de Trilla, etc.), i a l'exterior (Hernández, Antón, Uribe...). Tracta igualment les crisi de la direcció, el seu funcionament real, les trajectòries polítiques i personals d'Ibarruri, Carrillo, Claudín, Semprún, López Raimundo... També aborda les relacions del PCE amb el PCUS, Ceaucescu, Kim Il Sung... De la mateixa manera tracta amb detall la lluita a l'interior, tan des del punt de vista humà com organitzatiu i polític, i la relació entre interior i Exili, detenint-se en el seguiment de figures com Manuel Sacristán, entre altres. Així mateix inclou detallat relat de la gestació de la política del PCE durant la Transició.

La Vía italiana al eurocomunismo : una reflexión sobre PCI y cultura de gobierno
Guiso, Andrea

Historia del presente. (Madrid. 18 (2011) p. 43-58)

Un dels aspectes més importants de la política del Partit Comunista Italià (PCI) en els anys setanta fou el reajustament de la seua relació amb Europa. De totes formes, aquest procés va estar marcat per ambivalències i situacions no resoltes. L'Europa del PCI es basà en una lectura marcadament antiestatunidenca i anticapitalista de les transformacions experimentades -des dels primers anys seixanta- per l'economia mundial i les relacions transatlàntiques. El seu objectiu era establir una radical "ideologia del reemplaçament" que substituís el tradicional ancoratge cultural en les polítiques de la URSS, en clar declivi. A més a més, aquesta lectura d'Europa evidenciava el caràcter aliè del PCI de les qüestions relacionades amb la redefinició de les regles del joc econòmic i política d'Europa en l'escenari obert pel col·lapse del sistema Bretton Woods. En aquesta situació es desenvolupà una estratègia "autàrquica" d'expansió de la influència social i política del PCI que passava per advocar per l'augment de la despesa pública i l'eliminació del "vincle extern" del país amb una comunitat supranacional compromesa en la construcció d'una nova via comuna capaç de fer front a la globalització i a la crisi dels lligams tradicionals entre Europa i els EUA.