La Vía italiana al eurocomunismo : una reflexión sobre PCI y cultura de gobiernoGuiso, Andrea Historia del presente. (Madrid. 18 (2011) p. 43-58)
Un dels aspectes més importants de la política del Partit Comunista Italià (PCI) en els anys setanta fou el reajustament de la seua relació amb Europa. De totes formes, aquest procés va estar marcat per ambivalències i situacions no resoltes. L'Europa del PCI es basà en una lectura marcadament antiestatunidenca i anticapitalista de les transformacions experimentades -des dels primers anys seixanta- per l'economia mundial i les relacions transatlàntiques. El seu objectiu era establir una radical "ideologia del reemplaçament" que substituís el tradicional ancoratge cultural en les polítiques de la URSS, en clar declivi. A més a més, aquesta lectura d'Europa evidenciava el caràcter aliè del PCI de les qüestions relacionades amb la redefinició de les regles del joc econòmic i política d'Europa en l'escenari obert pel col·lapse del sistema Bretton Woods. En aquesta situació es desenvolupà una estratègia "autàrquica" d'expansió de la influència social i política del PCI que passava per advocar per l'augment de la despesa pública i l'eliminació del "vincle extern" del país amb una comunitat supranacional compromesa en la construcció d'una nova via comuna capaç de fer front a la globalització i a la crisi dels lligams tradicionals entre Europa i els EUA.
