Crisis económica y transición política
Serrano Sanz, José María

Ayer. (Madrid. Núm 15 (1994) p. 135-164)

L'article exposa la conjunció a Espanya d'aquestes dues realitats durant la dècada de 1970, com a conseqüència de la crisi mundial del petroli i la seva particular afectació a l'economia espanyola, i a la debilitat del sistema franquista, en aquell moment ja desbordat per la pressió popular i la mala salut del dictador. Igualment, el document detalla també la relativa estabilització econòmica que emprèn el govern de Suárez després de la victòria electoral de 1977 i el recrudiment de la crisi a partir de 1979, amb la seva traducció política en el clima d'erosió que s'apoderà de la UCD a partir d'aquell moment. Finalment, l'autor estudia la victòria electoral socialista de 1982 i l'estabilització de la situació que conduí, quatre anys més tard, a la integració d'Espanya al dedins de la CEE. Metodològicament, tot plegat es manifesta a través de dos apartats cronològics (1973-1977 i 1977-1985) i un balanç comparatiu final.

Los Empresarios y la huelga entre la estabilización y la democracia, 1958 - 1978
González Fernández, Ángeles

Historia y Política. (Madrid. Núm 27 (2012) p. 281-307)

En les aproximacions històriques al franquisme, la vaga apareix com un instrument central de l'oposició a la dictadura i de combat per la Democràcia. Aquest punt de vista para poc esment als antagonistes necessaris d'aquest fenomen: els empresaris. De fet, les aproximacions a aquest sector són insuficients o esbiaixades. Parcialment tolerada per les autoritats arran de l'aprovació de la Ley de Convenios Colectivos Sindicales (1958), la vaga va haver de ser acceptada pels empresaris com a mal menor, contrapartida obligada per tal d'augmentar la productivitat dels seus negocis i afrontar amb èxit els reptes de la modernització econòmica. L'actitud pragmàtica va permetre als empresaris reclamar la regulació del dret de vaga mentre negociaven la resolució dels conflictes en les seues empreses al marge de les vies oficials. Superats per les vagues dels seixanta i, segons ells, abandonats per les autoritats, els empresaris van procedir, amb acusat tarannà reactiu, a la creació d'un sistema associatiu i apostaren per la signatura d'un pacte social com a mecanisme per tal de, entre d'altres objectius, contenir i canalitzar la conflictivitat dintre de l'àmbit estrictament laboral.

Emigrantes, cronómetros y huelgas : un estudio sobre el trabajo y los trabajadores durante el franquismo (Madrid, 1951 - 1977)
Babiano, José

Madrid
ISBN 9788432308772

Aquest llibre de José Babiano és en realitat una adaptació ampliada de la seva tesi doctoral, premiada pel Centre d'Investigacions Sociològiques en la convocatòria de 1992. L'obra aborda les interconnexions existents entre el cicle econòmic - entès com a expansió industrial, sí, però també com a increment demogràfic i com a reordenament i expansió dels entramats urbans -, la reconfiguració de la classe obrera i la protesta industrial en el llarg termini. Per a aconseguir una anàlisi equilibrada, l'autor aprofita el context concret de la dictadura franquista i observa amb atenció un conjunt de microprocessos, esdevinguts a l'àrea metropolitana de Madrid, de tal manera que l'anàlisi se sostingui en una base de dades empíriques. L'objectiu de tot plegat, doncs, és aportar claredat a fenòmens tan crucials en la història recent de la classe obrera com l'extensió del fordisme, el sorgiment de nous repertoris d'acció col·lectiva o l'èxit de noves fórmules sindicals, organitzades de manera innovadora i creativa, com ara les Comissions Obreres.