español |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
WPITE
Cercar:
POSI []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 1   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 1
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Orto y ocaso de la izquierda revolucionaria en España (1959 - 1994)
Pérez Serrano, Julio

En: Los partidos en la Transición : Las organizaciones políticas en la construcción de la democracia española. Madrid : Biblioteca Nueva, 2013, p. 249-289
ISBN 9788499406299

Aquest capítol incorpora una aproximació de conjunt força completa a la trajectòria de l'esquerra revolucionària espanyola durant bona part de la segona meitat del segle XX. L'autor agrupa els diferents partits per corrents ideològics, establint una divisió principal d'aquests en dos blocs. El primer bloc comprèn els partits que vénen del PCE: el primer maoisme amb el PCE (m-l) i el PCE (r), el segon maoïsme amb el PTE, l'OCE (BR), l'ORT i l'MCE, i la dissidència leninista i prosoviètica amb el PCE (VIII-IX Congrés), el PCOE, el PCT, les Cèl·lules Comunistes i el PCPE. El segon bloc comprèn els partits que vénen del Marxisme revolucionari: els corrents d'inspiració consellista amb l'AC, el POUM i l'OICE, les tendències trotskistes amb la LCR, el PORE, el POSI i el PST, i altres grups trostkistes. L'autor relaciona l'auge de l'esquerra revolucionària amb el procés de l'agudització de la lluita de classes a Espanya, entre l'inici de la liberalització econòmica i la culminació de la transició. El treball distingeix diverses etapes. La primera s'emmarca entre el procés de formació dels partits radicals des de finals dels anys cinquanta fins el 1973. A partir de llavors, una part d'aquests partits assumeix l'estratègia de Ruptura democràtica i difumina el discurs revolucionari, mentre que l'altra opta per una lluita armada sense recorregut. L'any 1977, des de la il·legalitat, la majoria d'organitzacions de la primera via participaren en les eleccions, tot reconeixent el triomf del reformisme; s'inicià llavors un declivi que el 1980 s'expressà en la dissolució dels dos principals partits maoistes. L'última batalla de l'Esquerra radical acabarà en derrota el 1986, amb la incorporació d'Espanya a la OTAN, condemnant les organitzacions supervivents, ja als noranta, a la desaparició.

Matèries: Marxisme ; Comunisme ; Moviment llibertari ; Consellistes ; Esquerra radical ; Esquerra revolucionària ; Extrema esquerra ; Maoisme ; Marxisme-leninisme ; Trotskisme ; PCE ; PCE-ml ; PCE-R ; PTE ; OCE-BR ; ORT ; MCE ; PCE : VIII-IX Congrés ; PCOE ; Cèl·lules Comunistes ; PCPE ; AC ; POUM ; OICE ; LCR ; POSI ; PST ; Espanya ; Franquisme ; Transició ; Antifranquisme ; Oposició ; Canvi polític ; Partits polítics ; Actituds polítiques ; Militància ; Militàncies ; PORE ; PCT
Autors add.:Quirosa-Cheyrouze, Rafael (Ed.)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  WPITE : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3