Entre la política, la economía y el discurso : la protesta contra la dictadura franquista en la provincia de Albacete, 1970 - 1976Martín García, Óscar José Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 36 (2008) p. 193-208)
Els anys finals del franquisme van ser testimoni de l'extensió d'una conflictivitat social ascendent que, sense aconseguir derrocar al règim, va contribuir a erosionar les bases de la dictadura i a crear les condicions polítiques en les quals va tenir lloc la transició a la democràcia. Aquest creixent cicle de protestes va ser alimentat i potenciat pel desenvolupament econòmic, els canvis socials i les reformes polítiques que van millorar el marc d'oportunitats i expectatives per a la mobilització sociopolítica. Però el creixement de la contestació durant els anys setanta, que es va estendre també a zones abans passives com la província d'Albacete, no va ser únicament el resultat automàtic de les noves oportunitats per a la lluita despreses del devenir social i polític del període. A partir de l'estudi del cas albacetenc, s'observa com, juntament a les condicions estructurals i organitzatives que van facilitar l'augment de la protesta, van interactuar les definicions col·lectives, construides socialment en la quotidianitat de la societat civil, que van justificar i dotar de significació a l'acció contra el règim autoritari. Sota aquesta perspectiva, encara que la historiografia del període s'ha centrat en la mobilització dels col·lectius obrers dels centres industrials i en els seus repertoris d'organització,el cas d'Albacete és interessant per a acostar-se als silenciosos processos de micromobilització en els què va adquirir sentit i es va ventilar la legitimació de la protesta antifranquista.
