La Protesta de sólo unos pocos : el débil y tardío surgimiento de la protesta laboral y la oposición democrática al régimen franquista en Andalucía Oriental, 1951 - 1976
Ortega, María teresa

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 26 (2003) p. 113-160)

El present article té per objecte l'estudi i l'anàlisi d'un tema fins ara escassament tractat per la història de l'oposició al franquisme. S'ocupa dels factors que van fer possible el ressorgiment del moviment obrer i sindical, o de la protesta laboral, en les províncies escassament industrialitzades de l'Andalusia Oriental. D'aquesta manera, pretén acabar amb la visió tradicional creada per la historiografia que ha limitat els actes de protesta contra el règim de Franco a aquells espais intensament industrialitzats del nostre país. La present investigació, centrada en les províncies de Granada i Jaén i la seva evolució al llarg d'un dilatat període històric situat entre el final de la Guerra Civil i l'etapa final del règim franquista, condueix a la següent conclusió: malgrat l'existència de múltiples obstacles tals com els negatius efectes de les polítiques franquistes d'industrialització, el predomini del minifundisme empresarial o la debilitat de la classe obrera urbana, també es va produir a les províncies estudiades una reconstrucció de la cultura de la protesta i la reivindicació democràtica, si bé aquesta fou més lleu i més tardana.

La Cara al viento : estudiantes por las libertades democráticas en la Universidad de Granada (1965 - 1981)
Martínez Forondona, Alfonso

Sevilla ; Córdoba, Fundación de Estudios Sindicales Archivo Histórico de CCOO Andalucía : El Páramo, 2012
ISBN 9788494395758

El moviment estudiantil i el moviment obrer van ser els dos pilars essencials de la lluita antifranquista. El moviment estudiantil a la Universitat de Granada -la tercera més important d'Espanya- emergeix en la segona meitat dels anys seixanta creant o bé el Sindicato Democrático de Estudiantes Universitarios (SDEUG) o bé altres formes d'autoorganització que reivindicaven la reforma democràtica de la universitat, però també de les llibertats democràtiques perdudes després del triomf feixista en la guerra civil espanyola. Els murs i passadissos de les facultats, però també les parets i els carrers de Granada, Jaén, Almeria i Málaga foren sembrats de díptics, cartells i pintades que qüestionaven des dels continguts de l'ensenyament fins a la Repressió indiscriminada del règim. La Universitat es va convertir en una escola democràtica de Ciutadania organitzadora de tota mena d'activitats culturals alternatives (conferències, recitals musicals, teatre, cine-clubs o exposicions) on van confrontar no només amb el règim, sinó també amb les pròpies autoritats acadèmiques. El moviment estudiantil, fruit del seu incessant activisme, va ésser víctima d'una doble Repressió: la governamental i l'acadèmica. La primera detenint, encarcerant o jutjant els activistes universitaris; la segona, malgrat que de menor intensitat que en altres districtes universitaris, tancant facultats o denegant actes culturals. Fruit de la Repressió al llarg d'aquestes dues dècades alguns centenars d'universitaris del districte de Granada en van patir les conseqüències: vexacions o maltractaments físics i psicològics en comissaries on eren traslladats després d'ésser detinguts en manifestacions, concentracions, segudes o assemblees dins i fora dels recintes universitaris. Molts d'ells van acabar a la presó com a condemnats del Tribunal d'Ordre Públic, però també foren alguns confinats fora del districte universitari després dels estats d'excepció, o se'ls van imposar multes significatives. A molts se'ls va denegar la pròrroga del servei militar, i en alguns casos van ésser expulsats d'Espanya. En altres casos, alguns estudiants van patir les agressions de les bandes d'extrema dreta. I, el més greu, l'assassinat de l'estudiant Francisco Javier Verdejo, que juntament amb els tres obrers de la vaga de la construcció de Granada va perdre la vida per defensar drets laborals i llibertats democràtiques. Aquest llibre és un homenatge a tots ells i a totes elles perquè des del llur inconformisme i de vegades des d'un heroisme no buscat, van obrir finestres de llibertat.