La Izquierda en los años setenta
Molinero Ruiz, Carme

Historia y Política. (Madrid. Núm 20 (2008) p. 21-42)

Al llarg de la primera meitat de la dècada dels setanta es va desenvolupar una intensa mobilització social i el PCE va consolidar el seu lideratge. En el pla polític, la "Ruptura democràtica" va ser la proposta de canvi de l'esquerra, una "Ruptura" que, no obstant, no es va materialitzar de la manera com s'havia previst. Tot i això, les eleccions del 15 de juny de 1977 van obrir un procés constituent en el que, novament, el paper de l'esquerra va ser fonamental. Per altra banda, el 15-J va definir una nova relació de forces en el sí de les esquerres, amb el PSOE com a força majoritària que, després de la crisis del XXVIII Congrés i la eliminació de la retòrica revolucionària, es va dirigir decididament a la conquesta del govern. Contràriament, al PCE, després de comprovar com la presència social i la capacitat de mobilització no es traduïa en una important representació institucional, van créixer les tensions internes que van derivar al 1981 en un espectacular procés d'autodestrucció.