Movimientos sociales y actitudes políticas en la crisis del franquismoMolinero Ruiz, Carme Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 8 (1992) p. 269 - 280)
La interpretació que la historiografia dels anys 1980 ha consolidat sobre la transició democràtica ha estat la d'un Joan Carles I que hauria exercit de "motor del canvi" en aliança amb alguns sectors aperturistes del règim franquista. Aquest paradigma, que no té en compte els canvis econòmics i la crisi viscuda a Espanya a partir de 1973, té també com a punts febles l'escassa atenció que para a l'augment de la conflictivitat social i laboral i a les reivindicacions nacionals que es manifestaren a Catalunya i al País Basc. Aquest article contribueix, doncs, a una perspectiva més àmplia que no ignora que el règim era impossible de conjugar amb les noves realitats socials i internacionals, de tal manera que el canvi arribà a esdevenir l'única manera de preservar la monarquia.
